Timor, despoblat de la Segarra

Aquesta setmana dediquem el nostre article al despoblat lleidatà de Timor, ubicat al terme municipal de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra. La seua imatge ens va sorprendre a una banda de l'autovia A-2, a pocs quilòmetres de Cervera i, només tinguérem ocasió, vam decidir apropar-nos per a visitar el lloc.

 Vista des de Timor

Des de Timor, al fons l'A-2.

Timor, també conegut amb el nom de Torretimor o la Torre de Timor, està situat al cim d'una muntanyeta de poc menys de 600 m.s.n.m., a l'oest del Coll del Carro (615 m.s.n.m), i no massa lluny del nucli habitat de Briançó. A l'altra banda d'autovia paren Sant Pere dels Arquells i Sant Antolí i Vilanova, els dos pobles més grans del terme municipal. De fet, el segon n'és la capital. 

Vista de Timor

Una altra imatge del nucli de Timor

Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover i Moll, el topònim Timor té el seu origen en el nom de dona Timbor, actualment en desús. Aquest, al seu torn, derivava del germànic Thingburg. De fet, aquest continua emprant-se de cognom en Suècia, per exemple.

Façana a Timor

L'origen del poblament es remunta almenys al segle XI. En plena expansió dels comtats catalans cap a les terres de Ponent i, per a consolidar els territoris conquistats als sarraïns, s'anaren edificant castells i fortaleses. Aquest és el cas que ens ocupa. No obstant, també podria ser que s'haguera aprofitat l'emplaçament d'una edificació musulmana prèviament existent.

Avançant cap a l'interior del nucli

Entrada

Escales interiors

De totes maneres, d'aquella època en queda ben poc i les ruïnes que hui observem corresponen a les edificacions que es construïren als segles XVII i XVIII sobre les originals. El castell es va transformar en un mas aprofitant l'emplaçament i els materials d'aquest. Per sort, a pesar d'açò, s'han conservat algunes xicotetes mostres de la murada original. Va ser en aquella època quan el comte d'Erill es va fer amb la propietat de l'indret.

 Façana enrunada

Espai interior arcat

Perspectiva oposada del mateix espai. A la dreta, un altre accés.

Interior a Timor. A la dreta, una llar de foc. 

Els elements més destacables del que queda en peu de Timor són els tres pous i una xicoteta capella ubicada sota l'edifici.

 Accès a la capella sota terra

Interior de la capella. Les fornícules estan buides. 

La degradació del conjunt ha estat bastant veloç, atés que l'indret va ser abandonat definitivament a la segona meitat del segle XX.

Uns metres a l'est del poble està l'Església de Sant Jaume, obra romànica del segle XII. Junt a ella està el cementeri, els nínxols del qual van ser buidats. Ambdós espais presenten un estat de conservació molt deficient.

Vista de l'Església de Sant Jaume i del cementeri, des del nucli de Timor

La primera notícia d'aquest temple es remunta al segle XI, en aparèixer esmentat a la llista de parròquies del bisbat de Vic. En aquest sentit, va continuar formant part d'aquest bisbat fins a la reorganització episcopal de l'any 1957. Des d'aleshores ha quedat sota la jurisdicció del bisbat de Solsona.  A partir del segle XIV es va fer sufragània de la parròquia de Sant Antolí.

Vista de Timor des del cementeri

FOTOGRAFIES: Meritxell Garralón

REFERÈNCIES:
ALCOVER i MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. Disponible en línia en: http://dcvb.iecat.net
BALLO, Ricard i Montserrat TAÑÁ. Castell de Timor - Ribera d'Ondara / Segarra. Disponible en línia en: http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-timor-ribera-dondara-segarra/ Consulta: 4 de febrer de 2015.
BALLO, Ricard i Montserrat TAÑÁ. Església de Sant Jaume de Timor - Ribera d'Ondara / Segarra. Disponible en línia en: http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-timor-ribera-dondara-segarra/ Consulta: 4 de febrer de 2015.
CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA. Ribera d'Ondara: altres indrets del terme. Disponible en línia en: http://www.lasegarra.org/Altres-indrets-del-terme-213.html Consulta: 1 de febrer de 2015.
FOTOS DES DE LA SEGARRA. Torre Timor. Disponible en línia en: http://desdelasegarra.blogspot.com.es/2008/07/torre-timor.html Consulta: 2 de febrer de 2015.
GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Timor. Disponible en línia en: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0066065.xml?kt_subject=ROOT%40ARBRES%40ARBRE%20DE%20TOPONÍMIA%40Euràsia%40Europa%40Estats%20d%27Europa%40Espanya%40Catalunya%40Regions%20de%20Catalunya%40Regió%20de%20Lleida%40la%20Segarra Consulta: 3 de febrer de 2015.
MORA, Antonio. Turó de Timor: mostra de l'abandó de la Segarra infinita. Disponible en línia en: http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/07/turo-de-timor-mostra-de-labando-de-la.html Consulta: 3 de febrer de 2015.
ROSTOLL. Sant Jaume de Timor. Disponible en línia en: http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/655_SJaumeTimor/SJaumeTimor.htm Consulta: 2 de febrer de 2015.
RUMBAU, Montserrat. L'antiga fortalesa de Timor. Disponible en línia en: http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2011/8/22_Lantiga_Fortalesa_de_Timor.html Consulta: 6 de febrer de 2015.
TURULL, Albert. Toponímia de la Segarra: Primera aproximació. Disponible en línia en: http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/08_turull.PDF Consulta: 4 de febrer de 2015.
VIQUIPÈDIA. Timor (Segarra). Disponible en línia en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Timor_(Segarra) Consulta: 5 de febrer de 2015.