Un passeig per la història de la vila d'Alpont
Aquesta setmana us proposem visitar una de les localitats amb més història de la comarca dels Serrans. És Alpont, que ja existia en temps romans, fou capital d'una taifa al segle XI i després vila reial amb veu i vot a les Corts Valencianes des del segle XIV.
Panoràmica d'Alpont
La localitat ocupa els vessants occidental i meridional d'un tossal isolat que assoleix més de 1.000 metres d'altura sobre el nivell de la mar en la seua part més elevada. És allà on estan les ruïnes del castell de la localitat, protegides al seu torn pels espadats que per la cara nord, i sobretot per l'oriental, cauen en vertical cap al barranc del Reguero.
Sosté Membrado Tena (2012) que Alpont en llatí era Pons Pontis, d'on va passar a Pontus en llatí tardà, després a Al Bunt en àrab, Alpont en valencià i Alpuente en castellà. Tanmateix, Cavanilles (1797), citant a Escolano, proposa com a origen el llatí Altum Pontem, nom que li donaria "un largo puente de muchos arcos".
Ja amb el nom d'Alpont apareix citada en un text atribuït al Concili XI de Toledo, del segle VII. Tot i això, està ficada en dubte la seua autenticitat. Allà, al parlar dels límits de la diòcesi de València, s'assenyala que "Valentia teneat Silva usque Musvetum: de Marí usque Alpont".
Sota la dominació islàmica, Alpont va assolir un gran notorietat. Cap a l'any 1026, el califa de Còrdova Hišām III fou acollit pel senyor de la localitat, 'Abd Allāh ibn Qāsim. En morir ell, l'any 1031, el seu fill Muḥammad ibn 'Abd Allāh declarà la independència del seu territori i establí una taifa, que va sobreviure fins al final del segle XI.
Va ser en aquesta època quan va nàixer un dels alpontins més reconeguts de la història, Abu Muhammad al-Bunti, mort el 1070. Notari i alfaquí, va redactar un formulari notarial i un manual jurídic amb molt d'èxit aleshores i també més tard (Labarta, Barceló i Veglison, 2011).
També va passar per la taifa d'Alpont el noble castellà Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut amb el sobrenom de El Cid. Segons relata la Gesta Roderici Campidocti, una crònica escrita amb tota probabilitat a finals del segle XII per un autor anònim vinculat al monestir de santa Maria de Nájera, aquest guerrer mercenari va sotmetre a vassallatge la taifa durant un temps (Bonilla, 1911).
Desapareguda ja la taifa, el cronista i viatger Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Idrīsī, nascut a Ceuta l'any 1100 i mort a la mateixa ciutat africana l'any 1165, va citar la ciutat d'Alpont com una de les estacions del camí de València cap a Albarrasí (Labarta, Barceló i Veglison, 2011).
Jaume I la va arrabassar del control islàmic durant la conquesta del regne de València. Ja el 1236, i a petició d'Abu Zayd, darrer rei musulmà de València convertit al cristianisme, el monarca aragonés va lliurar als habitants de la localitat del pagament de la lleuda, del peatge, del portatge i del pes. "Cum presenti scripto et carta nostra perpetuo valitura, enfranquimus et franchos et liberos facimus vos, omnes habitatores et vicini in villa de Alpont, maiores et minores qui modo ibi estis, et qui venturi estis postea, ad populandum, christiani sive iudei vel etiam sarraceni, scilicet ab omni lezda, pedagio et portatico atque penso, in omni loco per totam terram nostram et dominium nostrum, tam in mari quam in aqua dulci, et in terra", manà el rei mentre parava per Cedrilles (Herrero, 1993).
De fet, dos anys després, el 1238, Jaume I va donar a Abu Zayd la vila d'Alpuente, amb la condició que retornara a mans reials quan faltara (Chabás, 1891). No obstant això, el mateix monarca, el 1242, va donar llicència al noble aragonés Palacín de Foces per tal que repartira les seues possessions a Alpont entre cristians i sarraïns (Herrero, 1993).
Amb tot, Alpont va acabar sent una vila reial i així ho va constatar Pere el Cerimoniós el 14 d'abril de 1336. En un document signat a la catedral de València, el monarca es va comprometre a no separar del seu patrimoni determinats indrets i castells del País Valencià, entre els quals hi figuraven el "castrum et villam de Alpont" i també el "castrum del Poyo infra terminum de Alpont situatum".
En paral·lel a aquest compromís i a la celebració de les Corts a la vila els anys 1319 i 1390, els alpontins bastiren l'església, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Malgrat que fou acabada l'any 1376, continuaren algunes obres durant el segle XV i ja al segle XVIII li va ser afegida la capella de la Comunió.
Al començament d'aquest segle, però, Alpont no fou aliena a la Guerra de Successió. En aquest conflicte bèl·lic, que va enfrontar d'una banda a Castella i a França i de l'altra, a la Corona d'Aragó, Anglaterra, els Països Baixos, el Sacre Imperi Germànic i Portugal, els alpontins foren partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria. Per açò, acabat l'enfrontament i desballestat el Regne de València, el castell d'Alpont fou destruït per Felip de Borbó.
Per tal de conèixer com els d'Alpont vivien la seua religiositat durant el que fou denominat com a Segle de les Llums, és fonamental conèixer el capítol referent a la vila del "Expediente de remisión de Isidro Romero, alcade mayor, sobre el estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a la ciudad de Segorbe junto con los pueblos de su partido", escrit l'any 1771, que diu el següent:
"Nota y Relación que Nosotros Miguel López Alcalde Ordinario, Vicente Rubio (...) Simón Martínez regidores, y Francisco Herrero de Perez Procurador Sindico, Capitulares del Ayuntamiento de la Villa de Alpuente damos al Sr. Dr. Dº Isidro Romero (...), Abogado de los Reales Consejos, y Alcalde Mayor de la Ciudad de Segorbe, y su estado, segun la que nos pide en virtud de la orden que es de (...) por el (...) Conde de Aranda a veinte y ocho de setiembre pasado (...) sobre manifiesto de fiestas, Hermandades etc. que se hacen en esta Villa; en su cumplimiento hacemos el manifiesto siguiente.
Cofradia del Santisimo Sacramento
En esta Villa ay la Cofradia del Santisimo sacramento, para la qual se nombran anualmente tres Clavarios, pagan a la Iglesia una Misa Cantada, Horas y Procesion los terceros Domingos del año, un Aniversario Cantado por los Cofrades, una Dobla, y Procesion General la Dominica infraoctava del Corpus, Procesion general el dia de el Corpus, y en la tarde Claustral, pagan un sermon y la Polvora necesaria; Salen a pedir limosna segun costumbre, por el Pueblo, y descontadas diez Libras que unos años con otros se recogen, ponen de su Cassa los Clavarios, sacada la Cuenta, poseen Quinquenio, seis Libras, ... . Esta Cofradia se halla con aprovacion del Ordinario eclesiastico.
Cofradia de Ntra. Sra. del Rosario
Ay assi mismo Cofradia de Ntra. Sra. del Rosario, se nombran tambien anualmente tres Clavarios, y pagan a la Iglesia Horas y Procession por los Cofrades en los primeros Domingos de cada Mes. Dobla, Horas y Procesion General en la primera Dominica de octubre, y cinco aniversarios cantados, con Limosna de diez y ocho Sueldos, en cada un año por los otros Cofrades, pagan un Sermon y la Polvora necesaria; valen tambien de Plegaria por el Pueblo, como la antecedente, y que dan alcanzados los Clavarios al todo descontadas Diez Libras a la Limosna, segun el Quinquenio, en Veinte y seis Libras (...). Igualmente se halla aprovada esta Cofradia por el Ordinario eclesiastico.
Cofradia del Dulcisimo Nombre de Jesus
Tambien ay Cofradia del Dulcisimo Nombre de Jesus, se nombra assimismo tres Clavarios, y pagan a la Iglesia una Misa Cantada, Horas y Procesion con gozos los segundos Domingos de cada Mes, Dobla, Horas y Procesion general por los Cofrades en el dia primero de enero y un Aniversario Cantado con Limosna de Diezyocho Sueldos por los Cofrades. Amas pagan un Sermon, y la Polvora correspondiente, y descontado el importe de la misma Limosna, que son Diez Libras, quedan alcanzados los Clavarios, segun el Quinquenio hecho, en Diez Libras. Asimismo està aprovada esta Cofradia por el Ordinario eclesiastico.
Cofradia del Señor San Blas Patron, y Natividad de Nuestra Señora
Ultimamente: ay Cofradia de el Dr. San Blas Patron, y Natividad de Nuestra Señora; se nombran annualmente tres Clavarios, y pagan a la Iglesia una Dobla, y horas en los dias de el Patron San Blas, la Natividad de Nuestra Señora, y Purificacion. Procession General en el dia de San Blas, y Natividad de Nuestra Señora; y (...) Aniversario general por los Cofrades en el dia Quatro de Febrero. Pagan Quatro sermones y en Polvora unos años con Ocho Libras, y rebajadas Diez Libras que se sacan de Limosna, ponen de su Casa los Clavarios segun el Quinquenio, Cincuenta Libras y Ocho Sueldos. Esta Cofradia se fundò precediendo Licencia de el Serenissimo Rey D. Pedro el Segundo, segun Licencia por sus Reales Privilegios, sellados con sus Reales Sellos en Barcelona a veinte y uno de Abril de mil tres cientos ochenta y tres, y en el año Mil Quinientos sesenta y dos fueron estas dos Cofradias unidas perpetuamente con voto y consentimiento de los Cofrades.
Y para que conste, en cumplimiento de lo que se nos manda, (...) Governador de Segorbe, damos esta asegurandola por cierta, que firmamos lo que savemos en Alpuente y Junio tres, año de Mil Setecientos setenta y uno; enmendados a la Iglesia (...)".
En eixe mateix segle XVIII, Alpont donà endemés una figura religiosa preeminent. Vicente Pinazo, de la Companyia de Jesús. Nascut el 1721 i fill de Gregorio Pinazo i Josepha Martínez, va morir a l'actual República Dominicana l'any 1766 després d'haver passat també per Colòmbia (Del Rey, 2002).
Un altre terrabastall el tingué la vila durant la Primera Guerra Carlina. "A principios de 1840 se contaban dentro de la villa 1835 y 430 en las varias aldeas de que consta su vecindario; actualmente hay en aquel recinto 70 casas edificadas en su mayor parte de nuevo, porque fueron incendiadas en abril del referido año por las tropas de D. Cárlos", explicà Madoz el 1845. I també durant la Guerra Civil del 1936, quan l'església fou incendiada per "milicianos desconocidos", segons consta a la Causa General franquista.
Alpont, una joia a l'interior del País Valencià que no podeu deixar-vos de visitar.
Torre de l'Aljama, un dels accessos a Alpont
Va ser en aquesta època quan va nàixer un dels alpontins més reconeguts de la història, Abu Muhammad al-Bunti, mort el 1070. Notari i alfaquí, va redactar un formulari notarial i un manual jurídic amb molt d'èxit aleshores i també més tard (Labarta, Barceló i Veglison, 2011).
També va passar per la taifa d'Alpont el noble castellà Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut amb el sobrenom de El Cid. Segons relata la Gesta Roderici Campidocti, una crònica escrita amb tota probabilitat a finals del segle XII per un autor anònim vinculat al monestir de santa Maria de Nájera, aquest guerrer mercenari va sotmetre a vassallatge la taifa durant un temps (Bonilla, 1911).
Desapareguda ja la taifa, el cronista i viatger Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Idrīsī, nascut a Ceuta l'any 1100 i mort a la mateixa ciutat africana l'any 1165, va citar la ciutat d'Alpont com una de les estacions del camí de València cap a Albarrasí (Labarta, Barceló i Veglison, 2011).
Jaume I la va arrabassar del control islàmic durant la conquesta del regne de València. Ja el 1236, i a petició d'Abu Zayd, darrer rei musulmà de València convertit al cristianisme, el monarca aragonés va lliurar als habitants de la localitat del pagament de la lleuda, del peatge, del portatge i del pes. "Cum presenti scripto et carta nostra perpetuo valitura, enfranquimus et franchos et liberos facimus vos, omnes habitatores et vicini in villa de Alpont, maiores et minores qui modo ibi estis, et qui venturi estis postea, ad populandum, christiani sive iudei vel etiam sarraceni, scilicet ab omni lezda, pedagio et portatico atque penso, in omni loco per totam terram nostram et dominium nostrum, tam in mari quam in aqua dulci, et in terra", manà el rei mentre parava per Cedrilles (Herrero, 1993).
Al porxe de la torre de l'Aljama hi és l'escut
de la vila d'Alpont, una imatge de sant Antoni
Abat i el senyal reial de la Corona d'Aragó
Amb tot, Alpont va acabar sent una vila reial i així ho va constatar Pere el Cerimoniós el 14 d'abril de 1336. En un document signat a la catedral de València, el monarca es va comprometre a no separar del seu patrimoni determinats indrets i castells del País Valencià, entre els quals hi figuraven el "castrum et villam de Alpont" i també el "castrum del Poyo infra terminum de Alpont situatum".
En paral·lel a aquest compromís i a la celebració de les Corts a la vila els anys 1319 i 1390, els alpontins bastiren l'església, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Malgrat que fou acabada l'any 1376, continuaren algunes obres durant el segle XV i ja al segle XVIII li va ser afegida la capella de la Comunió.
L'església d'Alpont, amb el
seu campanar de base octogonal
Una altra vista del temple
Panoràmica des del castell d'Alpont
Ruïnes al tossal del castell d'Alpont
Per tal de conèixer com els d'Alpont vivien la seua religiositat durant el que fou denominat com a Segle de les Llums, és fonamental conèixer el capítol referent a la vila del "Expediente de remisión de Isidro Romero, alcade mayor, sobre el estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a la ciudad de Segorbe junto con los pueblos de su partido", escrit l'any 1771, que diu el següent:
"Nota y Relación que Nosotros Miguel López Alcalde Ordinario, Vicente Rubio (...) Simón Martínez regidores, y Francisco Herrero de Perez Procurador Sindico, Capitulares del Ayuntamiento de la Villa de Alpuente damos al Sr. Dr. Dº Isidro Romero (...), Abogado de los Reales Consejos, y Alcalde Mayor de la Ciudad de Segorbe, y su estado, segun la que nos pide en virtud de la orden que es de (...) por el (...) Conde de Aranda a veinte y ocho de setiembre pasado (...) sobre manifiesto de fiestas, Hermandades etc. que se hacen en esta Villa; en su cumplimiento hacemos el manifiesto siguiente.
Cofradia del Santisimo Sacramento
En esta Villa ay la Cofradia del Santisimo sacramento, para la qual se nombran anualmente tres Clavarios, pagan a la Iglesia una Misa Cantada, Horas y Procesion los terceros Domingos del año, un Aniversario Cantado por los Cofrades, una Dobla, y Procesion General la Dominica infraoctava del Corpus, Procesion general el dia de el Corpus, y en la tarde Claustral, pagan un sermon y la Polvora necesaria; Salen a pedir limosna segun costumbre, por el Pueblo, y descontadas diez Libras que unos años con otros se recogen, ponen de su Cassa los Clavarios, sacada la Cuenta, poseen Quinquenio, seis Libras, ... . Esta Cofradia se halla con aprovacion del Ordinario eclesiastico.
Cofradia de Ntra. Sra. del Rosario
Ay assi mismo Cofradia de Ntra. Sra. del Rosario, se nombran tambien anualmente tres Clavarios, y pagan a la Iglesia Horas y Procession por los Cofrades en los primeros Domingos de cada Mes. Dobla, Horas y Procesion General en la primera Dominica de octubre, y cinco aniversarios cantados, con Limosna de diez y ocho Sueldos, en cada un año por los otros Cofrades, pagan un Sermon y la Polvora necesaria; valen tambien de Plegaria por el Pueblo, como la antecedente, y que dan alcanzados los Clavarios al todo descontadas Diez Libras a la Limosna, segun el Quinquenio, en Veinte y seis Libras (...). Igualmente se halla aprovada esta Cofradia por el Ordinario eclesiastico.
Cofradia del Dulcisimo Nombre de Jesus
Tambien ay Cofradia del Dulcisimo Nombre de Jesus, se nombra assimismo tres Clavarios, y pagan a la Iglesia una Misa Cantada, Horas y Procesion con gozos los segundos Domingos de cada Mes, Dobla, Horas y Procesion general por los Cofrades en el dia primero de enero y un Aniversario Cantado con Limosna de Diezyocho Sueldos por los Cofrades. Amas pagan un Sermon, y la Polvora correspondiente, y descontado el importe de la misma Limosna, que son Diez Libras, quedan alcanzados los Clavarios, segun el Quinquenio hecho, en Diez Libras. Asimismo està aprovada esta Cofradia por el Ordinario eclesiastico.
Cofradia del Señor San Blas Patron, y Natividad de Nuestra Señora
Ultimamente: ay Cofradia de el Dr. San Blas Patron, y Natividad de Nuestra Señora; se nombran annualmente tres Clavarios, y pagan a la Iglesia una Dobla, y horas en los dias de el Patron San Blas, la Natividad de Nuestra Señora, y Purificacion. Procession General en el dia de San Blas, y Natividad de Nuestra Señora; y (...) Aniversario general por los Cofrades en el dia Quatro de Febrero. Pagan Quatro sermones y en Polvora unos años con Ocho Libras, y rebajadas Diez Libras que se sacan de Limosna, ponen de su Casa los Clavarios segun el Quinquenio, Cincuenta Libras y Ocho Sueldos. Esta Cofradia se fundò precediendo Licencia de el Serenissimo Rey D. Pedro el Segundo, segun Licencia por sus Reales Privilegios, sellados con sus Reales Sellos en Barcelona a veinte y uno de Abril de mil tres cientos ochenta y tres, y en el año Mil Quinientos sesenta y dos fueron estas dos Cofradias unidas perpetuamente con voto y consentimiento de los Cofrades.
Y para que conste, en cumplimiento de lo que se nos manda, (...) Governador de Segorbe, damos esta asegurandola por cierta, que firmamos lo que savemos en Alpuente y Junio tres, año de Mil Setecientos setenta y uno; enmendados a la Iglesia (...)".
En eixe mateix segle XVIII, Alpont donà endemés una figura religiosa preeminent. Vicente Pinazo, de la Companyia de Jesús. Nascut el 1721 i fill de Gregorio Pinazo i Josepha Martínez, va morir a l'actual República Dominicana l'any 1766 després d'haver passat també per Colòmbia (Del Rey, 2002).
Un altre terrabastall el tingué la vila durant la Primera Guerra Carlina. "A principios de 1840 se contaban dentro de la villa 1835 y 430 en las varias aldeas de que consta su vecindario; actualmente hay en aquel recinto 70 casas edificadas en su mayor parte de nuevo, porque fueron incendiadas en abril del referido año por las tropas de D. Cárlos", explicà Madoz el 1845. I també durant la Guerra Civil del 1936, quan l'església fou incendiada per "milicianos desconocidos", segons consta a la Causa General franquista.
Alpont, una joia a l'interior del País Valencià que no podeu deixar-vos de visitar.
REFERÈNCIES
AYUNTAMIENTO DE ALPUENTE (1771). Nota y Relación que Nosotros... .
BONILLA, Adolfo (1911). Gestas de Rodrigo el Campeador. Madrid: Victoriano Suárez.
CAVANILLES, Antonio Joseph (1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Madrid: Impremta Reial.
CHABÁS, Roque (1891). Ceit Abu Ceit. El Archivo, p. 299-300.
DEL REY, José (2002). Biblioteca de escritores jesuitas neogranadinos. Bogotá: Universidad Javeriana.
FISCALIA (1940-1946). Causa General de Valencia: Alpuente.
HERRERO, Valeriano (1993). La villa de Alpuente.
LABARTA, Ana María; BARCELÓ, Carme; VEGLISON, Josefina (2011). València àrab en prosa i vers. València: Universitat de València.
MADOZ, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Volum II.
BONILLA, Adolfo (1911). Gestas de Rodrigo el Campeador. Madrid: Victoriano Suárez.
CAVANILLES, Antonio Joseph (1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Madrid: Impremta Reial.
CHABÁS, Roque (1891). Ceit Abu Ceit. El Archivo, p. 299-300.
DEL REY, José (2002). Biblioteca de escritores jesuitas neogranadinos. Bogotá: Universidad Javeriana.
FISCALIA (1940-1946). Causa General de Valencia: Alpuente.
HERRERO, Valeriano (1993). La villa de Alpuente.
LABARTA, Ana María; BARCELÓ, Carme; VEGLISON, Josefina (2011). València àrab en prosa i vers. València: Universitat de València.
MADOZ, Pascual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Volum II.
MEMBRADO TENA, Joan Carles (2012). Etimología y semántica de topónimos municipales valencianos y aragoneses. Actes de la VII Jornada d’Onomàstica, p. 239-254. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada