Betxí - Pou de sant Joan - Benifet - Muntanyeta de sant Antoni - Muntanya Pelada - Pou de les Teixidores - Les Teixidores - Barranc de sant Antoni - Caseta de Boqueta - Camí de les Vinyes - Betxí
Aquesta setmana us proposem una excursió senzilla i molt planeta per la comarca de la Plana Baixa. Amb inici i final a la localitat de Betxí, el principal punt d'interés de la ruta és la muntanyeta de sant Antoni que, amb una altura màxima de poc més de 130 m.s.n.m., és el cim més destacat d'aquesta comarca, si deixem de banda les muntanyes de la serra d'Espadà que, administrativament, estan unides a ella però que conformen la comarca natural del Baix Espadà.
Vista cap al nord-est de la Plana Baixa des de la muntanyeta de sant Antoni.
Al fons, la serra del desert de les Palmes, que forma ja part de la Plana Alta.
Comencem a caminar a l'encreuament del carrer de Joaquim Ferrandis i l'avinguda del Primer de Maig, just davant de la rotonda en la qual hi ha una xicoteta capelleta dedicada a sant Cristòfol. Des d'allà arranquem en direcció sud per la carretera vella que transcorre paral·lela a l'actual autovia CV-10, i que es correspon amb el camí de Betxí a Nules.
La carretera vella, superposada al camí de
Betxí a Nules i substituïda per l'autovia CV-10.
No tardem en arribar al pou de sant Joan, situat a la vora del barranc de sant Antoni que, en aquest punt, travessa la CV-10. A la dreta de la seua façana es pot observar un retaule ceràmic devocional de factura moderna.
Pou de sant Joan
Continuem cap al sud per tal d'anar a buscar el pas elevat que creua l'autovia i per on ara discorre també el traçat modificat per ella del camí de Betxí a Nules. Girem a l'est i, passat el pont, de nou al sud, per a continuar en aquesta direcció pel mateix Camí. A la nostra esquerra queda la partida del Vallet, farcida de tarongers.
La CV-10 des del pont que la travessa
La muntanyeta de sant Antoni i, per sota,
en primer terme, la partida del Vallet
Camí de Betxí a Nules
Després d'uns cinc minuts de camí, i en havent deixat enrere la bassa del Bovalar, tombem cap a l'esquerra, en direcció sud-est, pel camí del Campàs, una via estreta i envoltada també, a banda i banda, per tarongerars.
Camí del Campàs. Al fons, la muntanyeta de sant Antoni.
Aquest mateix Camí, uns quants metres més endavant, ens reorienta cap al sud-oest. Llavors a la dreta ens queda la partida que li dóna nom, el Campàs, i a l'esquerra, la de Benifet. En contra del que pot parèixer, el segon dels topònims, Benifet, no és d'origen àrab, a diferència de molts dels topònims que comencen amb la partícula beni-. Així doncs, com recull el DCVB i proposa Linares a un article sobre la toponímia del terme de Borriol de l'any 2003, el seu significat, lluny de ser el de "fills de Faet", seria "concessió de terres o altres béns, feta per un senyor a un conrador o altre individu sota certs pactes i obligacions per part d'aquest" (DCVB).
Tarongers a la partida de Benifet
Construcció antiga reaprofitada a Benifet
En deixar enrere Benifet, ens reorientem de seguida cap al sud-est i, en uns minuts, desemboquem al camí dels Artanencs.
Oliveres que contrasten amb els abundants tarongerars a la vora del camí del Campàs,
molt a prop ja del camí dels Artanencs. Al fons, novament, Sant Antoni.
Camí dels Artanencs
En aquest punt, girem a mà esquerra per a anar a buscar el camí de sant Antoni, que ens durà a la nostra primera parada de l'excursió, la muntanyeta de sant Antoni. Així doncs, en havent arribat al camí del Sant, anem cap a la dreta. De seguida, a mà esquerra, naix el camí del corral de Seglar, que nosaltres no hem d'agafar. Seguirem, doncs, recte i començarem la pujada fins al cim d'aquest tossal, segurament la muntanya més emblemàtica i reconeguda de la plana sud geogràfica de les comarques de Castelló.
Camí de sant Antoni
Ribassada a la vora del camí de sant Antoni
La Plana vista des del camí de sant Antoni
Al seu cim s'ubica l'ermita de sant Antoni, un edifici religiós del qual es tenen les primeres notícies al segle XVI. Els betxinencs, cada any des del segle XVII, pugen en romeria fins allà; tradició que només van interrompre els anys 1937 i 1938. També al voltant del temple, on han aparegut restes iberes, s'organitzaren entre 1920 i 1923 els aplecs valencianistes de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, comandada per l'artanenc Vicent Tomàs i Martí.
Visitem l'entorn i baixem per un camí que arranca des de la vora d'un porxat que hi ha al darrere del temple. Ara avancem en direcció a la muntanya Pelada, un contrafort de la de sant Antoni que frega els 100 msnm i mira cap a l'est. En passar la caseta que hi ha edificada a tocar del seu cim, ens trobem amb una cruïlla on hem de girar a la dreta. En acabant, ens topetem amb un nou encreuament; ací continuarem recte.
Ermita de sant Antoni
Façana de l'Ermita
Cara septentrional del temple
Des de la Muntanyeta, mirada cap a l'oest. En primer terme,
trau el cap el Solaig, el turó més elevat del terme betxinenc.
A la dreta, la Senyera quatribarrada, bandera municipal de Betxí.
Des de la Muntanyeta, mirada cap al nord-est.
La comarca de la Plana s'estén fins a la serra del desert de les Palmes.
Valencianistes al II Aplec de la Muntanyeta de Betxí (1921)
Font: Artanapèdia
Invitació per a un dels aplecs que se celebraren a Sant Antoni.
Font: Artanapèdia
Vicent Tomàs i Martí amb la Senyera
Font: Viquipèdia
Camí entre la muntanyeta de sant Antoni i la muntanya Pelada
Les Teixidores des de la muntanya Pelada.
Al fons, la Plana fins a la mar.
Pilonet al cim de la muntanya Pelada, a poc més de 100 msnm.
Perdem un poc d'altura i desemboquem a un camí principal i asfaltat. Es tracta del camí de les Teixidores. L'agafem cap a l'esquerra i, en un tres i no res, fem cap al Pou del mateix nom. En havent-lo deixat enrere, haurem de girar a la dreta, en direcció sud, seguint el Camí que portàvem, cap a la partida de les Teixidores.
Camí de les Teixidores, en direcció est
Pou de les Teixidores
Camí de les Teixidores, en direcció sud
Cada vegada més ens apropem al terme de Nules. Tanmateix, abans d'arribar-hi a ell, i després d'haver envoltat per l'oest la muntanya de les Teixidores, girem a mà esquerra per una via asfaltada que continua corresponent-se amb el camí de les Teixidores. Ara, la seua Muntanya la veiem per la cara sud.
Camí de les Teixidores, en direcció est
Les Teixidores
La muntanyeta de sant Antoni des del camí de les Teixidores.
Al fons, trau el cap el cim del Solaig.
Caminem cap a l'est fins a trobar el barranc de sant Antoni al nostre davant. Aleshores el camí mena un poc cap al nord i, de seguida, ens duu a creuar per damunt d'un pontet aquest curs d'aigua.
Barranc de sant Antoni
El camí de les Teixidores mor ací. Així doncs, en aquest punt, agafem cap a l'esquerra el camí de Mascarell a Betxí. Avancem cap al nord, paral·lels al Barranc i remuntant-lo, tot deixant a la dreta el pla Redó, que ja és terme de Vila-real.
Camí de Mascarell a Betxí
La casa d'Adolf, situada al vessant nord-est de la muntanyeta
de sant Antoni, vista des del camí de Mascarell a Betxí
Pocs minuts més tard arribem a una cruïlla, on seguirem pel camí de Mascarell a Betxí, cap a l'esquerra. En acabant, creuem el camí d'Artana a Vila-real, o camí dels Artanencs, o en aquest tram dit també camí de la Torrassa, i ens incorporem al camí d'Usó, que és el nom que rep a partir d'ací la via per la qual veníem caminant.
Cal dir que a una finca d'aquesta contrada s'han trobat restes d'una antiga vil·la romana, així com també proves d'haver estat reaprofitada pels musulmans com a lloc de culte, tot sent un dels indrets citats a la Carta Pobla que el rei Jaume I atorgà per al poblament de Vila-real l'any 1274 amb el nom de Mesquitella, o siga, mesquita. Si a això li sumem que un terreny annex a la Torrassa es coneix amb el nom de la Tomba del Moro, el conjunt, tot plegat, sembla prou interessant.
Camí d'Usó
La bassa Seca, un dels elements que formen part del conjunt arqueològic de la Torrassa
Font: Tarraconensis.com
De seguida arribem a la caseta de Boqueta, mig tapiada, a la vora dels camps de tarongers. Més endavant, en una nova cruïlla, continuem a l'esquerra, ja allunyats del curs del barranc de sant Antoni. Ara avancem, a més de cap al nord, pel camí de les Vinyes. Tot apurant el pas perquè cau la nit, aquesta via ens deixa just als peus de la CV-10, que passa per dalt de nosaltres.
Caseta de Boqueta
L'omnipresent Penyagolosa
Camí de les Vinyes
Girem a la dreta per un travessa que ens deixa a la carretera CV-222. L'agafem, amb precaució, cap a l'oest, en direcció Betxí, i travessem amb ella l'antiga horta de les Onze, ara desapareguda per la construcció de la CV-10 i de diverses rotondes.
Travessa des del camí de les Vinyes a la CV-222
per a evitar el traçat de la CV-10
CV-222
A la segona de les rotondes, girem cap a l'esquerra, i envoltem una zona recreativa per a gossos, per a agafar la carretera vella. Més endavant, girem a la dreta per a agafar novament el camí de les Vinyes, el qual talla en dues parts incomunicades l'autovia CV-10.
Carretera vella
Camí de les Vinyes
Apleguem immediatament a Betxí i, pel carrer del País Valencià i l'avinguda del Primer de Maig, fem cap al lloc d'inici de la ruta, on també la donem per finalitzada. Ací us deixem el seu enllaç a Wikiloc, esperem que la gaudiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada