El vocabulari de la natura: DESGOTAR

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura i del medi rural. En aquesta ocasió es tracta d'un verb usat, principalment, al País Valencià. És 'desgotar', i el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el defineix com l'acció de "buidar d'aigua o d'un altre líquid (un recipient)". D'una manera molt similar, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) indica que 'desgotar' vol dir "buidar d'aigua o d'altre líquid el recipient que el conté". Per contra, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no recull aquest terme. Sí que el contempla, tanmateix, el Diccionari d'Alguerés que, tot i això, li dóna un significat lleugerament distint a l'emprat pels valencians i l'aproxima més a la definició d'un altre verb, que és 'degotar': "caure gota a gota / deixar caure un líquid gota a gota" (DIEC). 

Així doncs, utilitzem el verb 'desgotar', per exemple, després d'una tempesta que deixa inundat un camp. És aleshores quan el llaurador va a desgotar-lo, açò és, ajudar a l'aigua que no pot ser absorbida per la terra a eixir com més prompte millor de la parcel·la. Igualment, les cases són desgotades després d'una inundació, i desgotant les cadufades, els hòmens pescaven les anguiles que quedaven atrapades als camps d'arròs quan aquests eren assecats. 

Conreus inundats després d'una tempesta, que caldrà desgotar

L'ús de 'desgotar' en el nostre idioma està documentat des d'antic. Apareix ja, per exemple, en un document datat del 2 d'octubre de 1627 que forma part d'un còdex de la cartoixa d'Ara Christi, situada al Puig, a l'Horta Nord, i que fou publicat l'any 2004 per la Universitat de València a cura d'Honorat Navarro i Jesús Villalmanzo. "Establiment de terres en la marjal. A 2 de octubre de 1627 y disapte, aprés que esta cartuxa havia desigat molt li establís lo batle del Puig (que tunc era Viçent Sànchiz del Castellar, çiutadà de València) algun tros de terra junt a la nostra Tanca de la mar, fonch lo Señor servit que vingué ell ese dia ans que contaren lo primer de octubre (...) ab un parell de bous que havíem comprat dit any comensàrem a rompre y desgotar este tros de terme fent un sequiàs per un vestigi que quedava del que estava fet en temps de moros, y dins 8 dies no quedà gota d'aygua en tota la campaña ..." . Així mateix, el verb que ens ocupa és esmentat al Diccionari de José Escrig (1851). 

Pel que fa a l'etimologia del terme, que també existeix en castellà, el Diccionario de la Real Academia Española (DRAE) assenyala que ha estat format a partir de la unió del prefix 'des-' amb la paraula 'gota'. Aquesta última, d'acord amb el DCVB, deriva del llatí gŭtta, amb el mateix significat. D'altra banda, la nostra llengua també té com a sinònim de 'desgotar' el verb 'eixugar' que, entre d'altres significats, vol dir "buidar un recipient del líquid que conté; exhaurir" (DCVB).

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

ALGUERES.NET. Diccionari d'Alguerés. algueres.net

ESCRIG, José (1851). Diccionario valenciano-castellano. València: J. Ferrer de Orga. 

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat 

NAVARRO, Honorat i VILLALMANZO, Jesús (2004). Fundació de la Cartoixa d'Ara Christi. València: Universitat de València.

Comentaris

  1. Curiós i interessant. Jo a Vila-real sempre he sentit "esgotar", (o "asgotar"). Veig que no ens mengem només les "d" del final de paraula.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari