Artesa - Beniparrell - El Tis - Onda - Bassa la Vila - L'Assegador - Casa del Carme - Penya Olla - Corral de López - Artesa

Aquesta setmana us presentem una nova excursió per la comarca de la Plana Baixa, amb inici i final al poble d'Artesa. En ella, visitem una contrada prou humanitzada del terme d'Onda, Beniparrell i el Tis, amb nombroses casetes de camp. A banda, també passem per la bassa de la Vila i pugem a la penya Olla.

El Montí vist des de la penya Olla

La ruta comença a la plaça de Dalt, o del Carme, d'Artesa. Des d'allà creuem la carretera CV-223 i agafem en direcció nord, pel costat del bar del poble, el camí del Cementeri. De seguida, a mà dreta, ens queda l'era del tio Soler. 

Camí del Cementeri

Era del tio Soler

Continuem pujant pel camí del Cementeri fins a fer cap a l'Assegador, al qual ens incorporem en direcció est, cap a la dreta. A l'esquerra ens queda el terreny de la desapareguda caseta de Sorolla, on hui dia n'hi ha un altra de nova. 

Ribàs a tocar del camí del Cementeri

L'Assegador

Caseta de Sorolla

Ràpidament abandonem l'Assegador i trenquem a mà esquerra pel camí de Tales a Ribesalbes, amb el qual comencem a perdre altura per a travessar el camí d'Onda a Tales pel fondet de López. En aquest tram tenim una bona vista de la Serreta i del tossalet, o tossal, de Bonet. 

Camí de Tales a Ribesalbes

La Serreta

En arribar al fondet de López, l'envoltem pel nord amb el camí de Tales a Ribesalbes i enfilem cap a septentrió per aquesta via, en direcció als Quatre Camins. Passem pel mig d'una gran finca de tarongers i, al remat, eixim a l'encreuament entre el camí de Sala, o camí de la Mola, i el camí de Tales a Ribesalbes, al lloc conegut com els Quatre Camins. Tot sota l'atenta mirada de la sénia de Valero, que està enfront nostre. 

El fondet de López

Camí de Tales a Ribesalbes

Finca de tarongers

Vista llunyana de la sénia de Valero

El camí de Sala, o de la Mola, en passar pels Quatre Camins

Mirada enrere des dels Quatre Camins

Camí de Tales a Ribesalbes

Passem el camí de Sala i el camí de Tales a Ribesalbes ens duu, precisament, a caminar per la partida de Sala. Perdem més i més altura fins a trobar-nos amb el camí de Fanzara a Onda. Ens incorporem uns metres a ell però, de seguida, tombem a l'esquerra amb el camí de Tales a Ribesalbes que, anant a buscar el barranc de Beniparrell, passa per la divisòria de les partides del Tis i de Beniparrell. 

Camí de Tales a Ribesalbes

Camí de Fanzara a Onda, cap a l'est

Camí de Tales a Ribesalbes, cap al nord

En havent aplegat al barranc de Beniparrell, de primeres no el creuem i continuem pel camí de Tales a Ribesalbes, ara cap a la dreta, en direcció est. Tanmateix, aquesta via no tarda en tombar cap a l'esquerra per a creuar el curs d'aigua. Nosaltres, però, no ho fem, la deixem definitivament i ens incorporem en direcció est al camí del Tis. De seguida, aquesta via gira cap al sud i ens duu a passar pel costat de les ruïnes del que ens va parèixer una bassa. Més endavant, agafem direcció est i sud-est fins que el camí del Tis mor al camí de Fanzara a Onda. 

Barranc de Beniparrell

Camí del Tis

Ruïnes a la vora del camí. Podria ser un bassa.

Detall de les ruïnes

Caseta

Aquesta important via de comunicació (no oblidem que entra a Onda pel carrer de Cervantes, antic carrer/camí de Saragossa) ens duu en cinc minuts als afores de la vila d'Onda. Entrem, doncs, al poble per la partida de la Serratella, urbanitzada des dels anys '40-'50 ençà. 

Camí de Fanzara a Onda

El camí de Fanzara a Onda, abans de travessar
la rasa de Sala i endinsar-nos cap a la Serratella

En arribar al CEIP Baltasar Rull, tirem a la dreta pel costat del camp de la Cossa per tal d'eixir a la carretera CV-223. Agafem aquesta via cap a la dreta, en direcció oest, per la partida de la Cossa, i comencem a guanyar altura.

La Cossa

En acabar la recta que fa la carretera, contemplem a mà esquerra una antiga fàbrica de gel en ruïnes. Tal vegada, aquest indret podria ser l'anomenat molí de la Torre que apareix al Llibre d'assegadors de la vila d'Onda de 1779 i del qual dóna notícia Maria Teresa Àlvaro al seu Estudi lingüístic de la toponímia d'Onda (2014), on reprodueix el text d'un capbreu del 1698 que el situa a l'Horta Vella del poble. Així mateix, també s'indica la proximitat d'un altre molí fariner, que podria ser el ben conegut i proper molí de la Reixa. Amb tot, envoltem la fàbrica per la seua cara oriental i, just al seu darrere, contemplem la bassa la Vila, també documentada a l'inventari de vies pecuàries d'Onda de 1779.

Fàbrica de gel

Detall de la façana

Una de les entrades a l'edifici, tapiada

Interior de la fàbrica de gel. A l'esquerra hi veiem 
el que podria ser la mola volandera d'un molí

Patrimoni industrial fràgil, una 
altra perspectiva de la fàbrica de gel

La bassa la Vila

Tornem a la carretera CV-223 i tirem cap al sud per la costera que ens duu a trobar en menys de cinc minuts l'Assegador que, eixint de la urbanització 'Nueva Onda', ubicada a la muntanyeta, o tossalet, del Carme, enfila camí cap a Artesa. Així doncs, a ell ens unim cap a la dreta. Cal vigilar a l'hora de creuar per ací la carretera, ja que la visibilitat no és bona.

L'Assegador

Avancem per l'Assegador i no tardem en arribar a la casa del Carme, documentada ja el 1779 amb el nom de corral del Carme. Un poc més endavant, a la dreta, trobem la bassa de la cota 220. Aleshores, eixim de l'Assegador i camp a través per la nostra esquerra, anem a buscar el característic cim de la penya Olla (231 msnm).

La casa del Carme, amb el Carme al darrere

Una altra perspectiva d'aquest edifici

La penya Olla

El Carme vist des de la penya Olla


En havent coronat aquesta roca de grans dimensions situada sobre la Recta i des de la que es domina tota la vall del riu de Veo, o de Sonella, o Anna, des d'Artesa fins al Carme, tornem a l'Assegador, en direcció oest. Ara anem cap al corral de López, també anomenat com de la tia Josepa, al qual hi fem cap en cinc minuts. A l'altra banda, ens queda el dipòsit d'aigua potable d'Onda. En havent arribat a aquest lloc, tombem a l'esquerra per a baixar ja cap al poble d'Artesa. A la dreta hi veiem, dins d'un terreny protegit amb una tanca, la parada d'Ismael Chiva.

L'Assegador

Magatzem modernament construït al lloc on
va estar el corral de López, o de la tia Josepa

A la dreta, paret supervivent de la construcció original

Parada d'Ismael Chiva, a l'oest del corral de López

Fem cap a una cruïlla. Ací hem de seguir pel camí de l'esquerra, formigonat. A mà dreta, ens queden els garrofers del tio Sento el Mariano i, un poc més endavant, l'era del tio Adelantado. De seguida, arribem a les Pallisses. En havent-les passat, a l'esquerra i per dalt nostre, deixem els garrofers de la tia Colomera. Per últim, observem al nord les ruïnes del Calvari i, per fi, apleguem al poble d'Artesa, on donem per finalitzada la ruta.

Els garrofers del tio Sento el Mariano

L'era del tio Adelantado

Les Pallisses

Els garrofers de la tia Colomera

El Calvari d'Artesa, del segle XIX, abandonat

El carrer de santa Anna d'Artesa, amb el
campanar del temple parroquial del poble de fons

Per últim, ací us deixem amb l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu tant com ho vam fer nosaltres.

Comentaris