Castell-estaó - Borda de Benet - Serrat de la Broncalera - Ermita de santa Bàrbara de Larén - Tossal de santa Bàrbara - Coll Permir - Buira

Aquesta setmana us presentem una nova ruta senderista no circular a cavall entre les comarques del Pallars Jussà i de l'Alta Ribagorça. Amb inici a la localitat de Castell-estaó, enclavada a la Vall Fosca, i final al poble de Buira, pugem als cims del serrat de la Broncalera (1.463 m.s.n.m.), de l'ermita de santa Bàrbara (1.588 m.s.n.m.) i del tossal de santa Bàrbara (1.613 m.s.n.m.). A banda visitem la borda de Benet i l'ermita de santa Bàrbara de Larén, així com travessem el coll Permir. 

D'entrada, aquesta no és exactament la ruta que havíem planificat, doncs teníem pensat fer un recorregut circular fins a Castell-estaó, amb tornada pels Obacs, la borda de Vells i el camí d'Obeix a Castell. Tanmateix, l'abundància de vegetació ens impedí trobar aquesta senda des del tossal de santa Bàrbara. Després de dos intents que veureu recollits al track, decidírem canviar completament d'idea i adreçar-nos cap a Buira a través de la pista de les Crastes, que agafàrem no gaire lluny de la borda de Pomer, a la capçalera del barranc Roi, dins del terme municipal de Sarroca de Bellera i a pocs quilòmetres del poble abandonat de Castellvell de Bellera, tradicionalment de la Ribagorça i ara per ara administrativament integrat al Pallars Jussà.

Panoràmica des de l'ermita de santa Bàrbara de 

Larén, a la comarca de l'Alta Ribagorça, dins del terme de 

Senterada, al Pallars Jussà. Al centre-dreta, el tossal de la Creu.

La ruta s'inicia a la porta de l'església de sant Pere de Castell-estaó, des d'on eixim del nucli per la carretera d'accés al poble. De seguida, arribem a un revolt on hi ha un encreuament de sendes marcat amb uns senyals. Nosaltres hem d'agafar una senda que puja marcada amb les indicacions "Antist / Estavill", que es correspon amb el camí de Castell-estaó a Antist.

Església de sant Pere de Castell-estaó

 Revolt de la carretera

Camí de Castell-estaó a Antist

Immediatament comencem a guanyar altura. Després d'un parell de minuts, fem cap a una pista que seguim a mà esquerra. Pocs metres més endavant, en una nova cruïlla, continuem cap a la dreta i abandonem definitivament el sender que trepitjàvem.

Camí de Castell-estaó a Antist

Pista construïda sobre el camí de Castell-estaó a Antist

Desviament a mà dreta per a deixar 

el camí d'Antist i pujar cap al serrat de l'Aire

Avancem per un bosquet i les vistes són escasses, però en desaparèixer els arbres se'ns descobreixen, a la dreta, els pobles d'Obeix i d'Aguiró. També a la mateixa banda, en el vessant de la muntanya, queden la partida de Sobrefonts i el camí de Castell-estaó a Obeix, en plena baixada cap al barranc Roi. 

Vista d'Obeix

Vista d'Aguiró, amb Obeix a la dreta i per baix

La pista fa una revolta i allà es bifurca. Nosaltres hem d'agafar el ramal de l'esquerra, que continua pujant en ziga-zaga cap al serrat de l'Aire i voreja per baix la roca de la Peira. No tardem en veure al nostre davant la primera estació de la ruta: la borda de Benet. Cap a ella ens adrecem. 

Vista llunyana de la borda de Benet

Ens desviem uns metres per dalt del camí per a observar la Borda de prop i retornem a la pista per tal de continuar la nostra marxa. A partir d'aquest punt són habituals les trobades amb vaques, i també amb algun bou. 

Borda de Benet

La borda de Benet des d'una altra perspectiva

La pujada no s'atura i les vistes són agraïdes. La pista acaba al Bancal, un prat on és difícil determinar què és i què no és camí. 

Pista desdibuixada cap al serrat de l'Aire

Paisatge durant la pujada. En primer terme, l'entorn d'Antist.

Una altra vista d'Aguiró, aquesta vegada des del Bancal.

Continuem avançant per tot el camp fins a arribar al seu extrem. Allà, a l'esquerra, naix una senda que puja. L'agafem i resseguint més o menys una paret de pedra seca que queda a la nostra dreta i que ens separa de la depressió des Tarteres, fem cap a un pla que inicia a l'esquerra la baixada del serrat de l'Aire cap als clots de la Móra. 

Senda

Cercat de pedra seca

Senda

Vista de la Ginebresa, del tossal de sant Quiri, 

dels pobles de la Coma de Mont-ros (Paüls de Flamisell, Pobellà i Mont-ros), ... .

Planura entre el serrat de l'Aire i els clots de la Móra. 

Al fons, alguna que altra companya de viatge esguardant-nos.

Nosaltres, però, continuem en la direcció que portàvem, sense desviar-nos. Si tenim sort, podrem veure alguna senda factible. Si no la tenim, com ens ocorregué a nosaltres, inventem un sender entre les herbes de cinquanta centímetres d'alçada que cobreixen el sòl. Al davant i a la dreta s'alça el serrat de la Broncalera i cap a ell ens adrecem. El voregem per la seua cara sud i, per primera vegada, observem de lluny l'ermita de santa Bàrbara de Larén. 

Senda

 Senyal petri

Vista llunyana de l'ermita de santa Bàrbara de Larén

Poc després d'aquesta visió, a la dreta veiem el cim del serrat de la Broncalera marcat amb unes pedres. Ascendim camp a través el desnivell d'uns trenta metres que ens separa d'ell i fem parada allà per a contemplar les vistes excepcionals que ens ofereix la muntanya. 

Cim del serrat de la Broncalera, antiga línia divisòria dels termes municipals de la 

Torre de Capdella i de la Pobleta de Bellveí. El segon fou integrat al primer en la dècada del 1970.

Aguiró vist des del serrat de la Broncalera. Al fons, 

les serres de Castellnou, de la Pala i del Plan de Toralla.

Baixem de nou i ens reincorporem a la senda. Ara hem d'anar a buscar, cap a la dreta, el cercat elèctric per al ramat. Caminem a la seua vora, quan ens és possible. La pujada s'accentua progressivament.

Senyal petri. Al fons, l'Ermita.

Senda desdibuixada

Senyal petri junt a la tanca d'un cercat per a ramat

Cada vegada més, l'ermita de santa Bàrbara ens para més a prop. Tanmateix, quan ens queden uns pocs metres per a aplegar, el camí es desdibuixa i hem d'anar sortejant tota mena de vegetació fins a fer cap a la cresta pelada on s'alça el temple i des d'on podem mirar de tu a tu el tossal de la Creu, pràcticament a la mateixa altura. 

El tossal de la Creu, al límit municipal entre els termes pallaresos de la 

Torre de Capdella i de Senterada. Al mateix temps, és frontera natural entre la 

Vall Fosca, al Pallars Jussà, i l'antic terme de Benés, històricament integrat en l'Alta 

Ribagorça, però ara d'administració pallaresa dins de les terres de Senterada.

Senyal petri a prop de l'ermita de santa Bàrbara

L'ermita de santa Bàrbara és de reduïdes dimensions i sostre de volta. En el seu interior només trobem un senzill altar amb la imatge de la titular i un llibre de firmes, on immortalitzem la nostra visita. D'aquest temple en dóna notícia Pascual Madoz a mitjan segle XIX, a la seua coneguda obra Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de ultramar.

Façana de l'ermita de santa Bàrbara de Larén

Altar de l'Ermita

Tanquem amb el forrellat la portai continuem cap a l'oest en direcció a una muntanya una miqueta més elevada, que veiem al nostre davant. Es tracta del tossal de santa Bàrbara, a 1.613 m.s.n.m. El pugem.

Tossal de santa Bàrbara des de l'Ermita

Cim del tossal de santa Bàrbara, amb l'Ermita de fons

Intentem caminar cap al nord-oest, en direcció als Obacs d'Obeix, les Pegueres i les bordes de Pau i de Vells. Tanmateix no ho aconseguim a causa de l'abundant vegetació sota la qual s'amaga el sender que hauríem d'haver agafat. Per això, i després de dos intents, agafem direcció nord-oest i baixem per les Crastes cap al peu dels tossals de Pomer i de Batlló. Allà naix la pista de les Crastes, per on continuem l'excursió. Sense abandonar-la aquest camí fem cap al coll de Permir, a uns 1.500 m.s.n.m.

Pista de les Crastes camí del coll Permir

Coll Permir 

En deixar-lo enrere, i després d'una lleu pujada, voltem per l'oest el tossal de la Doïl i el Pui de Far, i comencem a perdre altura cada vegada més i més. La pista de les Crastes passa a ser anomenada de Lo Cap de Terme.

Vista llunyana d'Avellanos, poble agregat al terme pallarés de 

Sarroca de Bellera, tot i haver format part històricament de la Ribagorça.

El Pui de Far, amb la torre de comunicacions instal·lada al seu cim fa pocs anys

Vista llunyana de Buira

Entrada a Buira

Després d'un llarg i accentuat descens, fem cap a la petita localitat de Buira, administrativament unida al Pallars Jussà, dins del terme de Sarroca de Bellera, però per història part de l'Alta Ribagorça, dins del desaparegut terme municipal de Benés. Allà mateix donem per acabada la ruta. 

Ací us deixem l'enllaç a Wikiloc d'aquesta ruta, amb el desig que us agrade!