El vocabulari de la natura: ATZEMBLA i AVERIA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual és protagonista la paraula 'atzembla'. Tant el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) expliquen que aquest terme serveix per a anomenar a una "bèstia de càrrega", fil per randa la definició que dóna, al seu torn, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB).

El mot 'atzembla' és comú arreu dels territoris de parla catalana i, com fa notar el DCVB, ja apareix a l'obra del mallorquí Ramon Llull, al Llibre dels Fets i a les cròniques de Bernat Desclot, del segle XIII, i Ramon Muntaner, del segle XIV. Pel que fa al seu origen, prové de la paraula àrab az-zāmila, que té el mateix significat (DCVB). 

Una atzembla o averia

Font: Lalena's Photolog

Ara bé, aquesta paraula no és la única que té la nostra llengua per a referir-se a les bèsties de càrrega. En aquest sentit, el DCVB també recull com a sinònim el terme 'averia', que no té res a veure amb 'avaria', que és el mot que utilitzem quan alguna cosa se'ns ha espatllat i no la podem fer funcionar. En efecte, una 'averia' o 'haveria' és també una "bèstia de càrrega" per al DNV i per al DIEC, així com també és el nom de l'impost amb el qual els andorrans gravaven el bestiar menut. 

Per la seua banda, el DCVB indica que a Sidamon, al Pla d'Urgell, entenen per avaria qualsevol "bístia de treball, sia cavallina, sia bovina". Ara bé, aquesta obra recull un munt de significats més d'aquesta paraula. Així, a Pena-roja, al Matarranya, i a Freginals, al Montsià, les avaries són els "animals domèstics en general, sien bestiar gros, sien gallinam o conills". A Ponts, a la Noguera, del "bestiar de peu rodó" en diuen avaria, i a Senterada, al Pallars Jussà, del "bestiar boví". Paregut al ponsatí és el significat del terme que empren a Reus, al Baix Camp; a Lleida, al Segrià; a Castelló de Farfanya, a la Noguera; a Vimbodí, a la Conca de Barberà; a Balaguer, a la Noguera; o a Calaceit, al Matarranya: "animal de peu rodó". De Xiva de Morella, als Ports, el DCVB reprodueix la frase: "vaig a dar menjar a les averies".

Pel que fa a l'origen d'aquest terme, el DCVB el situa al verb 'haver' entès com a "riquesa" o "coses que un posseeix".

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat