Ludiente - Font del Barranco - Pozo Negro - Mas de la Noguereta - Casa dels Royos - Mas dels Ingleros - Corral del Río - Ludiente

Aquesta setmana us presentem una nova ruta pel municipi de Ludiente, a la comarca de l'Alt Millars. En ella anem a visitar el Pozo Negro, una piscina natural situada on conflueix el terme lludientí amb els de Toga i Torrechiva. Per tant, una eixida molt recomanable per a fer a l'estiu. Ara bé, no tracteu de fer-la en època de pluges, doncs caminem per dins i vora la rambla de santa Anna i podria ser perillós. 

Vista de Ludiente des del ramblar on s'uneix 

la rambla de santa Anna amb el riu de Villahermosa 

La ruta s'inicia a la plaça de l'Olmet de Ludiente, des d'on hem d'eixir en direcció oest per a anar a buscar el carrer Nueva. A mesura que avancem anirem perdent altura fins a deixar enrere les darreres cases del poble i fer cap a un pontet que creua el riu de Villahermosa, tot deixant a la nostra dreta el molí d'Abajo. 

 Carrer a Ludiente

El riu de Villahermosa des del pontet que el creua junt al molí d'Abajo

Després de travessar-lo, ens trobem amb un encreuament. Hem de tombar a l'esquerra, com si volguérem anar per dins del llit del riu. Tanmateix, de seguida, ens n'adonarem com el camí ens fa girar cap a la dreta, en el punt exacte on desemboca la rambla de santa Anna al riu de Villahermosa.

Aquesta rambla, la de santa Anna, grafiat en castellà Santa Ana o Santana, també rep els noms de barranc de l'Hambre i de Rambla David. Tanmateix, si fem cas de la cartografia, estrictament el barranc de l'Hambre és el que naix a prop del mas lludientí de Benito i fa cap a la referida rambla de santa Anna molt a prop del mas de la Noguereta. En qualsevol cas, en aquests temes les fonts orals solen tindre més raó que les dels mapes, així que millor fer-los cas. Pel que fa al topònim Rambla David, Àngel Sorní assegura que és la denominació alternativa que rep el barranc de l'Hambre al Tormo i a Cirat.

Després d'aquest breu enraonament, tornem al senderisme. Així doncs, la rambla de santa Anna és la nostra companya durant tota la primera part de la ruta, doncs el camí que agafem, el de Torrechiva, més modernament conegut com el del Pozo Negro, a banda de creuar-la diverses vegades, discorre pels marges del seu llit. Açò fa que, en alguns punts, el codolar que es forma sobre aquest ens dificulte l'avanç. 

Camí de Torrechiva a Ludiente, o del Pozo Negro

Als pocs minuts de caminar pel camí de Torrechiva, a mà esquerra, ens trobem amb la font del Barranco, hui dia assecada. Continuem avançant a l'ombra dels Morrones. L'imponent Morrón Royo ens ix al pas en una de les zones més silencioses i solitàries de tota la ruta. 

 Font del Barranco

Ruïnes vora la rambla de santa Anna

Creuarem i tornarem a creuar la Rambla; el paisatge que sembla desert. Però els lladrucs d'uns gossos i, sobretot, un vell Land-rover abandonat a la vora del camí ens alerten de la presència humana al mas de la Noguereta, molt pròxim i habitat. Nosaltres, no obstant, continuem pel camí de Torrechiva, deixant el desviament cap a la Noguereta a la nostra dreta; ja l'agafarem després.

 Camí de Ludiente a Torrechiva, a la vora de la rambla de santa Anna

Conreus deixats fa poc de temps, a tocar de la Rambla

En poc més de cinc minuts de marxa des d'aquest punt, caminant ara momentàniament per terres de Toga, al nostre davant apareix el Pozo Negro. Es tracta d'un xicotet salt d'aigua sobre la rambla de santa Anna que forma una piscina natural rectangular. En rigor, aquest indret forma part del terme de Torrechiva, tot i que el poble més proper i des d'on més fàcil és accedir-hi a peu siga Ludiente.

Dos imatges del Pozo Negro

Després de descansar en aquest preciós paratge, tornem sobre les nostres petjades fins al desviament del camí que puja al mas de la Noguereta. L'agafem ara, retornem a terres lludientines, i poques desenes de metres més endavant topetem aquesta masia encara habitada i on hi conviuen éssers humans, animals, conreus i natura en perfecta harmonia.

Mas de la Noguereta

Tres simpàtics gossos ens reben, saludem i travessem el mas. A poc a poc guanyem altura i les costeres se succeeixen. Estem anar a buscar el camí de Cirat a Ludiente, dit també del mas de la Noguereta, al qual ens incorporarem, breument, sense adonar-nos-en.

Camí del mas de la Noguereta a Ludiente

Camí de Cirat a Ludiente

Poc abans d'aplegar a la casa dels Royos, en ruïnes, aquest camí continua a mà dreta, per una senda marcada amb pedres. Nosaltres, però, com volem visitar la casa dels Royos, continuem per la pista. De seguida veiem l'edificació en ruïnes, una mica per damunt nostre. La visitem i seguim recte.

Casa dels Royos

Uns metres més endavant, la pista es bifurca. A mà esquerra continua el camí del mas de Benito, més conegut ací amb la denominació de camí de la Crebada, per ser aquest la primera de les masies que hi ha a la seua vora. Nosaltres, però, tombem a la dreta i seguim per la pista del camí del mas de la Noguereta.

 Desviament a mà dreta

Vista de les terres torre-xiveres de la Loma i del Morrón Negro

Tot just després de fer un ziga-zaga descendent, a la nostra esquena queda l'eixida de la senda del camí de Cirat a Ludiente que no havíem agafat per a poder visitar la casa dels Royos. Així doncs, de nou caminem des d'aquest punt per aquesta important via de comunicació en altres temps. Les vistes des d'ací són privilegiades.

Mirada cap al Morrón Royo, que quasi no es veu, el Collado i el Cabezo Pelado, 

en terres de frontera entre Ludiente, Toga i Argelita.

Avancem fins a trobar-nos una pista, un poc deixada, que naix a la nostra dreta i ens fa canviar el rumb 180º. És el camí que entra al mas dels Ingleros. En un parell de minuts fem cap a aquesta masia abandonada i enrunada.

El seu topònim, que té l'origen en el nom de la partida on s'ubica i en les formes geològiques allà formades, és certament curiós, doncs s'ha format a partir de la deformació de la paraula aragonesa i valenciana/catalana 'cinglera', que vol dir 'conjunt de cingles' (Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua). Així doncs, els lludientins d'abans no devien saber pronunciar la zeta castellana. Al dir masía los Cingleros, amb el temps anaren perdent eixa zeta pronunciada com una essa sorda per assimilació de l'essa sorda de los. Amb tot, el topònim esdevingué en masía los Ingleros. 

 Mas dels Ingleros

Ruïnes als Ingleros 

Tornem sobre les nostres passes fins al camí de Cirat a Ludiente. En girar un revolt, ja veurem de sobte la nostra destinació, Ludiente. Avancem cap al poble, tot passant pel costat del corral del Río.

Ludiente

Corral del Río

Ara només queda tornar a fer el recorregut a la inversa fins a la plaça de l'Olmet, on fiquem el punt i final a la nostra ruta. Ací us deixem el seu enllaç a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13485630. Gaudiu-la!