Calaix d'interior: el crim d'Anglesola

Aquesta setmana, Setmana Santa, publiquem una nova edició de la sèrie Calaix d'interior, en la qual us relatem la notícia d'un crim que tingué lloc a la localitat d'Anglesola, a la comarca de l'Urgell, el Dijous Sant (14 d'abril) de l'any 1892.

Església d'Anglesola

Font: https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=9089542

Molts diaris de l'època se'n feren ressò dels fets, que acabaren amb la mort del prevere Francisco Mestres Martí i de la feligresa Teresa Palou a mans de l'anglesolí Jaume Alsina Palou. El periòdic El Suplemento del 30 d'abril d'aquell 1892 feia la següent descripció de l'assassí:

"El criminal.
Este es Jaime Alsina, convicto y confeso ya, según nos dicen; tiene 39 años, es casado, natural de Anglesola, fue carabinero hasta hace poco tiempo, pero no vivía en su pueblo natal de Anglesola. Llegó hace dos días desde Gerona o Barcelona donde vivía a Tárrega, que dista cinco kilómetros de Anglesola; y dejóse ver poco en esta villa (...).

Antecedentes del criminal.
Sabe leer y escribir y hasta tiene algunos cursos de latinidad. Su madre era religiosísima; y amonestaba y predicaba sin cesar a su hijo. Este era muy blasfemo, trataba mal a su madre, golpeándola, pegándola y contestando a sus amonestaciones con amenazas de acabar con ella y con el cura que le aconsejaba que le corrigiera. Y esos rencores que hace diez años estaban enterrados, pues murió hace diez años, han sido, dicen, el único móvil de este horroroso crimen". 

El Independiente de Girona, del 22 d'abril, donava més dades: "Es un hombre robusto, de estatura regular, moreno, con bigote negro, de carácter irascible y violento, pues ya estuvo procesado el año 1879 por delito de lesiones, habiendo extinguido condena de cuatro meses de arresto (...) Está casado en Torrox, provincia de Málaga, y según parece allá pensaba dirigirse".

Carrer Major d'Anglesola

Font: http://static.panoramio.com/photos/original/55256879.jpg.

Tot i ser un crim premeditat, Jaume no va acabar amb la vida de qui era el seu objectiu, el confessor de sa mare, mossèn Francisco Bosch, ja que aquest estava malalt i no va poder anar als actes religiosos d'aquell fatídic dia, cosa que el va salvar. "Ardiendo en deseos de dar un espectáculo horrible a su pueblo, y de matar algún cura" diu El Suplemento "se precipitó sobre el primer sacerdote que le vino a mano. Es un salvaje, es un clerófobo". 

Aquest primer sacerdot, com hem dit, fou el prevere Francisco Mestres Martí, "entregado por completo a los estudios físico-matemáticos. De carácter tan inofensivo, tan suave, de trato tan dulce (...) Ha sido diez y seis años profesor de física y química" a la càtedra de matemàtiques del seminari de Solsona. Havia nascut a Guimerà, a la mateixa comarca, el 26 de setembre de 1837, en una família de llarga tradició farmacèutica, professió que va heretar el seu germà menut, Josep. Son pare fou l'apotecari Anton Mestres Ramon (06/01/1808 - 27/08/1884), natural de Vilagrassa, i sa mare Josepa Martí Guitart (+ 05/05/1874), natural de Cervera. La seua germana Francesca va tindre també vocació religiosa i va morir al desaparegut Convent de Dominiques de Barcelona l'any 1888.

Devot de la Mare de Déu de Lurdes, va impulsar la construcció d'una església en honor d'aquesta advocació mariana a Anglesola que, malauradament, no ha arribat fins als nostres dies. Havia estudiat al seminari de Solsona, on se'l va ordenar l'any 1862, i també era músic i poeta.

De l'altra víctima, Teresa Palou, no tenim més detalls.

Lloc on estigué l'església de Lurdes d'Anglesola

Font: https://image.jimcdn.com/app/cms/image/transf/dimension=390x10000:format=jpg/path/sdaccb2b3e01220d1/image/ib0bf1e3670b06fd9/version/1297533654/image.jpg.

Tornant al relat fet per El Suplemento, la relació dels fets va ser la següent:

"Al volver la procesión al templo, el presbítero D. Francisco Mestres que dirigiendo un coro de jóvenes iba a la cabeza de aquélla se arrodilló ante un crucifijo de talla colocado al pie del Monumento. De pronto se vio a un enmascarado arrojarse sobre dicho sacerdote y de un tiro de revólver derribarlo junto al Crucifijo, ponerle un pie sobre el pecho y descargarle una serie de machetazos, algunos de los cuales o la mayor parte tocaban en un madero, que allí es costumbre poner al pie de la imagen del Santo Cristo, para que no resbale. El señor cura-párroco doctor D. Luciano Sala, se acercó al asesino para ver lo que sucedía, y éste, sin volver la espalda, le disparó un tiro que mató a una mujer. En seguida el asesino se levantó, disparó dos tiros más, abrióse paso a través de la gente con el revólver en una mano, y en la otra un machete, saliendo a la calle por una puerta lateral. 

Todo esto pasó como una exhalación, en brevísimo tiempo, y sin que nadie se diera cuenta de lo que pasaba. 

La procesión iba todavía penetrando en el templo; la guardia civil estaba apercibida fuera de él, frente a la puerta principal; y el ruido y la confusión que produce siempre la entrada de las procesiones, los gritos y llanto de mujeres, todo el mundo preguntándose qué pasa, ver cruzar el templo al asesino armado con su revólver y machete, en ademán de matar a todo el que le detuviera; al pie de la imagen del Santo Cristo colocado en el suelo para adoración de los fieles, contemplar a un sacerdote bañado en sangre, el terror pintado en todos los semblantes, era un espectáculo tan horroroso, según nos cuentan testigos presenciales, que el mismo terror y el mismo horror heló la voz y la energía de aquel pueblo consternado. Más que la aparición de un criminal, parecía una visión diabólica, la reproducción de una escena de la tragedia del Gólgota". 

Croquis de l'església d'Anglesola publicat al diari La Vanguardia el 27 de setembre de 1892

Teresa Palou va morir a l'acte. Tanmateix, i a pesar de la brutalitat de l'atac que descriu el periodista, Francisco Mestres va quedar malferit i, agonitzant, va faltar el dia 22. Jaume va aconseguir fugir per la qual cosa "hizo que el viernes por la mañana (Divendres Sant) se levantara el somatén en todos los pueblos de aquella parte de Urgel y la Segarra, por donde podía haberse dirigido, capturándole en el mismo día en el término de Montornés el somatén de dicho pueblo con la Guardia Civil de Ciutadilla" (El Independiente, 22/04/1892). El detingut fou portat a Tàrrega i d'allà a Anglesola, on la Guàrdia Civil evità que se'l linxara. Finalment, la seua destinació va ser la presó de la capital de la Segarra, Cervera.

Postal antiga de la plaça de santa Anna d'Anglesola

El judici per l'anomenat a la premsa de l'època "crimen de Anglesola" va començar el dimarts 27 de setembre de 1892 a l'Audiència de Lleida. Els magistrats del Tribunal foren en Manuel de la Sala (President), en Manuel Ibáñez i en Vidal López. El fiscal imputà a Jaume Alsina els delictes d'assassinat, d'homicidi i de lesions, per la qual cosa demanava la pena de mort per assassinat, vint anys de presó per homicidi, i vora tres anys de presó per lesions. 

La defensa, encapçalada per l'advocat i poeta Magín Morera Galícia (Lleida, 1853-1927), més tard membre de la Lliga Regionalista i diputat al Congrés a Madrid, va seguir l'estratègia de presentar a l'acusat com un boig, ja que els fets eren irrefutables. Per això el seu testimoni metge va assegurar que Alsina tenia "locura parcial". En canvi, els metges de l'altra part dictaminaren la bona salut mental del reu.   

Després d'un breu judici, els magistrats trobaren culpable d'assassinat a Jaume Alsina i, en conseqüència, va ser condemnat a mort. Ja ho deien els periodistes de l'època: "Lo único notable en los debates judiciales han sido los dictámenes periciales de los médicos" ja que la resta estava més que provat.

Capçalera del diari El Independiente

Tanmateix, finalment la sort va somriure a Alsina i, de nou, ens hem de situar en Setmana Santa, però aquesta vegada en la de 1894. En aquella època, el Rei d'Espanya, en aquest cas, sent menor d'edat el monarca Alfons XIII, la Regent Maria Cristina d'Àustria, tenia la facultat d'indultar reus. Així doncs, el Divendres Sant d'aquell any, en acabar un acte d'adoració de la Creu, el capellà reial li demanà que perdonara la vida als presos condemnats a mort els noms dels quals estaven escrits en uns papers que hi havia damunt d'una safata. "La reina regente, emocionada, ha contestado: - Si; les perdono para que Dios les perdone". 

Entre eixos noms estava el de Jaume Alsina que, d'aquesta manera, burlà una mort segura.

BIBLIOGRAFIA:

ANÒNIM (1892, 22 d'abril). Crimen en un templo. El Independiente, n. 347, p. 1-2.

ANÒMIM (1892, 30 d'abril). El crimen de Anglesola. El Suplemento, n. 57, p. 2-3.

ANÒNIM (1892, 27 de setembre). Asesinato de un sacerdote. La Vanguardia, n. 3.371, p. 1-2.

ANÒNIM (1892, 4 d'octubre). Noticias. El Isleño, n. 11.694, p. 2.

ANÒNIM (1894, 24 de març). Dos indultos. La Vanguardia, n. 3.911, p. 6.

ANÒNIM (1894, 25 de març). Correo de Madrid. El Independiente, n. 35, p. 3.

ANÒNIM (1918, 26 de febrer). Las elecciones del domingo. ABC, n. 4.630, p. 10.

MY HERITAGE. Rev. Francisco Mestres Martí, Preb. Disponible en línia a: https://www.myheritage.es/person-1501480_189477682_189477682/rev-francisco-mestres-marti-preb#!info Consulta: 16 de març de 2016.