Veciana - Mas Garreta - Montfalcó el Gros - Coll de Pal - Ermita de sant Gabriel - Cal Brunet - Església de santa Maria - Veciana

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de l'Anoia. Amb inici i final al poble de Veciana, en ella pugem fins a l'església de sant Pere de Montfalcó el Gros. Endemés, també visitem altres indrets d'aquesta contrada com el mas Garreta, l'ermita de sant Gabriel o l'església de santa Maria de Veciana.

Vista del poble de Veciana des de l'església de santa Maria

La ruta comença a la plaça de l'Ajuntament de Veciana. El nom del poble, documentat com a Viciana al segle XI, prové de l'antropònim llatí vetius, segons defensen Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas a la seua obra Topònims catalans: etimologia i pronúncia (2002). Tanmateix, Juan Vernet, al seu llibre De Abd Al-Rahman I a Isabel II (1989), proposa un origen alternatiu i fa derivar el topònim del nom berber (ya) abi Zayyan (a), documentat a la península durant la dominació islàmica. Val a dir que fou un Zayyan, Ibn Mardanix aquest (Onda, la Plana Baixa, ? - Tunis, 1270), qui va lliurar la ciutat de València al rei Jaume I l'any 1238.

Siga com vulga, agafem des de l'edifici consistorial la carretera de Veciana a Copons que, de seguida, ens duu a abandonar aquesta localitat de l'Anoia. En direcció oest / nord-oest, deixem enrere els darrers habitatges d'aquesta localitat. Continuem per aquesta via, retolada com a BV-1004, fins a fer cap a un revolt molt tancat, just abans de creuar la riera de Veciana.

La carretera de Veciana a Copons en 
eixir de la plaça de l'Ajuntament

Carretera de Veciana a Copons

Vista llunyana de l'església de santa Maria de Veciana

És aleshores quan trenquem, cap a l'esquerra, pel camí de Veciana a Montfalcó. Al començament, aquesta via ens fa guanyar ràpidament altura. Després, la pujada se suavitza. A mà esquerra, enclotada, queda la rasa de mas Garreta. Més enllà, la carena fronterera amb el terme de Copons.

Camí de Veciana a Montfalcó

Un altre tram d'aquesta via que, ràpidament, ens fa guanyar altura

Al cap d'uns deu minuts, albirem la silueta del mas Garreta, en la llunyania. Cap a ell anem. 

Vista llunyana del mas Garreta, que apareix entre la boira

Camí de Veciana a Montfalcó

El camí de Veciana a Montfalcó travessa aquesta masia pel bell mig i, a partir d'aquest punt, la via rep també el nom de camí de mas Garreta a Sant Guim de Freixenet.

Vista del mas Garreta

El camí en arribar al mas Garreta

Edificis al mas Garreta

Des del mas Garreta, que és un gran casalot habitat i en bon estat de conservació, veiem ja la pròxima parada de l'excursió, que és Montfalcó el Gros.

El camí de Veciana a Montfalcó, amb aquest poble
ja al fons. També albirem un parc eòlic molt pròxim a aquest nucli.

Camí de Veciana a Montfalcó

En aquest nucli hi destaca l'església romànica de sant Pere, ubicada als afores i que ens apropem a visitar.  

Església de sant Pere

Façana principal del temple

Porta d'entrada

El poble de Montfalcó el Gros des de l'església de sant Pere

L'absis dóna al cementeri de la localitat.
Dalt de la porta del fossar està marcada la data del 1852.

En acabant, ens reorientem cap al sud-est pel camí de Sant Guim de Freixenet a Copons. Anem pel pla del Llobet.

Camí de Sant Guim de Freixenet a Copons

Panoràmica de Montfalcó el Gros

Camí de Sant Guim de Freixenet a Copons

De seguida, comencem a avançar just per la divisòria dels termes de Veciana i de Copons. Quan la via es reorienta cap a l'est, a mà dreta, ens apareix la masia de cal Ponç.

Vista de cal Ponç des del camí de Sant Guim de Freixenet a Copons

Masia de cal Ponç

Una altra perspectiva de cal Ponç


Després vindran, de manera consecutiva, a la mateixa banda de camí, les masies de can Basí, també coneguda com la Casota, i de cal Bargués.

Can Basí, mas conegut també com la Casota

El camí de Sant Guim de Freixenet a Copons
en travessar el pla del Bargués

Cal Bargués

Des d'aquesta última, gaudim d'una bona vista cap a orient. Abandonem el pla del Bargués i comencem a baixar per la seua solana cap a la cruïlla del camí de Sant Guim de Freixenet a Copons, que és per on caminem, amb el de Santa Maria del Camí a Veciana.

Per la solana de Bargués

Paisatge des d'aquest tram del camí de 
Sant Guim de Freixenet a Copons

En passar aquest encreuament, i sense abandonar la seguida que portem cap a l'est, comencem novament a pujar per un camí ample i còmode, el del pla de l'Ocata, a fi de guanyar el coll de Pal.

Camí del pla de l'Ocata

Camí del pla de l'Ocata

Vistes cap a la banda de Veciana

Coll de Pal

En aquesta collada, girem a l'esquerra, cap al nord-est, i comencem a baixar cap a les ruïnes de l'ermita de sant Gabriel.

Camí de sant Gabriel

Panoràmica des d'aquesta via

El temple, que queda un poc apartat del camí, només conserva les parets i un tancat de pedra que l'envolta per la banda de ponent. Construït al segle XV, fou un important punt de pelegrinatge penitencial. Tanmateix, el pas del temps feu que la coberta cedira l'any 1969 arran d'unes fortes pluges que delmaren aquesta contrada. Per a acabar-ho de reblar, onze anys més tard, l'ermita va sofrir un incendi que malmeté tot l'interior. I des d'aleshores, fins ara.

Ermita de sant Gabriel

Façana del temple

Tancat davant de la façana principal, que mira a ponent

Porta d'entrada

Interior de l'ermita, ple de runa

Després de visitar les ruïnes del temple, continuem la baixada amb la partida del clot de sant Gabriel, a mà esquerra, cap a la de la torre Nova. De fet, en cosa de deu minuts, fem cap a la torre Nova i, en acabant, baixem a travessar la riera de Veciana, just per cal Brunet. Aquesta és una masia destacada del terme de Veciana, que va ser primer un molí fariner documentat des del segle XV. En acabant, el molí va quedar integrat a l'obra del mas, que segurament data del segle XIX.

Camí de sant Gabriel

La torre Nova

Camí de sant Gabriel

El camí en arribar a cal Brunet

Cal Brunet, sota un cel amenaçador

En havent passat per cal Brunet, guanyem un poc d'altura per a eixir a la carretera de Copons a Veciana. L'agafem cap a l'esquerra i la resseguim per la plana del Sala. A l'esquerra, tenim una bona vista de Veciana.

Carretera de Copons a Veciana

Panoràmica de Veciana

Vista de cal Pedó des de la carretera de Copons a Veciana

Nosaltres, però, deixem el poble enrere per a anar a contemplar l'església de santa Maria. Situada a tocar del cementeri i de la desapareguda rectoria, es tracta d'un temple romànic documentat ja al segle XI. Tot i açò, va ser reformada ja al segle XII, segurament per l'esfondrament de la volta, que va tornar a caure cap al segle XVIII.

Pujada cap a l'església de santa Maria

Església de santa Maria de Veciana

Vista d'aquest temple romànic

Santa Maria de Veciana, imatge de fusta policromada
d'autor anònim datada del segle XIII. Des de l'any
1893 està dipositada al Museu Episcopal de Vic.
Fotografia: Museu Episcopal de Vic

L'església té dos accessos. L'un, l'original, que mira al sud i conserva parcialment la decoració romànica. L'altre para als peus del temple, a ponent, i està precedit per un atri restaurat recentment. De fet, tot el temple ha sofert una restauració duta a terme en diverses campanyes i que li ha tornat el seu aspecte original.

Atri de ponent

Entrada original, que mira al sud

Detall de la porta

Absis i façana septentrional del temple

El poble de Veciana vist des de l'església de santa Maria

Cementeri de Veciana

Des d'allà, ens reincorporem a la carretera de Copons a Veciana i, quan arribem al poble, pugem a la part alta per visitar les ruïnes de l'església de sant Miquel, també romànica, que va estar oberta fins a la dècada del 1910.

Carretera de Copons a Veciana

Riera de Veciana

Carrer a Veciana

Ruïnes de l'església de sant Miquel de Veciana

Allà mateix, fiquem el punt i final a una excursió l'enllaç de la qual a Wikiloc vos deixem ací. Gaudiu-la!

Comentaris