El vocabulari de la natura: MALLOL

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura, en la qual és la protagonista la paraula 'mallol'. Aquest terme, que també existeix en femení com a 'mallola', fa referència, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a una "vinya novella, cep plantat de poc". També el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) coincideix en aquesta caracterització. 

En canvi, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), a més a més de les accepcions ja esmentades, diu que un 'mallol' és un "vinyòvol, guardià d'una vinya" i el "funcionari d'una església encarregat de mantenir l'orde dins el temple, evitant les converses, despertant els dormilegues, etc., per a la qual cosa portava una perxa llarga coronada per una creueta, amb la qual tocava el cap dels qui dormien o xerraven". Igualment, els mallols eren "cadascun dels dos o tres homes que anaven amb una canya llarga a la processó del Dijous i Divendres Sant i resaven el rosari", i són també els "estúpids" (DCVB).

Exemple de mallol

Pel que fa a l'origen d'aquesta paraula, el trobem en el llatí mallĕŏlu, que vol dir "martellet" o "rebrot de sarment" (DCVB). Es tracta, d'altra banda, d'un mot conegut arreu del nostre domini lingüístic, tot i que només són emprats de manera general els significats que hem exposat en primer terme. La resta són localismes. 

Amb tot, el terme que ens ocupa ha deixat la seua petjada en la toponímia catalana i valenciana. Així es que la partida del Mallol la trobem als afores de Palau-saverdera, a l'Alt Empordà; entre Florejacs i les Sitges, a la comarca de la Segarra; al serrat de Favà, per dalt de Cabó, a l'Alt Urgell; més enllà del despoblat de la Maçana, de camí al port de Fontllonga, a la Noguera; a prop d'Escarlà, al Pallars Jussà; i al terme de Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà. En femení, la Mallola és una casa isolada del veïnat d'Aguilar, al terme de Bassella, a l'Alt Urgell; i una partida del terme de Foradada, a la Noguera. El pla de Mallol és al terme d'Alfara de Carles, al Baix Ebre; i, en fi, entre d'altres molts exemples, el racó de la Mallola és al terme de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp. Al País Valencià tenim que el Mallol és el nom d'una muntanyeta del terme d'Aín, a la Plana Baixa; i una partida de Bolulla, a la Marina Baixa, de Famorca, al Comtat, de Llutxent, a la Vall d'Albaida, o de Vallibona, als Ports. La cova del Mallol és a l'Ènova, a la Ribera Alta; mentre que els corrals de Mallol queden al terme d'Atzeneta del Maestrat, a l'Alt Maestrat.

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat