El vocabulari de la natura: ALCAVÓ

Aquesta setmana us presentem una nova edició del vocabulari de la natura, en la qual la protagonista és la paraula ‘alcavó’, que també coneix la forma ‘alcavor’. Ni una ni l’altra apareixen al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans. Tanmateix, sí que ho fan al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), on són definides com “cambreta superior del forn de coure pa de coberta en forma de volta que, a causa de la temperatura que assolix en l'interior, servix per a eixugar llenya o coure fruits secs”, “mina d'aigua o pas subterrani d'una séquia” i “calentoreta suau”, endemés d’assenyar-les com a sinònimes de ‘covarxa’ i ‘revoltó’. 

Ara bé, un alcavó, o alcavor, és també, per extensió un “lloc a on fa molta calor”, tal com apunta el Diccionari General de la Llengua Valenciana (DGLV) de la Reial Acadèmia Valenciana de Cultura (RACV), institució no normativa que opera al marge dels circuits acadèmics. D’aquesta accepció és tributari el topònim dels Alcavons, a la partida de l’Horta d’Artesa, a la comarca de la Plana Baixa. D’altres noms de lloc, per contra, provenen de la resta de significats del terme. Així ocorre en el cas de l’alcavó Nou, a la font de santa Maria del terme d’Ibi, a l’Alcoià, entre altres molts casos.

Conreus als Alcavons, a Artesa, a la Plana Baixa

Per altra banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) indica que aquesta paraula és pròpia del País Valencià, i la recull a València, Alcoi, Sueca, Elx i Cocentaina. Prové de l’àrab al-qabó, que vol dir “el fumeral” i fa referència a la primera accepció que recull el DNV.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat 

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA DE LA LENGUA. Diccionario de la Lengua Española. dle.rae.es