Les Planes - Santuari de la Salut - Can Climent - Font de can Castellví - Can Castellví - Turó de l'Alzinar - Turó d'en Balasc - Can Balasc - Bassa de can Balasc - Font de Balasc - Font de les Planes - Les Planes

Aquesta setmana actualitzem el blog amb una excursió per la serra de Collserola. Amb inici i final al nucli de les Planes, dins del terme municipal de Barcelona, en ella visitem algunes masies de l'antic terme de Sant Vicenç de Sarrià com can Climent, can Castellví o can Balasc. Precisament, una part important de la ruta, la més solitària, transcorre per la serra d'en Balasc, o de can Balasc, que culmina al Turó del mateix nom, ja al límit de les terres barcelonines amb les de Sant Cugat del Vallès.

El Tibidabo i la torre de comunicacions de Collserola

des del camí de can Balasc, a l'altura del turó de l'Alzinar

La ruta s'inicia a l'estació de FGC de les Planes, que va fer cent anys el passat 28 de novembre. Des d'allà eixim cap a la dreta per la banda de l'edifici de l'estació fins a trobar un pas elevat per on creuar la carretera BV-1462. Una vegada l'hem deixada enrere, en arribar a un encreuament on hi ha una parada de bus, tombem a l'esquerra per a incorporar-nos, breument, al passeig de Solé i Pla.

Estació de les Planes

Pont per creuar la carretera BV-1462

Carretera BV-1462

Passeig de Solé i Pla, a les Planes

De seguida però, just en travessar per baix la carretera C-16, hem de tornar a girar a l'esquerra pel carrer del Pollancre. Ara guanyem altura ràpidament i, al remat, suavitzem la pujada en desembocar al camí del mas Guimbau, per on hem de seguir.

Carrer del Pollancre, en passar per sota de la C-16

Carrer del Pollancre

Pou

Camí del mas Guimbau

Poques passes més endavant, a la nostra esquerra, arribem al santuari de la Salut, construït entre els anys 1927 i 1929. El veiem per fora, ja que sols obri els diumenges, i continuem l'excursió cap al sud, pel referit camí del mas Guimbau fins a la cruïlla següent.

Creu enfront del santuari de la Salut de les Planes

El santuari de la Salut vist des del camí del mas Guimbau

Aleshores tombem a la dreta i ens incorporem al carrer o camí de can Castellví. En havent fet un revolt tancat que ens adreça cap al nord-oest, ens topetem un altre encreuament al mig del qual queda can Climent. En aquest punt, nosaltres hem de seguir la ruta pel camí de can Castellví, per on ja veníem, o siga, continuem pel ramal de la dreta.

Desviament cap a la dreta, pel camí de can Castellví

Camí de can Castellví

Can Climent

Durant els quinze minuts següents alternem zones urbanitzades amb altres sense habitatges, tot sense abandonar el ja mencionat camí de can Castellví. A poc a poc, ens endisem en la partida del Pi Furcat, on s'hi troba la font de can Castellví, la qual ens apareix a la dreta del camí, a la part alta d'un dels torrents que s'ajunten aigües avall per a conformar el torrent de Castellví, que ha estat en alguns moments d'aquest tram de l'excursió company nostre a la banda de ponent.

Turó del Soldat des del camí de can Castellví

Camí de can Castellví

Torrent

Font de can Castellví

Aquesta font era molt apreciada pels barcelonins de la segona meitat del segle XIX, que hi pujaven per tal de passar un dia al camp. Reformada l'any 1925, es degradà fins que fou recuperada el 2008. En havent-la deixat enrere, continuem pel camí fins que enfront ens apareix, imponent, can Castellví. Ens parem a observar-la. 

Can Castellví

Una altra perspectiva de can Castellví

De seguit, tombem a la dreta pel camí de can Balasc, també anomenat camí de can Pasqual a can Balasc, en referència als seu punts d'inici i de final.

Camí de can Balasc

Poc més endavant el camí de can Balasc continua a l'esquerra, per on nosaltres hem d'anar, tot deixant una bifurcació que arranca a mà dreta i baixa de nou cap a les Planes. Ara travessem un tram amb cases i, en abandonar-lo, si pugem a mà esquerra, a través del bosc, ascendim al cim del turó de l'Alzinar.

El turó de l'Alzinar

Retornats al camí de can Balasc, de seguida se'ns presenta una cruïlla. Si anàrem cap a l'esquerra, unes passes més enllà faríem cap al mas Fortuny. Nosaltres, però, fidels al camí de can Balasc, continuem per la dreta. Per fi deixem l'asfalt que ha protagonitzat aquesta primera part de l'excursió i comencem a caminar per senderes de terra: acabem d'entrar a la serra d'en Balasc o de can Balasc.

Desviament a la dreta

Camí de can Balasc

Aquest tram és molt senzill i còmode i, a banda de no tindre pèrdua, ens fa fruir, sobretot al principi, de bones vistes de les planures de can Calopa de Dalt i, fins i tot, de la ciutat de Sant Cugat, al terme de la qual ens estem aproximant.

Paisatge cap al sud

Camí de can Balasc

Sense desviar-nos en cap moment de la direcció oest, i deixant ja al final el camí de can Balasc que gira a la dreta cap al nord-est, fem cap al final de la pista, o "camino de servicio" com diu un mapa de 1919. 

Cruïlla en la qual abandonem el camí de can Balasc

Vista del cim del turó d'en Balasc

El "camino de servicio" i el cim "Balasch" a un mapa 

de 1919 del terme de Sant Vicenç de Sarrià

Allà mateix, girem a la dreta i, de primeres, ens trobem amb el que sembla una caseta en ruïnes. A dalt d'ella, s'alça el turó d'en Balasc o de can Balasc, que fa frontera entre Barcelona i Sant Cugat, tot i que fins a l'any 1921 els termes que ací partien eren els del mateix Sant Cugat i el de Sant Vicenç de Sarrià.

Ruïnes als peus del cim del turó d'en Balasc

Espès sotabosc uns metres per baix del cim del turó d'en Balasc

Cim del turó d'en Balasc

Visitat l'entorn del cim, tornem sobre les nostres passes fins a l'encreuament senyalitzat on havíem abandonat el camí de can Balasc per tal de visitar el seu cim. L'agafem i, immediatament, comencem a perdre altura. En poc més de cinc minuts apleguem a can Balasc, masia que data del segle XVI i que ha estat reconvertida a estació biològica i centre de fauna.

Camí de can Balasc

Can Balasc

Accés a can Balasc

Vista lateral de can Balasc

Continuem l'excursió de tornada cap a les Planes i, a la cruïlla següent després de can Balasc, agafem el camí mig de can Balasc, que naix a mà dreta, tot deixant el de can Balasc que baixa per l'esquerra. 

Camí de can Balasc

Desviament a la dreta

Camí mig de can Balasc

Passem per la bassa de can Balasc, que és un dipòsit d'aigua per a incendis i, just enfront, a la dreta del camí, veiem una altra basseta amb una pica amb aire d'abandonament. Es tracta de la font de Balasc, o de can Balasc. Evidentment, l'aigua que hi veurem no és potable.

Bassa de can Balasc

Basseta de la font de can Balasc

Restes de la font de can Balasc

"Font de can Balasch", oli sobre taula realitzat l'any 1919 

pel pintor català Modest Teixidor (1854-1927), que forma part

de la composició de nou olis titulada "Voltants de Barcelona". 

Es conserva a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

En havent passat la font, dos minuts més tard, hi ha un encreuament, on hem de girar cap a l'esquerra pel passatge de Bellavista, que naix ací mateix. 

Camí mig de can Balasc

El torrent de la font de les Febres 

en travessar el camí mig de can Balasc

Passatge de Bellavista

Per aquesta via, on ja hi ha novament habitatges, creuem el pas subterrani de la C-16 i fem cap a la font de les Planes, junt a la riera de Vallvidrera, curs d'aigua que té com a afluents molts dels torrents que hem anat anomenant durant la ruta. Ara ja ens incorporem, cap a la dreta, a la carretera BV-1462 fins al restaurant Pichurri, i allà agafem el passeig de Solé i Pla per a anar a parar al mateix pas superior de la BV-1462 que havíem emprat a l'inici de l'eixida. El creuem i arribem a l'estació de FGC de les Planes on fiquem el punt i final al nostre caminar.

Carretera BV-1462. Al fons, veiem el cartell que marca el 

límit municipal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès, 

dins del terme del qual ens hem endinsat breument.

Ací us deixem amb l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que us agrade i que la gaudiu!