Guàrdia de Noguera - Castell de Guàrdia - Església de sant Feliu - Collmorter - Castell de Mur - Església de santa Maria de Mur

Aquesta setmana de Nadal us presentem una excursió per la comarca del Pallars Jussà. En ella caminem per les terres del terme del Castell de Mur, municipi creat l'any 1972 a partir de la unió dels termes de Mur i de Guàrdia de Tremp, ara anomenada Guàrdia de Noguera. Amb inici i final en aquest darrer poble, els eixos centrals de la ruta són les visites als castells de Guàrdia i de Mur. També passem pel llogaret de Collmorter, pugem al cim del Cogulló i ens aturem a les esglésies romàniques de sant Feliu de Guàrdia i de santa Maria de Mur, aquesta última antic monestir de canonges augustinians.

El castell de Guàrdia, fortalesa medieval

i emplaçament original del poble al què dóna nom

La ruta comença a la plaça de l'Església. Des d'allà arranquem cap a la carretera LV-9124. Però just abans d'aplegar-hi, prenem un camí que està separat d'ella per un parc infantil i que ens fa passar junt a l'era de la Carme.

Parc infantil a la vora del camí.

El dia se'ns ha alçat tapat i fred, amb boira i temperatures sota zero.

Poc més endavant, creuem la LV-9124, per un revolt molt tancat, per tal de continuar cap al nord per un camí on, al començament, hi ha les estacions del Via-crucis del Calvari de la localitat.

Estacions del Via-crucis a la vora del camí

No tardem en aplegar a una cruïlla, on hem de continuar cap a la dreta. Poc a poc, anem girant cap al nord-est, en la divisòria de les partides de Peremartell i de Fontané. Novament ens trobem amb un encreuament i, en aquesta ocasió, també agafarem el camí de la dreta, que travessa una zona boscosa a l'inici, i que rep el nom de camí de l'Obac.

Camí de l'Obac

Creuem el barranc de Fontané i, de seguida, comencem a pujar per la solana del Castell, a estones en ziga-zaga, a estones no.

Barranc de Fontané

Camí de l'Obac durant la pujada per la solana del Castell

La gebrada ben entrat el matí

En assolir la cota 589,1 metres d'altura, a la lloma de la Solana, a la nostra esquerra, en direcció oest, arranca una sendera que s'aparta del camí de l'Obac per a enfilar-se al cingle del Castell.

Desviament cap a l'esquerra

Senda

El Sol comença a deixar-se veure

Vistes des de la senda, amb una mar de boira

En uns quinze minuts arribem al castell de Guàrdia, la nostra primera aturada de l'excursió. Situat a poc més de 700 msnm, va ser conquerit als sarraïns a primeries del segle XI i, al seu voltant, s'ubicà el primigeni nucli de Guàrdia de Noguera.

Des de la senda, en el moment d'aplegar al castell de Guàrdia

Castell de Guàrdia

El castell de Guàrdia, en primer terme.

Al fons, el Cogulló i, encara més enrere, el castell de Mur i Collmorter.

Vistes des del Castell

El visitem i, uns metres cap a l'oest, ens trobem amb l'església de sant Feliu, temple romànic en ruïnes que va servir de parròquia del Castell i de l'originària Guàrdia.

Església de sant Feliu

Interior del temple

Obertura lateral

Absis

En deixar enrere el temple, seguim cap a l'oest pel sender que recorre la carena de la solana del Castell, i no pel camí que hi transcorre en paral·lel i un poc més baix. La sendera ens duu a coronar el cim del Cogulló que, amb els seus 781,1 msnm, domina al nord l'Obac del Castell i, al sud, la seua Solana.

El Cogulló des dels voltants de l'església de sant Feliu

Senda de pujada cap al Cogulló

Sendera

Mirada enrere cap al castell de Guàrdia des del Cogulló

Perdem altura lleugerament i, al remat, després d'uns quinze minuts de camí, eixim a la localitat de Collmorter, on només queda oberta tot l'any cal Soldat.

Collmorter i el castell de Mur vistos des de la senda

Entrada a Collmorter

Collmorter

Anem a la dreta per la partida del Tornall, primer cap al nord i tot seguit, cap a l'oest. Fem cap a un encreuament, on hem de continuar cap a l'oest, recte per la seguida que portàvem. A l'esquerra ens queda el tros de Gassó. Apleguem a un nou encreuament, a l'altura de les Comelles, en el qual hem d'anar primer a mà esquerra i, en acabant, a mà dreta.

Per aquesta senda remuntem els darrers metres de pujada que ens separen del castell de Mur, important fortalesa documentada des del segle X i que fou posseïda pel noble urgellenc Arnau Mir de Tost a mitjan segle XI. Al seu voltant estigué el primitiu poble de Mur, abandonat en l'època de l'Alta Edat Mitjana i redescobert a finals de la dècada del 1970.

Senda

Des de la senda, el castell de Mur

Castell de Mur

També allà mateix s'hi troba l'antic monestir de canonges augustinians de santa Maria, sant Pere i sant Esteve de Mur. Es tracta d'un conjunt de l'època romànica, consagrat l'any 1069 per Guillem Arnau, bisbe d'Urgell. Hui dia, les pintures murals de la seua església es troben repartides entre el Museum of Fine Arts de Boston (Estats Units) i el Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Monestir de santa Maria, sant Pere i sant Esteve de Mur

Santa Maria de Mur

Absis

Cementeri annex a Santa Maria de Mur

Vista posterior del conjunt

Baixem del turó de Mur per la pista del camí de Mur fins que, en sobrepassar cal Franxo per la seua banda oest, girem a la dreta per a envoltar-la per l'est i caminar pel solà de Mur, en havent deixat enrere la Colomina.

La gebrada, al migdia, encara sense desaparèixer

Fem un revolt molt tancat en la sendera i canviem 180 graus la nostra direcció per a anar a buscar, novament, la pista del camí de Mur i, en havent-la pres, arribar de seguida a Collmorter. En acabant, baixem cap al sud per una sendera que agafem tot just a la vora de la pista del camí de Mur i, que per la capçalera de les Ribes, baixa abruptament a buscar el barranc de Mur, al qual fem cap després d'uns vint minuts.

Senda de baixada

A l'esquerra, el cingle del Castell i, al seu extrem, el castell de Guàrdia.

Senda

Senda en travessar el barranc de Mur

El creuem i, per les terres planes dels Seixos, arribem al cementeri Vell de Guàrdia. Des d'allà, en cosa de cinc minuts, desemboquem al poble, tot entrant pel mateix lloc per on l'havíem abandonat.