El vocabulari de la natura: FOU
Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual la protagonista és la paraula "fou". D'entrada, molts l'associareu amb la tercera persona del passat simple del verb ser, però ací ens interessa un altre dels seus significats. Així doncs, la nostra fou, femenina, és definida pel Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i pel Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a "barranc, pas estret".
Aquesta breu conceptualització és ampliada pel Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) on, a banda, també s'anomena fou a un "coll de muntanyes, pas entre dos penyalars".
Les gorges de la Fou, entre les localitats d'Arles, Cortsaví i Montferrer, a la comarca del Vallespir.
La seua etimologia és esclaridora en relació al seu significat, doncs el DCVB la fa derivar del llatí fauce, "gola". Per tant, aquests passos estrets que formen les fous recorden a l'estretor i foscor de la gola dels éssers humans.
Tot i ser una paraula no gaire coneguda, fou ha deixat la seua empremta a la toponímia dels pobles valencians i catalans. Al País Valencià, concretament, abunda a l'extrem nord, on és present als pobles de Rossell i la Pobla de Benifassà, que formen part de la comarca del Baix Maestrat, i a Vallibona, als Ports. A Catalunya, per la seua banda, hi destaca la coneguda Fou de Bor, al terme municipal de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Baixa Cerdanya. També es recull el mot com a topònim a pobles com la Sénia, al Montsià; Tosses, al Ripollès; o sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental; per citar-ne tres exemples. S'observa, en tot cas, que la seua distribució geogràfica és més àmplia al Principat que no pas a València.
REFERÈNCIES
ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/
INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/
INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat
Per si és del teu interés més al sud en conte de Fou apareix Fos (derivada de l'aragonés Foz segurament) així prop d'Araia hi ha la Fos del mas de Gual, o a Llucena el mas de la Fos.
ResponEliminaGràcies per llegir-nos i per la teua aportació Xavier!
EliminaSí, possiblement 'fou' i 'fos' siguen variants d'una mateixa paraula, encara que el DCVB opta per fer derivar el topònim del mas de la Fos de Llucena de l'àrab ḥawz, "terme rural". A pesar d'això, és cert que el DCVB també diu que la mateixa fos que la llucenera és el nom que rep un barranc a la vall d'Albaida i un cognom que, a sovint, s'escriu com 'Foz', cosa que fa pensar que siga encertat el teu raonament.
Gràcies de nou per aportar els teus comentaris a les nostres publicacions!