Mollerussa - Salt del Duran - Els Vilars d'Arbeca - Mollerussa
Aquesta setmana us presentem una excursió a cavall de les comarques del Pla d'Urgell i de les Garrigues. Tot i que la comencem i l'acabem a Mollerussa, capital pladurgellenca, la major part d'ella transcorre pels termes de Golmés i Vilanova de Bellpuig, al Pla d'Urgell, i d'Arbeca, a les Garrigues. El punt central de la ruta és el jaciment arqueològic arbequí dels Vilars, ubicat tot just a la meitat del recorregut.
Vista general dels Vilars d'Arbeca
Comencem al carrer de Belianes del poble de Mollerussa, just enfront de la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Des d'aquest punt, eixim en direcció sud-est per aquesta via, que es correspon amb el camí de Mollerussa a Belianes. A la nostra esquerra duem la sèquia tercera del canal d'Urgell, que ens acompanyarà durant un bon tros de l'excursió.
No tardem ni un minut en fer cap al salt de la Farinera. A mà dreta ens queden les ruïnes de la Farinera, coneguda també amb el cognom de Sant Antoni, molí de farina obert cap al 1850 i tancat després de la Guerra Civil. L'edifici de l'empresa, del segle XIX, fou recentment enderrocat. En passar-lo, deixem els darrers habitatges mollerussencs.
Carrer de Belianes, als afores de Mollerussa.
Al fons es veu el salt de la Farinera.
Sèquia tercera del canal d'Urgell
Pocs metres més endavant, apleguem a una cruïlla. El camí de Mollerussa a Belianes tira per la dreta. Nosaltres, però, anem cap a l'esquerra, resseguint el canal d'aigua i abandonant el terme de Mollerussa. A partir d'ara caminem per terres de Golmés, amb les terres de conreu del Codís a septentrió.
Camí junt a la sèquia tercera del canal d'Urgell
Camps de la partida del Codís
Després d'haver travessat la ratlla dels termes, passem per algunes casetes que ens queden a migjorn. Després, arribem a la torre del Pau dels Bous, a la mateixa banda de camí. Tot seguit, a l'esquerra, junt al canal, tenim la torre del salt dels Llums, on hi hagué una central d'electricitat fa dècades. Aquesta va ser inaugurada el 15 de maig de 1904, coincidint amb la festa major de Mollerussa i va proporcionar electricitat a aquesta localitat per primera vegada. L'explotaren les empreses La Canadiense de Riegos y Fuerzas del Ebro i Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA (F.E.C.S.A.).
Vista general de la torre del Pau dels Bous
Torre del Pau dels Bous
Torre del Salt dels Llums
En havent deixat enrere aquestes dues construccions, travessem el camí de Miralcamp a Golmés, que passa en direcció sud-nord. Nosaltres continuem per la seguida cap al sud-est. El camí és planer. A mà dreta ens queden els camps de la partida de la Figuera, i també l'arranc del camí de la Cabanera, el qual ignorem.
Camí en paral·lel a la sèquia tercera del canal d'Urgell
Camps i granges a la partida de la Figuera
El canal, ara, avança enlairat per dalt nostre. Tanmateix, el camí ens fa guanyar uns metres d'altura i, abans de l'encreuament següent, ja hem assolit el nivell de la sèquia tercera del canal d'Urgell. Allà mateix, a l'altre costat de canal, veiem l'anomenada Casilla del Canal, una caseta en ruïnes i plena de graffitis.
La Casilla del Canal, a l'altra banda de sèquia
Creuem el camí de les Borges Blanques a Golmés i continuem acompanyant el canal cap al salt del Duran, la primera parada de la ruta. Abans, però, encara ens queda passar per la torre Girona, que queda al nord del canal, en la partida de Lo camí d'Arbeca. Així mateix, també veiem a la nostra dreta el pantà de la Pleta, just abans de travessar el camí d'Arbeca a Golmés.
Torre Girona
Pantà de la Pleta
Creuem aquest camí, deixem al sud el pantà de la boquera de Miralcamp i, deu minuts més tard, en havent passat el travesser camí de Torregrossa a Vilanova de Bellpuig, fem cap al salt del Duran o pilastra dels Fondets. Aquest indret deu el seu nom a en Josep Duran i Ventosa, industrial barceloní del segle XIX propietari de la Farinera Duran i de la companyia paperera mollerussenca La Forestal d'Urgell.
Pantà de la boquera de Miralcamp
Camí
El camí tot just abans de travessar el
camí de Torregrossa a Vilanova de Bellpuig
El salt del Duran
Vista posterior de la casa de
la maquinària del salt del Duran
La casa de la maquinària des d'una altra perspectiva
Casa del Guarda del salt
Una altra perspectiva del salt del Duran
Seguim l'excursió a la vora de la sèquia tercera del canal d'Urgell, en direcció sud-est. Entrem ara al terme de Vilanova de Bellpuig per la partida dels Fondets. En acabant, el camí gira a migjorn i, de nou, cap al sud-est, ja a la partida dels Cortons.
El camí per la partida dels Fondets, en terres
frontereres entre Golmés i Vilanova de Bellpuig
És aleshores quan, en fer cap a la torre del Carreter, eixim a la carretera de les Borges Blanques a Bellpuig. La travessem. Ací abandonem la sèquia tercera del canal d'Urgell, que se'n va cap a l'esquerra. Nosaltres tirem recte pel camí de les Pedreres, amb el que torcem bruscament en direcció sud per la partida de les Planes.
Torre del Carreter
Camí de les Pedreres
El camí de les Pedreres per la partida de les Planes
Uns metres més endavant, deixem un parell de masies a la dreta. A l'esquerra veiem dues torres: la Panadella d'Urgell i la torre de l'Abril.
El camí de les Pedreres ens adreça cap a la torre Macano, que queda a septentrió de la vida. Més endavant, per migdia, passem les masies de la torre del Miret i la torre del Pauet.
La Panadella d'Urgell
La torre de l'Abril
Rellotge de sol a la façana sud
de la torre de l'Abril
El camí de les Pedreres ens adreça cap a la torre Macano, que queda a septentrió de la vida. Més endavant, per migdia, passem les masies de la torre del Miret i la torre del Pauet.
Torre Macano
Torre del Miret
Torre del Pauet
Al remat, el camí de les Pedreres puja un poc i es reorienta lleument cap al sud-oest. És llavors quan mor al camí de Mollerussa a Belianes, just sobre la ratlla dels termes de Vilanova de Bellpuig i Arbeca, coincident amb la frontera comarcal entre el Pla d'Urgell i les Garrigues.
Darrers metres del camí de les Pedreres
abans de fer cap al de Mollerussa a Belianes
Ara, agafem el camí de Mollerussa a Belianes cap a l'esquerra. Tanmateix, en arribar al canal d'Urgell, el deixem. Veiem aquest curs artificial d'aigua i tirem cap al sud, a la dreta, pel camí dels Vilars o camí de Bellpuig a Arbeca.
Camí de Mollerussa a Belianes
Canal d'Urgell
Camí dels Vilars, o de Bellpuig a Arbeca
Aquesta via va en paral·lel al canal d'Urgell durant alguns metres. En acabant, tomba lleugerament cap a la dreta i després travessem la sèquia de les Planes. Al remat, en passar una masia vora camí, arribem a un encreuament. A mà esquerra veiem la cabana del Rius. Continuem recte uns metres i, finalment, arribem als Vilars d'Arbeca, important jaciment ilerget àmpliament estudiat i explorat que constitueix el punt central d'aquesta excursió. Com que ha estat protegit amb una gran tanca, no podrem veure-hi pràcticament res. Ara bé, si el voleu visitar, podeu consultar els horaris d'obertura al web de l'Ajuntament d'Arbeca.
El camí dels Vilars en desviar-se cap a la dreta
La cabana del Rius
Diverses imatges del jaciment dels Vilars,
realitzades l'any 2015 durant una
jornada de portes obertes al recinte
Ara desfem les nostres passes fins a l'última cruïlla. En ella, girem cap a l'esquerra, en direcció oest, i ens incorporem al camí de la Segona Creu, o camí del Carreró, o camí de l'Aixaragall. Amb ell fiquem rumb cap a ponent per la partida dels Vilars. Ja no l'abandonem fins molta estona després. Per cert, si us interessa saber-ne més sobre la toponímia d'Arbeca, us recomanem aquest treball de Jordi Satorra i Marín.
Camí de la Segona Creu, o camí del Carreró,
per la partida dels Vilars. També se l'anomena camí
de l'Aixaragall perquè s'adreça cap a eixa partida
Un altre tram d'aquest camí,
abans de fer cap al pantà del Carreró
Passem per la vora del pantà del Carreró, o pantà de la Serreta, que fou construït l'any 1969 i ampliat el 2000 per la Col·lectivitat de Regants n. 13 de la demarcació d'Arbeca, i pel Refugi, caseta de camp datada de l'any 1971. A la cruïlla següent, creuem la carretera de les Borges Blanques a Bellpuig, on el camí del Carreró perd aquest nom i ja sols queda com camí de la Segona Creu, o camí de l'Aixaragall, partida que ens trobarem més endavant.
Pantà del Carreró
Imatge general d'aquest pantà
El Refugi
En efecte, passem la carretera i ens incorporem al territori arbequí de l'Aixaragall. Sempre en direcció oest, arribem al pantà de l'Aixaragall i a la cabana del Lluís del Ferro. En havent deixat enrere aquests dos punts d'interès, seguim per aquesta via que, al remat, mor al camí d'Arbeca a Mollerussa.
Pantà de l'Aixaragall
Cabana del Lluís del Ferro
Camí de la Segona Creu, o camí de l'Aixaragall
Camí d'Arbeca a Mollerussa
Ara apleguem a la part més perillosa de l'excursió. El camí d'Arbeca a Mollerussa és una via relativament transitada. Així doncs, hem d'anar amb compte amb els vehicles que hi circulen durant la mitja hora llarga que la trepitgem. De fet, no la deixem ja fins a arribar al nucli urbà de Mollerussa, tot passant abans pel terme de Miralcamp. Finalment, a la capital del Pla d'Urgell hi fiquem el punt i final a la ruta.
Conreus a migjorn del camí d'Arbeca a Mollerussa
Vista llunyana del poble de Miralcamp, al fons
Granges del Pere Viudo, al terme de Miralcamp
Per a acabar, us deixem ací l'enllaç d'aquesta eixida a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada