El vocabulari de la natura: PÒPIA

Aquesta setmana us presentem una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura. Hui, la protagonista de la publicació és la paraula 'pòpia'. Per dissort, cap dels nostres diccionaris normatius la recull. Així mateix, tampoc apareix al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) ni, àdhuc, al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). 

Per això, la seua definició l'hem presa del llibre Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia, obra de Ramon Amigó i Anglès. Segons aquest autor, una pòpia seria un nom genèric per a anomenar  els "turons de forma arrodonida". En efecte i en sintonia amb altres treballs, com el de Joan Veny (2008: 151) o el de Cosme Aguiló (2002: 214), el terme 'pòpia' fa referència a cims de forma cònica i té la seua raó de ser en el paregut entre aquest tipus de muntanyes i els pits, mamelles o popes de les dones.

Com es fa de notar, 'pòpia' comparteix etimologia amb aquesta darrera manera d'anomenar el pit de les dones. Així, ambdues deriven del llatí pupea o pŭppa, que vol dir literalment "nina de pedaç" (DCVB; Veny, 2008: 151).

La Pòpia del Montgròs, al Bages
Font: Moogido

A Catalunya, la petjada d'aquest mot a la toponímia és prou discreta. A més a més, no està concentrada en una única àrea del territori. D'aquesta manera, trobem la Pòpia, com a muntanya on afronten els termes de Pradell de la Teixeta i de Falset, al Priorat; el puig de la Pòpia, a Albanyà, a l'Alt Empordà; el turó de la Pòpia i el fondo de la Pòpia, a Santa Margarida i els Monjos, a l'Alt Penedès; la Pòpia, a Rellinars, al Vallès Occidental; o la Pòpia del Montgròs, on fan frontera les terres de Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix, al Bages. 

Una variant de 'pòpia' la trobem al terme franjolí de Pena-roja, al Matarranya. Allà existeix una muntanya dita la Pòbia. Al País Valencià, en canvi, aquesta paraula no ha quedat fossilitzada a la toponímia del territori. Al contrari del cas de les Illes Balears. Allà, el cim més elevat de l'illa de sa Dragonera és anomenat sa Pòpia. També rep el nom de la cova de sa Pòpia una cavitat ubicada al peu d'aquesta muntanya.

Sa Pòpia, a l'illa de sa Dragonera


REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. http://www.avl.gva.es/dnv

AGUILÓ, Cosme (2002). Toponímia i etimologia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. http://dcvb.iecat.net

AMIGÓ I ANGLÈS, Ramon (1999). Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

GRUP ENCICLOPÈDIA CATALANA. Gran Diccionari de la Llengua Catalana. http://diccionari.cat

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. http://www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. http://terrasit.gva.es/val

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. http://dlc.iec.cat

VENY, Joan (2008). Joan Coromines i l'etimologia catalana. A CABRÉ, Teresa (coord.) Joan Coromines i la filologia romànica. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Comentaris