Vilagrassa - Montperler - Montalbà - Mas d'Estadella - Tossal del Castell - La Cisterna - Vilagrassa

Després de molt de temps, aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca de l'Urgell. Amb inici i final al poble de Vilagrassa, en ella pugem a tres de les muntanyes més elevades del seu terme: el tossal de Montperler, el tossal de Montalbà i el tossal del Castell. A més a més, fem parada al mas d'Estadella i passem per la torre del Niu, la Cisterna o l'ermita enrunada de Montalbà.

Mirada cap al sud-oest, des del tossal de Montalbà

La ruta comença al carrer de Ramon Perelló. Des d'allà anem a buscar la plaça del Filador per tal de creuar la carretera N-II en direcció sud. A l'altra banda de via, arranca un camí que, de seguida, es bifurca. Nosaltres hem d'anar cap a l'esquerra, en direcció est, tot incorporant-nos al camí dels Pelegrins. 

Carrer de Ramon Perelló, a Vilagrassa

Camí dels Pelegrins

Avancem uns metres pel camí dels Pelegrins fins a ultrapassar una granja situada sobre l'era del Jona. Ací girem cap a la dreta, cap a migjorn, per a agafar el camí de Vallmajor. Amb ell ens endisem a la partida de Lo Secà. 

Granja, construïda sobre l'era del Jona

Camí de Vallmajor

Lleugerament guanyem altura. Passem junt a un gran dipòsit d'aigua i, en acabant, se'ns descobreix Vallmajor enfront nostre. Ens incorporem ara, breument, al terme de Tàrrega, mentre descendim per Lo Baixant cap al fondo de Vallmajor. 

Camí de Vallmajor

Conreus de secà a la partida de Lo Secà

Dipòsit d'aigua junt al camí

El camí de Vallmajor descendint cap al fondo de Vallmajor

Fondo de Vallmajor

En havent travessat aquesta depressió del terreny, tornem a ascendir un poc. Després baixem i el camí gira cap a la dreta, en direcció oest. Aleshores tornem a guanyar altura i desemboquem ràpidament al camí de Montalbà. 
El camí de Vallmajor amb les siluetes del tossals
de Montperler i de Montalbà al fons

Camí de Vallmajor, cap a l'oest

Amb el camí de Montalbà, recuperem la direcció cap al sud. Caminem entre conreus fins a aplegar al coll que separa el tossal de Montperler i el tossal de Montalbà. 

Camí de Montalbà

Vallmajor des del camí de Montalbà. 
Al fons, les Forques.

A la dreta, el tossal de Montalbà. A l'esquerra,
el tossal de Montperler. Al mig, el camí de Montalbà.

Primer pugem al de Montperler al través, sense camí, per una costera pronunciadíssima. A pesar de la seua denominació, no fou ací on estigué l'antic poble de Montperler, que formà part de la baronia de Bellpuig. Aquest poblament i la seua desapareguda església, dedicada a sant Jaume, se situaren al tossal del Castell, que ha estat anomenat més modernament tossal del Telègraf, al qual ascendirem al final de l'excursió, vora el terme d'Anglesola. 

Joan Yeguas, al seu article La desaparició del lloc, del terme i del bosc de Seana publicat a la revista Mascançà, se'n fa ressò d'un recompte poblacional fet per De Frigola el 1827 on registrava 3 caps de familia, o veïns, a Montperler. Així mateix, Albert Turull, a Una caracterización de la toponimia pirenaica catalana, explicà que el topònim Montperler té el seu origen en el Montpeller occità, ja que en aquesta zona de frontera entre sarraïns i catalans al segle XI s'importaren alguns noms de lloc procedents d'Occitània, entre els quals estaria el que ens ocupa.

Amb tot, en acabada la visita al tossal de Montperler, baixem per una pista tancada amb una cadena que ens retorna al mateix collet que el separa del tossal de Montalbà.

Vista al sud des del tossal de Montperler

Cap a septentrió, des del tossal de Montperler

Ara, tirem a la dreta per a pujar el tossal de Montalbà, per un caminet ascendent i pronunciat. Des del cim, tirem cap a l'oest per a anar a buscar les ruïnes de l'ermita de la Mare de Déu de Montalbà, situades al peu d'una muntanyola germana que té unes metres menys d'alçària. Aquesta advocació mariana era venerada pels pobles de Preixana, Tàrrega i Vilagrassa, celebrant-s'hi el darrer aplec conjunt l'any 1906. Els de Preixana es van endur aleshores la imatge a la seua església i, en acabant, li feren una nova ermita al seu terme.

Paisatge al nord del tossal de Montalbà

Mirant a ponent, des del tossal de Montalbà

Ruïnes del temple

El mas d'Estadella des de Montalbà

Una altra perspectiva de les ruïnes

Des del temple enrunat, agafem un viarany poc marcat que, al remat, ens duu a eixir al camí de Vilagrassa a Sant Martí de Maldà, al qual ens incorporem en direcció migdia. Ara, ens adrecem cap a la partida de Lo Mas.

Camí de Vilagrassa a Sant Martí de Maldà

Al remat, fem cap a la carretera de Tàrrega a Bellpuig, superposada més o menys al camí de Tàrrega a Bellpuig. La prenem cap a la dreta i, en cosa de dos minuts, arribem al mas d'Estadella. Aquesta masia fortificada se situa a un indret on ja hi hagué un assentament de l'època del Baix Imperi romà, circumscrit en una xarxa de nuclis de la mateix temps que tingueren un dels seus exponents principals a la Villa Fortunatus de Fraga, al Baix Cinca, segons recull Miquel Tarradell a Prehistòria i món antic als Països Catalans (1996).

L'any 1538 el conjunt pertanyia a en Francesc Estadella, tot i que la data gravada a la gran porta adovellada que hi dóna accés indica 1543. Així mateix, també s'hi llegeix a una altra porta la data de 1608. Per altra banda, dins del recinte tancat, també s'hi troba la capella de la Mare de Déu del Roser, un temple del segle XVI saquejat durant la Guerra Civil. Fou aleshores quan va desaparèixer la imatge de la titular. El conjunt també compta amb el conegut com mas Llop. En una de les seues finestres està gravada la data de 1686, malgrat que sobre la porta principal s'hi llegeix "José Rosich y Jené. 1863".

Amb tot, el conjunt havia estat destruït l'any 1706, després que l'exèrcit de Felip de Borbó, en acabant Felip V, entrara a Catalunya per ponent i atacara les propietats dels principals austracistes del territori, essent un d'ells l'amo del mas d'Estadella, Epifani Berenguer, com documenta Jacinto Bonales Cortés al seu article Una altra visió de la Guerra de Successió a l'Urgell: el desastre econòmic.

Carretera de Tàrrega a Bellpuig

El mas d'Estadella

Una altra perspectiva del conjunt

Porta del segle XVIII ubicada fora del clos del mas, a l'altra
banda de la carretera entre Tàrrega i Bellpuig

Edifici en ruïnes

El mas Llop

Pedra gravada situada enfront del mas d'Estadella

Ací abandonem la carretera i ens incorporem, en direcció nord, al camí de Preixana a Vilagrassa, o camí del mas d'Estadella a Anglesola. A mà dreta ens queden les terres de Montalbà i de Montperler. Enfront, i a l'esquerra, veiem la torre del Niu, també en ruïnes.

Camí de Preixana a Vilagrrassa, 
o del mas d'Estadella a Anglesola

Vista del tossal de Montalbà

Imatge llunyana de la torre del Niu

La torre del Niu

Sense deixar en cap moment aquest camí, arribem pràcticament fins a l'autovia A-2. Just abans de fer-hi cap, però, trenquem a la dreta pel camí del Pla, per a anar cap a la Cisterna.

Camí de Preixana a Vilagrrassa, 
o del mas d'Estadella a Anglesola

Tossal del Castell

Camí del Pla

Construcció en ruïnes junt al camí del Pla

A l'esquerra ens queda el tossal del Castell, que pugem. En aquesta muntanya, dita també del Telègraf, és on estigué situat el poble de Montperler, segons diu Jaume Torres i Gros, qui fou cronista de Bellpuig. Al seu cim, veiem les restes del basament d'una torre. Una bandera estelada corona el conjunt. Baixem per a agafar novament el camí i, en cosa de cinc minuts, passem per la Cisterna.

Anglesola des del tossal del Castell

Bellpuig i Tàrrega des del tossal del Castell

Mirada a ponent des d'aquest cim

Bandera estelada i llaç groc que
coronen el tossal del Castell

A l'esquerra, basament de la torre que coronà el tossal del Castell. 
A mà dreta, construcció de volta mig soterrada. Al fons, la Cisterna.

La Cisterna

Una altra perspectiva de la Cisterna

Des d'allà, en direcció est i nord-est, travessem Lo Pla i fem cap al camí de Montperler. Amb ell, eixim a la carretera N-II.

Lo Pla

Camí de Montperler

Carretera N-II

La creuem i entrem al poble de Vilagrassa per la carretera de Tàrrega a Ivars. El primer que hi veiem és la capella del Roser, un temple d'estil gòtic tardà construït cap a 1561, ja que a l'interior hi ha gravada aquesta data en una clau de volta. Tanmateix, el porxo de l'entrada és del 1775. La tradició diu que l'edifici està bastit d'esquenes al poble perquè la Mare de Déu volgué fer entendre al veïnat que estava enutjada, segons recull Valeri Serra i Boldú al seu Llibre popular del Rosari: folklore del Roser (1988).

Capella de la Mare de Déu del Roser

V

Imatge gòtica de la Mare de Déu del Roser de Vilagrassa

Travessem el poble i anem a buscar l'església, dedicada també a Santa Maria i de factura romànica-gòtica. No obstant això, del segle XIII només hi queda la portalada, de la coneguda com Escola de Lleida, i el campanar.

Porta del temple

Campanar

Continuem cap a la casa de la vila, on finalitzem l'excursió. Esperem que la gaudiu tant com nosaltres ho vam fer! Ací us deixem el seu enllaç a Wikiloc

Comentaris