Un passeig per Chelva, capital dels Serrans

Aquesta setmana us proposem pegar una volta per una vila valenciana de carrers estrets, aigües abundants i paisatges encisadors. Parlem de Chelva, la capital de la comarca dels Serrans. Passejant pel seu nucli històric, descobrim safareigs, ermites i traces d'allò que fou, segles enrere, un punt de trobada de jueus, musulmans i cristians.

Vista parcial de la vila de Chelva

Comencem el tomb fora de la part antiga de la vila. A la cruïlla dels carrers del Górgol i de Montserrat, hi queda el llavador del Górgol. El seu nom és d'origen aragonés i té relació amb el català-valencià gorg i gorja, amb el francés gourt i amb l'italià gorgo, tots ells derivats del llatí vulgar *gŭrgu, amb el significat de "clot pregon en el llit d'un riu o torrent, on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí sia encalmant-s'hi" (DCVB). Al frontispici de la construcció s'hi llegeix la inscripció "Año 1948. Lavadero Público". Pintat de blau, és una construcció que destaca entre les del seu entorn i que ens convida a endinsar-nos al nucli històric xelvà tot creuant la carretera i baixant per la carrera dels Màrtirs fins a fer cap a la plaça Major.

Llavador del Górgol

Allà, la façana-retaule d'estil manierista de l'església de la Mare de Déu dels Àngels és l'element més significatiu, encara coberta per restes de decoració pictòrica. De l'exterior del temple, construït a cavall dels segles XVII i XVIII, també cal esmentar el campanar, que conserva a dins un rellotge del 1887.

Façana de l'església de la Mare de Déu dels Àngels

Tot abandonant l'espaiosa plaça principal de la vila de Chelva, ens endinsem pels carrers estrets de Benacacira, herència de l'estada per segles dels mahometans en les terres valencianes. Explica José Peña, al seu Chelva: estudio geográfico (1974), que el topònim del barri, en altre temps llogaret, significa "penya tallada". Açò mateix accepta l'arabista Elías Terés a la seua Antroponimia hispanoárabe (1991) en dir que a la paraula Benacacira pareix que hi és present l'adjectiu qsira, és a dir, "curta". Amb tot, el nom d'aquesta part de Chelva és fruit de la situació geogràfica del conjunt, que va constituir un recinte enmurallat que es remunta al segle XI, segons afirma José Vicente Gómez a Castellología de la cuenca valenciana del río Turia (II).

El dedicat a sant Cristòfol és l'únic dels

portals d'entrada a Benacacira que es conserven

"Las cuatro esquinas" que en diuen els xelvans

d'aquesta cruïlla de carrers a Benacacira

Detall de la paret d'una habitatge de Benacacira.

Hi està enganxat un retaule ceràmic que 

il·lustra una de les estacions del Viacrucis

Pels carrerons del barri, arribem a l'ermita de la Mare de Déu de la Soledat, un temple del segle XVIII que ocupa el solar d'una de les mesquites que tingué Chelva. Aquest oratori islàmic va romandre en funcionament fins a l'any 1369. Aleshores, el rei Pere el Cerimoniós foragità a tots els sarraïns de Benacacira i els obligà a instal·lar-se a la nova barriada del Raval, a l'altra punta de Chelva. En conseqüència, els cristians ocuparen el barri i transformaren la mesquita en església, sota l'advocació de sant Jordi, cosa que es va mantindre fins al segle de les llums, com expliquen Benito, Mileto i Vegas López-Manzanares a La villa de Chelva: un palimpsesto de dos culturas (2014).

Ermita de la Mare de Déu de la Soledat

Interior del temple

En acabant de visitar l'ermita de Benacacira, abandonem el barri i baixem cap a les terres d'horta que fan frontera amb l'Azogue, on vivien els jueus. Pel carrer de les Olleries anem a buscar el camí de les Moreres, que ens trau a la partida del Bail. Allà, a la ribera del riu Tuéjar, trobem el llavador de l'Embáraniz, topònim documentat ja al segle XVII, o de l'Embarany, segons les fonts. Tot un indret de pau a tocar de la vila.

Llavador de l'Embáraniz, o de l'Embarany

Dins del llavador, a l'ombra

Des d'aquest llavador, el camí des d'on s'accedeix

No massa lluny d'ell, hi queda un altre dels llavadors del poble, el del Querefil, que us recomanem anar a visitar.

Llavador del Querefil

Al frontal del safareig hi és la data de 1947

Després, retornem cap al nucli de Chelva i fiquem rumb pel carrer de la Palmera cap al tercer, i últim, llavador xelvà que veurem, el de la Peireria. Està situat entre els barris de la Petrosa i del Raval i des d'ell tenim una bona vista de la part alta del campanar de l'església de la localitat.

Llavador de la Peireria

El safareig

Carrer de la Peireria

Per a acabar de rematar aquest passeig per Xelva, cal visitar també l'ermita de la Santa Creu, que fou mesquita del barri del Raval des del segle XIV fins al 1525, i l'ermita de la Mare de Déu dels Desemparats, situada a dues passes i que va ser bastida al segle XVII.

Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats