La Vall d'Uixó - Coll de la Vespa - Castell d'Uixó - Coll de Mena - L'Horteta - La Vall d'Uixó

Aquesta setmana us proposem una ruta pel terme de la Vall d'Uixó, a la comarca de la Plana Baixa. En ella, ascendim al castell d'Uixó, situat al cim de l'escarpat tossal de sa Noguera, a uns 500 msnm. Així mateix, també travessem els colls de la Vespa, del Castell i de Mena, recorrem l'Horteta i transitem pel camí de la font de Cabres.

Panoràmica de la Vall d'Uixó des del camí del Castell

L'excursió comença a la cruïlla entre l'avinguda d'Andalusia i el camí de la font de Cabres, a la Vall d'Uixó. Des d'allà eixim en direcció nord. No tardem més que uns metres en deixar enrere les darreres indústries d'aquesta localitat, que va ser conformada a partir d'una conurbació progressiva de les alqueries de l'Alcúdia, Atzeneta, Benigafull, Benigasló, Benissafat i Zeneja. A banda, unes quantes més quedaren escampades i abandonades pel seu terme municipal, com ara Orlell, on han aparegut restes d'una ciutat ibera, a més d'inscripcions i soterraments d'aquesta època, o Benaldalmec, completament desapareguda i sense una ubicació clara.

Camí de la font de Cabres

El tossal de sa Noguera, amb el castell d'Uixó,

des del camí de la font de Cabres

En passar per la pedrera de la Sorra, el camí de la font de Cabres ens reorienta cap al nord-est. És aleshores quan, després d'uns metres, l'abandonem cap a la dreta per una pista que va a trobar el traçat antic del camí del Castell, que se'ns incorpora un poc més endavant per l'esquerra. 

Camí del Castell

Continuem ara cap al nord, ara cap al nord-oest, pel camí del Castell fins a arribar a les mines de Pilara. Ací, abandonem la pista per on veniem i seguim amb el camí del Castell, que tira cap a l'esquerra tot guanyant altura entre el racó de la Vespa i la muntanya de la Sorra. 

Camí del Castell

Punt on el camí del Castell deixa la 

pista i es converteix en una senda

El camí del Castell pel racó de la Vespa

El castell d'Uixó, a l'esquerra, 

des d'a prop del coll de la Vespa

Al remat, coronem el coll de la Vespa, a 286 msnm. 

La Vall d'Uixó, vista des del coll de Vespa

La muntanya del Castell, des del coll de la Vespa

Cap al nord, continuem amb la pujada, cada vegada més i més pronunciada. Tanmateix, a la nostra esquena, i com a recompensa, ja podem fruir d'una bona vista de la Vall d'Uixó. Finalment, a mà dreta, se'ns presenta una bona caiguda pel pany de les Paleretes fins al barranc de l'Horteta. Endavant, ja veiem la muntanya del Castell, o de sa Noguera, amb les ruïnes de la fortalesa. 

Camí del Castell

La fortalesa vallera, emmarcada 

pels arbres del camí

No obstant això, abans d'atacar l'ascensió definitiva d'aquest cim, pugem al tossal que corona, just enfront, l'anomenat rodenet del Castell i on hi ha un bon nombre de ruïnes desperdigolades ací i allà, també les del corral del mateix nom.

Cim del rodenet del Castell

El rodenet del Castell, vist des del camí del Castell

Una altra perspectiva d'aquest tossalet des de

la sendera de pujada cap al castell d'Uixó

Tot agafant de nou el camí del Castell cap a septentrió, enfilem pels morretons del Castell amunt per una sendera poc marcada i pesada. Es tracta d'una pedrera marcada amb algunes fites que perdem quan ja estem pràcticament dalt de la replaça del Castell.

Pedrera

Un altre tram d'aquesta tartera

Mirada enrere, cap a la Vall d'Uixó

Cercant el millor pas, ascendim al primer dels dos cims bessons sobre els que s'emplaça la fortalesa, a uns 485 msnm. Des d'aquest capoll gaudim d'una vista preciosa dels murs del Castell, il·luminats pel Sol del matí.

El castell d'Uixó des de la replaça del Castell

Retrobem les fites de pedra i les seguim durant uns metres. Tanmateix, veiem com ens aboquen a passar vora els morretons del Castell, amb una caiguda important a mà esquerra. Per això, busquem un pas alternatiu a aquest per a aplegar a la fortalesa. Tirem un poc enrere fins a la replaça del Castell i trenquem cap a la dreta per un pas poc clar al principi. A poc a poc, avancem entre el sotabosc per un corriol poc marcat fins a arribar a tocar de les muralles. En primer terme, veiem una sala que encara té sostre per sota del nivell de la fortalesa, però no hem d'accedir a l'interior del recinte per allà, ja que per l'altra banda ens seria difícil pujar de nivell. Per això, seguim fins a trobar una escletxa al mur, que forma un arc.

Empegats a les muralles de la fortalesa

Accedim al castell d'Uixó, o de sa Noguera, a 492 msnm. El topònim és discutit. D'una banda, Barceló (1983) explica que podria derivar de l'àrab hispànic sun, és a dir, "cavitat, depressió, si", que, al seu torn, prové del llatí sĭnu, amb el mateix significat. Aleshores, la Vall d'Uixó seria la vall de la depressió. En aquest sentit, cal fer notar que el poble està situat als peus dels contraforts orientals de la serra d'Espadà, que s'eleven bruscament a ponent seu.

Nogensmenys, Emili Casanova, a Toponimia Valenciana de la Edad Media, entre el mundo árabe, catalán y aragonés: pautas para interpretarla (2009), apunta a que el seu origen podria estar en el llatí ustione, de manera que Uixó equivaldria a "la porta", en aquest cas, d'entrada a la serra d'Espadà, cosa que també encaixa perfectament a la ubicació de la localitat. De fet, en asturià, tal com assenyala el mateix Casanova, s'usa la paraula uxo per tal d'assenyalar l'entrada natural a una vall.

Ara bé, Joan Coromines, al seu Onomasticon Cataloniae, havia apostat per un origen basc, tot fent derivar el topònim de l'euskera otso/otxo, "llop", amb la qual cosa la Vall d'Uixó equivaldria a dir la vall dels llops. Aquesta opció tampoc és descartable, ja que a la serra d'Espadà hi ha altres noms de lloc que fan referència a aquest animal. El mateix Coromines havia descartat que Uixó tinguera el seu origen en l'àrab xo/xun, "graner".

Murs al castell d'Uixó

La Vall d'Uixó vista des de la fortalesa

Castell d'Uixó

Pati de la fortalesa

Els moros d'Uixó varen rendir la fortalesa a les forces catalano-aragoneses d'en Jaume I en la Quaresma de l'any 1238. La crònica d'aquest monarca, o Llibre dels Fets, explica que "e quan vench altre dia, vench-nos messatge d'Uxó, e de Nubles e de Castro, que si'ls volíem fer bé, que'ns retrien los castells". 

Des d'aquest castell, cap al sud-oest

Ruïnes

Llenç de la muralla

La Mediterrània des del castell d'Uixó

Fem un tomb per les extenses ruïnes, i, en acabant, l'abandonem pel seu extrem nord-est. Des d'allà ix una senda en direcció nord que ens fa perdre altura ràpidament travessant els riscles del Castanyer, en direcció al coll del Castell.

Camí per la vora del castell d'Uixó

Arranc de la baixada pels riscles del Castanyer

Sendera pels riscles del Castanyer

Camí, a prop del coll del Castell

Mirada enrere cap al castell d'Uixó

Passem aquesta collada i, poc més endavant, fem cap a la de Mena, al peu del massís que corona, cap a la dreta, el pic de la font de Cabres. En el collet de Mena, trenquem cap a l'esquerra per un corriol que continua descendint cap al barranc de l'Horteta.

Coll de Mena

Refugi de pedra seca

Camí vora barranc de l'Horteta

Barranc de l'Horteta

En creuar aquest curs d'aigua, avancem uns metres més i enllacem amb el camí de l'Horteta, just a la partida del mateix nom, recte. Ara, en paral·lel al barranc de l'Horteta, recorrem els metres que ens separen del nucli urbà de la Vall d'Uixó. Travessem de banda a banda el barri de Carbonaire i, en fer cap a la carretera de Sogorb, fiquem el punt i final a l'excursió.

Camí de l'Horteta

La Vall d'Uixó vista des del camí de l'Horteta

Per Carbonaire

Per últim, ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que us agrade!