Onda - Pont de Sonella - Corral del Pataco - Corral de la Creueta - El Maset - Abellar d'Entre Barrancs - Molí de Sonella - Onda

Aquesta setmana us presentem una ruta senderista pel terme municipal d'Onda, a la comarca de la Plana Baixa. Amb inici i final al barri de la Moreria, fem un recorregut circular per visitar el Maset, important construcció de pedra seca per ser la única conservada a les terres onderes amb sostre de volta. No és la primera vegada que la visitem, però aquest cop fem la tornada des del Maset fins a la vereda del Carme per la colada del Maset a la vereda del Carme, o assegador del Maset, via que fou netejada fa un temps pels Pepes d'Onda i els seus col·laboradors.

El Maset

La ruta s'inicia al final del carrer de sant Vicent d'Onda, a la Moreria, on acaba l'anomenada Costereta dels Morts. Cal fer notar que aquesta zona del poble ha tingut una estreta relació amb el món d'ultratomba, ja que fins a l'any 1816 acollia el cementeri, el qual, en aquella data, va ser traslladat als peus de la muntanya de sant Francesc, o del Calvari, on encara hui dia hi és. Però no acabà ací la relació de la Moreria amb els morts doncs, des d'aleshores, tots els traspassats havien de traspassar el barri sencer, entrant per la font del Sabater i baixant pel carrer de sant Vicent fins a abandonar el nucli urbà camí de la tomba. Per això es coneix amb el nom de Costereta dels Morts la baixada que fa aquest carrer des de la capella de sant Vicent Ferrer fins a desembocar a la partida de Capamantos.

Des del punt de començament, a la divisòria entre la Moreria i Capamantos, eixim en direcció sud per a buscar el camí de santa Caterina, hui dia reconvertit en passeig del Cementeri. Aquesta via s'anomena així per ser la que portava fins al convent de santa Caterina, de Pares Franciscans, fundat a mitjan segle XV, exclaustrat el 1835 i incendiat pels partidaris d'Isabel de Borbó l'agost de 1836 durant la I Guerra Carlina. D'ell poca cosa en queda, llevat del Crist de la Pietat, patró de la veïna localitat de Betxí, o del Crist Jacent d'Onda, un antic cruxificat provinent de l'església del Convent que formava part d'una col·lecció particular. Els seus propietaris el donaren a l'Església d'Onda per a la Setmana Santa de 1939 i, aleshores, l'artista local Ismael Mundina el reconvertí al seu estat actual.

Després d'aquests comentaris, tornem a la ruta. En incorporem, doncs, al camí de santa Caterina i, en poc més de tres minuts, fem cap al pont de Sonella, una construcció del segle XVI que serveix per a creuar el riu Anna, o de Sonella, com li diuen en aquest poble. El nom d'aquesta partida del terme, Sonella, té el seu origen en una alqueria possiblement fundada per una tribu berber dita as-Sanhajiyyink, o siga, 'els de Sanhaja', com afirmen Carme Barceló a Noms aràbics de lloc (2010) i Maria Teresa Àlvaro a Estudi lingüístic de la toponímia rural d'Onda (2015). Tot i això, el poblament d'aquesta zona podria ser anterior atès que Baltasar Rull, al seu Noticiario Histórico de Onda (1967), deixa constància de la troballa d'una làpida sepulcral romana en aquest paratge.

Camí de santa Caterina

Pont de Sonella

En deixar-lo enrere, ens trobem amb una cruïlla. Agafem el camí de l'esquerra, que continua en direcció sud-est cap al Cementeri. Tanmateix, de seguida veiem un camí que arranca a la nostra dreta, per on seguim ara. A la cartografia actual, aquesta via rep el nom de camí de la Serra, tot i que és més coneguda amb la denominació d'assegador del Maset. 

Camí de santa Caterina

Assegador del Maset, o camí de la Serra

No tardem en creuar el barranc de la font de Gargallo, o regall de Gargallo, afluent del riu de Sonella. Per fi, després d'uns cinc minuts de recorregut caminant cap al sud durant els quals podem observar unes bones vistes de la muntanya de sant Francesc, del Calvari i de la localitat d'Onda, fem cap a un encreuament. 

Barranc de la font de Gargallo, també dit regall de Gargallo

El Calvari

El camí de la Serra, o assegador del Maset, continua recte. Nosaltres, però, tombem a mà esquerra, cap a l'est, i ens incorporem a la pista que uneix les partides de la Merlota, els Quatre Corrals, la Murtera i sant Francesc, i que acaba al Miramar, on conflueix amb el camí d'Onda a Artana. En poques paraules, ens incorporem a la vereda del Carme. 

Vereda del Carme

Nogensmenys, no arribem fins al final de la via, doncs en aplegar al corral del Pataco, a la partida dels Quatre Corrals, girem a la dreta, cap al sud, per a agafar el camí de Montí, o més modernament dit camí de la Gerra, per on discorre, en part, la vereda del Maset. 

El corral del Pataco

Vista interior del corral del Pataco

Una altra perspectiva de l'interior del Corral

Camí de Montí, o de la Gerra

Si abans pujàvem, en agafar aquesta nova direcció, comencem a perdre altura per tal de creuar el barranc del toll del Bou, també anomenat barranc de Montí i ara conegut quasi exclusivament amb el nom de barranc de Don Isidor. Una vegada el deixem enrere, tornem a pujar. 

El barranc de Don Isidor, completament envaït per la vegetació

A la nostra esquerra queda una finca de tarongers que ens tapa el barranc de la Gerra. Quan l'ascensió se suavitza, mig amagat per la finca i per unes oliveres enormes, però quasi a vora camí, se situa el corral de la Creueta, en ruïnes. Aquest edifici encara té un parell d'arcs de mig punt, tot i que la seua conservació és precària. 

El corral de la Creueta

Arcs del corral de la Creueta

Després d'aquesta xicoteta parada, seguim pel camí de Montí. Davant nostre, l'antiga mina de Pavasal es mostra com una ferida enorme a la capçalera del barranc de la Gerra. Hi ha més ferides, però, en aquest entorn. Uns minuts de pujada més i fem cap a una cruïlla. El camí de Montí continua pel centre, i pel centre hem de continuar també la ruta. L'entorn és torna més ombrívol, encara que no per gaire temps. Ara ens vénen dos encreuaments consecutius: primer seguirem recte i, al segon, prendem un camí de terra a mà esquerra, pujant. 

El camí de Montí, amb el senyal indicatiu de la mina d'Arcimisa

Desviament cap a l'esquerra. El camí de Montí 

deixa l'asfalt i continua per una pista de terra.

El camí de Montí comença a guanyar altura ràpidament i, per dissort, ens descobreix la segona de les ferides que comentàvem. A la nostra dreta queda la mina abandonada d'Arcimisa que es va carregar el paratge del toll del Bou, que antigament, com dèiem, donava nom a l'actual barranc de Don Isidor. 

Mina d'Arcimisa

Vista d'Onda

Per ací parava el toll del Bou

Sobtats per aquesta visió ja coneguda, continuem la marxa en direcció sud. Ara perdem altura i baixem fins a ficar-nos a caminar en paral·lel a aquest barranc, en direcció oest, remuntant-lo cap a la Gronsa i el Maset, molt a prop ja de la ratlla dels termes d'Onda i de Tales. En aquest tram, dalt i a l'esquerra, ens queda el tossal del Ferrer. La vista del poble des del seu cim és preciosa, així que algun dia hi haurem de pujar... però no serà hui. 

Camí de Montí

Tossal del Ferrer

Finalment, el barranc de Don Isidor creua el camí. Ja estem a la partida de la Gronsa i, ara, hem de girar a la dreta dues vegades consecutives. No tardem ni un minut en arribar al Maset. 

Segon desviament a mà dreta, en direcció nord, a pocs metres del Maset.

Com comentàvem abans, el Maset és una construcció de pedra seca amb sostre de volta i, això darrer, la converteix en un exemple únic al terme d'Onda. La primera referència documental a aquest indret apareix al Llibre d'Assagadors de la Vila d'Onda redactat l'any 1779 on s'encapçala l'itinerari pecuari número 17 de les terres onderes amb el títol "Asagador Real que empieza camino de Artana ó cuatro corrales y camina asia el maset de Piquer" (sic). Així doncs, tot apunta que en aquells temps algú amb el cognom Piquer n'era el propietari; llinatge, per altra banda, molt comú a Onda.

Interior del Maset

El Maset pel darrere

Recarreguem forces en aquest bonic indret i, per la seua part posterior, ens incorporem a l'assegador del Maset, en el tram que va ser netejat en els últims temps pels Pepes d'Onda i els seus col·laboradors. Aquesta via, que es correspon amb la colada del Maset a la vereda del Carme, discorre un tram en paral·lel, tot i que un parell de ribassos per damunt, del PR-CV 360. Aquest sender homologat s'enfila cap a l'interior del barranc de les Clotxes, en altres temps conegut amb les denominacions de barranc Roig o barranc Fondo. El camí que a nosaltres ens interessa, pel contrari, guanya altura per a dominar tota la vall d'aquest curs d'aigua. 

Colada del Maset a la vereda del Carme, 

més coneguda amb el nom d'assegador del Maset

Ribassos

Caseta de pedra seca

L'assegador del Maset guanyant altura

Malauradament, tampoc en aquesta part de la ruta ens lliurem de les restes abandonades de l'extracció de pedra a la mina d'Arcimisa, a pesar que ara en veiem menys. Perdem una mica d'altura i ens arribem a un pla bastant descobert des d'on tenim una bona, però breu, vista. De seguida tornem a entrar en un bosquet i, uns cinc minuts després, eixim a un camí asfaltat. 

Assegador del Maset

Taulellet a un ribàs

Assegador del Maset

Anem en direcció nord i, a l'esquerra, ens apareix un abellar de grans dimensions. Es tracta de l'abellar d'Entre Barrancs, dit així per trobar-se emmarcat entre els barrancs de Don Isidor (o del Toll del Bou, o de Montí) i de les Clotxes (o Roig, o Fondo). 

L'abellar d'Entre Barrancs

Interior de l'abellar d'Entre Barrancs

Una altra perspectiva de l'abellar d'Entre Barrancs

En deixar-lo enrere, abandonem el camí asfaltat i ens desviem cap a la dreta per tal d'agafar la senda per on continua l'anomenat assegador del Maset. A mà dreta, i per baix, ens queda el barranc de Don Isidor. 

Assegador del Maset

Barranc de Don Isidor

Fem cap de nou a l'asfalt després de cinc minuts de terra. Girem a la dreta. Les vistes del castell d'Onda des d'aquest tram són francament bones. 

Assegador del Maset

Apleguem a la vereda del Carme en el punt on l'havíem agafat per a anar al corral del Pataco. Ara, però, girem a l'esquerra en direcció oest. Creuem novament el regall de Gargallo i, en guanyar altura, girem a la dreta, cap al nord, en direcció a Onda. 

Barranc de la font de Gargallo, o regall de Gargallo

Desviament a mà dreta

El camí ens porta cap a l'oest novament i, poc després de travessar un barranquet afluent del de la font de Gargallo, arribem al molí de Sonella, hui dia reconvertit en caseta de camp. 

Barranc afluent del de la Font de Gargallo

El molí de Sonella

Allà hem de girar a la dreta, cap a l'est. Sense desviar-nos arribem al pont de Sonella i, des d'ell, a través del camí de santa Caterina fem cap de nou a la Moreria d'Onda, on finalitza la ruta. Ací us deixem el seu enllaç a Wikiloc: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14617072. Gaudiu-la!