Tales - La Frontera - Cavallera - Suera - Les Àguiles - Entre-rius - Cova del Regatell - Tales
Aquesta setmana us proposem una excursió per la serra d'Espadà i, concretament, per la zona d'aquest serrat on la gent de Camins en la natura ens iniciàrem en açò del senderisme ja fa uns quants anys. Amb començament i acabament al poble de Tales, en ella visitem els terrenys de l'antic llogaret de Cavallera, nucli morisc completament desaparegut; la localitat de Suera; les Àguiles, des d'on fruïm d'unes vistes excepcionals des dels espadats que baixen abruptament cap a la vall del riu de Veo; o la discreta cova del Regatell, entres d'altres indrets.
Panoràmica des del cim de les Àguiles, just
a la divisòria de Suera i de l'Alcúdia de Veo.
La ruta s'inicia a la confluència del passeig de la serra d'Espadà de Tales, que se superposa al camí vell de Tales a Onda, o camí de l'Assut, amb la carretera CV-223 que, en aquest tram, hi va en paral·lel. A través d'ella, abandonem el poble en direcció nord-est, tot deixant a mà esquerra els edificis de la Mancomunitat Espadà-Millars i els conreus de la partida de la Séquia Nova, banyats pel riu de Veo que, aigües amunt, acaba de rebre les del barranc de Castro, o riu de Suera. Aquest topònim de la Séquia Nova ja hi és documentat al segle XVIII, al text del Llibre d'Assegadors de la Vila d'Onda de 1779.
Carretera CV-223
Conreus a la partida de la Séquia Nova
Tot seguit, creuem aquest curs d'aigua pel pont de la carretera i, en acabant, girem a mà esquerra per a incorporar-nos al camí de Tales a Aiòder. Aquesta via fa que comencem a guanyar altura lleugerament i ens porta a travessar la urbanització de la Teuleria, que rep el nom de la partida del terme taler on es troba ubicada, per haver hagut allà una fàbrica de teules.
Riu de Veo
Camí de Tales a Aiòder
Vista de Tales des de la Teuleria
Urbanització de la Teuleria
Resseguint el camí de Tales a Aiòder, i sense desviar-nos en cap moment, ens reorientem cap al nord-oest i deixem enrere la urbanització. No tardem massa en veure, a la nostra dreta, el llit sec del barranc de la Pedrera. Al remat, fem cap al punt on es creuen el camí de Tales a Aiòder i el camí d'Onda a Suera. Nosaltres abandonem la seguida que portàvem, girem a l'esquerra i comencem a caminar per la via que uneix onders i suerencs.
Camí d'Onda a Suera
El camí d'Onda a Suera, a la nostra esquerra, està farcit de tarongers en aquest tram. En canvi, a la dreta, tenim les costeres de la Pedrera, a l'altre vessant de les quals naix el barranc de la Pedrera que abans havíem vist, i que estan partides entre els termes de Suera i de Tales.
El Montí des del camí de Suera a Onda
Camí de Suera a Onda al seu pas per la Pedrera
Ribàs vora camí
A mesura que ens apropem a les terres de Suera, ens endinsem a la partida de la Frontera, que presenta un nom molt addient respecte de la seua ubicació, a prop d'on parteixen talers i suerencs. Alternem casetes i conreus i bancals perduts.
Conreus a la partida de la Frontera
Just on acaben les pedreres i els perduts i hi comencen a abundar els conreus de regadiu, està la ratlla del terme de Suera. Som a la divisòria de les partides suerenques de Cavallera, que també té una part dins del terme de Tales, i de les Hortes.
Precisament per ací estigué l'alqueria morisca de Cavallera, que apareix citada a un document de l'any 1258 en el qual Jaume I autoritzava a Bernat de Juneda a repoblar amb sarraïns els llocs d'Artesa, de Tales i de Cavallera "que sunt in termino Onde". És una terra fèrtil i, per això, en quedar despoblada, els terrenys foren aprofitats per a conrear, amb la qual cosa desaparegueren les seues restes i, en conseqüència, ara no sabem exactament per on parava.
Bancals a Cavallera, a la banda de Tales
Vista llunyana de Suera des de la ratlla del terme
Conreus a Cavallera
Séquia a Cavallera
Ribàs a les Hortes
Conreus a Cavallera
Ribàs a la vora del camí d'Onda a Suera, a Cavallera
Gaudim breument d'aquest paisatge dominat per l'ésser humà mentre avancem pel camí d'Onda a Suera, també anomenat camí de Cavallera, i, progressivament, perdem altura per tal de baixar a creuar el barranc de Castro a l'altura del molí de Cavallera, que potser siga la resta més visible del llogaret morisc, tot i que l'edifici actual sembla d'una època posterior.
Barranc de Castro
Molí de Cavallera
En havent passat el torrent, comencem a ascendir de seguida, tot travessant també el barranc de la font Seca. Finalment, fem cap a la carretera CV-205 i, amb compte, la creuem per tal d'entrar al nucli urbà de Suera pel carrer del Raval.
Camí d'Onda a Suera, o camí de Cavallera
Carrer del Raval, al nucli de Suera
Ens fem aquesta via de punta a punta i, tot seguit, trenquem a mà esquerra per a anar a buscar l'Ajuntament del poble i l'església de l'Assumpció de la Mare de Déu, a la façana de la qual hi destaca el gran mural ceràmic pintat per l'onder Manolo Safont el 1954.
Façana de l'església de Suera
Pel carrer del Portell baixem cap a la seu social de la Unió Musical de Suera i, per darrere del temple parroquial, abandonem el poble en direcció al barranc de la font Seca, o barranc del Cementeri. Perdem altura per tal de creuar-lo novament, però ara pel lloc on, precisament, estigué situat el cementeri de Suera fins a l'any 1927.
Vista posterior de l'església de Suera
Arribem davant de les piscines municipals, i ací hem de tombar a mà esquerra. Girem a continuació a la dreta i remuntem la pista que puja cap a la urbanització de Nova Suera. Prenem en acabant el segon camí que naix a la nostra esquerra, retolat amb la denominació de "carrer de les Àguiles", que es correspon amb el camí del Cementeri.
Vista de Suera
Camí del Cementeri, o carrer de les Àguiles
A poc a poc ascendim i, en arribar a una cruïlla, agafem la via de l'esquerra, a l'altura de Villa Lola, que és per on continua el camí del Cementeri. Després de menys de cinc minuts de trajecte, i en havent ultrapassat la part superior d'uns habitatges familiars, apleguem a la granja de l'Andalús, ubicada a la partida de la Cremada i en ruïnes. Des d'aquest indret fins al cementeri hi ha ja poca distància.
Desviament a l'esquerra
Camí del Cementeri
Granja de l'Andalús
Cementeri de Suera
Sobrepassat el recinte mortuori, continuem per la pista per tal d'anar a buscar, primer en direcció sud i després cap al sud-oest, un pas per tal de creuar el barranc de la font de Girona. El travessem per una zona d'ombria, prou solitària.
Vista llunyana de Tales, amb el Montí de fons
Camí
Barranc de la font de Girona
Just després de passar-la, a la nostra dreta naix una sendera que ens reorienta 180 graus. En pocs metres, ens torna a fer creuar pel barranc de la font de Girona i ens empeny cap al nord pel vessant est d'un turonet. Al remat ens inclinem un poc cap a l'oest i eixim a un collet que fa frontera amb la part alta de la urbanització de Nova Suera, a tocar del pou de les Àguiles, i entre aquesta partida i la de l'Algepsar.
Naixement de la senda
Vista del Montí, amb Onda al fons, des de la senda
Allà ens incorporem, cap a l'esquerra, al camí de les Àguiles, que ens adreça cap al sud-oest. Amb ell guanyem poc més de 100 metres de desnivell per la capçalera de les aigües del barranc de la font de Girona. Al remat fem cap a la cresta de les Àguiles, que oscil·la entre els 507 i els 515 msnm, i separa els termes de Suera i de l'Alcúdia de Veo. Se'n pugem a uns rocs per a assolir el cim més alt de les Àguiles, a migjorn.
Naixement del camí de les Àguiles
Camí de les Àguiles
Cresta de les Àguiles, amb els Òrguens de Benitandús de fons
La vall de Veo des del cim de les Àguiles
La capçalera de la vall de Suera, amb el
castell de Maús, des de les Àguiles
Tornem sobre les nostres passes fins al collet on havíem guanyat la cresta. Des d'allà continuem recte per la senda de les Àguiles que, un poc més avall, rep també el nom de camí d'Entre-rius, per travessar aquesta partida talera enclavada entre els cursos dels rius de Veo i de Suera, o barranc de Castro. És a dir, el massís pel qual avancem ara és el partidor d'aigües de les valls de Veo i de Suera que es reuneixen a Tales per formar el riu Anna, que desemboca a la Mediterrània junt al poble de Borriana, a la Plana Baixa.
Senda de les Àguiles, o camí d'Entre-rius
Així doncs, anem resseguint la cresta fins que comencem a baixar per sota de les penyes. Poc més endavant, pràcticament al punt on conflueixen els termes de Suera, l'Alcúdia de Veo i Tales, ens apareix un encreuament. Ací hem d'anar cap a l'esquerra, que és per on continua la senda de les Àguiles o camí d'Entre-rius.
Paisatge des de la senda de les Àguiles
Senda de les Àguiles
Baixada pronunciada
Desviament a l'esquerra
Hem d'avançar sempre al recte, sense fer cas de les sendes que naixen a mà esquerra. Ens endinsem a la partida d'Entre-rius i la baixada s'accentua cada vegada més.
Senda de les Àguiles
Mirada enrere des de la senda de les Àguiles
Deixem a mà esquerra una caseta i, després, una caseta de pedra seca ben conservada i, en pocs minuts, arribem a una pista. Creuem recte la pista per a seguir per la senda de les Àguiles, que continua enfront nostre, però una miqueta amagada.
Senda de les Àguiles
Caseta
Caseta de pedra seca
Vista frontal d'aquesta mateixa caseta
Pista superposada a la senda
de les Àguiles o camí d'Entre-rius
Acabament de la pista i sendera
per on continua el camí d'Entre-rius
El castell de Tales amb el Montí de fons,
des del camí d'Entre-rius
Retrobem, en acabant, la pista, i la seguim uns metres cap a la dreta. De seguida, però, una senda naix a l'esquerra, i per ella hem d'anar. A través d'ella, ens endinsem a la partida del Regatell, molt humida. Passem per baix de les vies d'escalada d'Entre-rius, baix de les quals s'obre la boca de la cova del Regatell.
Camí d'Entre-rius
Lloc on deixem la pista per a continuar per senda
Vies d'escalada del Regatell
Boca de la cova del Regatell
Finalment, eixim per la banda occidental del Clot de Tales a la carretera CV-205. Tombem a la dreta, cap a Tales i creuem el ramblar on s'ajunten els rius de Veo i de Suera.
Carretera CV-205
Riu de Veo
Entrem al nucli urbà del poble per davant del Llavador, creuem Tales i fem cap al passeig de la serra d'Espadà, on fiquem el punt i final a l'excursió.
Llavador de Tales, edifici del segle XIX
Nucli urbà de Tales
La font de la Perera, al carrer Llarg
Per últim, ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada