Suera - Castell de Maús - Castro - Benisuleima - Suera
Aquesta setmana us proposem una eixida per la vall de Suera, a la serra d'Espadà. En ella, visitem els tres nuclis de població que conformaren aquesta contrada durant l'època islàmica: Saudent, que es correspon amb l'actual localitat de Suera, Benisuleima, que en acabant fou conegut com a Suera Alta, i Castro, el nom del qual ha romàs inalterat. A més a més, ascendim fins al castell de Maús, plaça forta d'aquest territori espadànics. La major part d'aquests camins ja ens són coneguts d'anteriors excursions que férem per ací.
El castell de Maús
La ruta comença a Suera, junt al pont de la carretera CV-205 que travessa el barranc de Castro. Allà agafem el passeig de Castro, que es correspon amb el camí de Castro, o camí de Suera a Matet. Avancem cap al sud-oest, tot guanyant altura per la partida del Bassó. Pel que fa al nom del poble, Carme Barceló, a la seua Toponímia aràbiga del País Valencià (1983), el fa vindre de l'àrab sukháyra, és a dir, "penyeta". Tot i això, Enric Moreu-Rey, a l'obra Els nostres noms de lloc (1982), defensa que prové del també àrab zuhayra, "bonica".
Camí de Castro
En acabant de la pujada, allà lluny, albirem el castell de Maús. Continuem per la seguida que portàvem i, quan el camí gira lleument cap a migjorn, trenquem a la dreta per a perdre altura i creuar el barranc de Castro.
El camí de Castro amb el castell de Maús al fons
Vista de la granja dels Aguilars
El camí, endinsant-nos a la vall de Suera
Punt on se separa la pista moderna del
traçat original del camí de Castro
Amb el camí de Castro, passem el curs d'aigua i enfilem cap al sud-oest per l'altra banda de barranc. Tanmateix, pocs metres més endavant, tombem cap a la dreta, en direcció al Rinconet.
Barranc de Castro
Camí de Castro
Cap al Rinconet
Ara caminem per l'assegador del Castell. Ultrapassem la séquia del Rinconet i iniciem l'ascensió cap a l'era de la Cova, per l'ombria del Castell. Després d'una pujada ràpida i constant, fem cap als edificis en ruïnes de l'era de la Cova, dita així pel fet d'estar just damunt de les enormes boques de les coves de la tia Cantina. Des d'ací, gaudim d'una bona vista de la vall de Suera i del castell de Maús.
Assegador del Castell
Séquia del Rinconet
L'era de la Cova
El castell de Maús, a la dreta, vist des de l'era de la Cova
L'era de la Cova
La vall de Suera des de l'era de la Cova
Seguim cap a la fortalesa que domina aquesta contrada per l'assegador del Castell. Ara, guanyem altura més lentament, però no deixem de fer-ho. Al remat, fem cap a un collet on hi ha un encreuament. Nosaltres tirem recte i a la dreta, empegats a la penya del recinte emmurallat.
Assegador del Castell
El castell de Maús des de l'assegador
Aproximació cap a la fortalesa
Novament, eixim a un altre collet. Ara anem cap a l'esquerra per a iniciar la pujada final cap al Castell, del qual ja només ens separen uns metres.
Contemplem les ruïnes del castell de Maús, d'origen islàmic, des d'on es frueix una vista privilegiada de tota la vall de Suera, de la vila d'Onda i de la Plana. Aquesta fortalesa rep el nom del terreny en el qual està ubicada, que constitueix un maús, és a dir, un "muntanyar erm, penya o terreny que no val per a conrear", en paraules de Vicent Pérez (2007: 306) a la seua obra Vocabulari antic de Crevillent.
Últims metres abans d'arribar al castell de Maús
El castell de Maús, encimbellat per damunt nostre
Muralles de la fortalesa
Vista de la vall de Suera des del castell de Maús.
Al fons, la vila d'Onda i el seu castell.
El castell de Maús
En acabant de visitar el conjunt, girem cua fins a l'últim encreuament i anem pel camí que abans no havíem agafat, en direcció sud. Ara caminem per l'assegador de Pedralba, en direcció al despoblat de Castro.
Assegador de Pedralba
Corral
Assegador de Pedralba
Un altre corral, també en ruïnes, junt al camí
Assegador de Pedralba
Travessem la partida de la Gronsa i, en cosa de quinze minuts, fem cap a aquest llogaret abandonat l'any 1609 arran de l'expulsió dels moriscos. Reconvertit a corral, en l'actualitat s'usa d'abellar. Fa un parell d'any, publicàrem una ressenya històrica d'aquest indret a l'article Quatre despoblats moriscos de la serra d'Espadà (I), que en acabant també va compartir Espadàniques. En definitiva, la població de Castro sempre fou menor que la de la resta de nuclis de la vall de Suera. Dels 33 habitatges que tenia l'any 1415, passà a tindre'n només 6 el 1563. Després de la marxa forçada dels seus habitants, els cristians nouvinguts no arribaren a poblar el llogaret, tot i que apareixen registrats 18 habitatges al Castro de Suera l'any 1646, xifra que, de ben segur, es correspon amb la suma de les cases habitades a Saudent i a Benisuleima, Suera Baixa i Suera Alta.
Tot deixant les ruïnes de Castro enrere, arribem a la font que duu el mateix nom, que arreplega les aigües del naixement de Castro-Pedralba.
Ruïnes d'una construcció a Castro
Ruïnes reaprofitades en aquest despoblat
Construcció moderna mig abandonada a Castro
Castro
El castell de Maús des de Castro
El traçat urbà de Castro, encara reconeixible
Camí de Castro, o de Suera a Matet
Bassa de la font de Castro
Font de Castro
Detall d'aquesta font
Fem un glop de l'aigua d'aquesta dou, i ens incorporem en direcció nord-est a la pista de Castro. Un quart d'hora més tard, apleguem a la font dels Ullals, i cinc minuts després, trenquem cap a l'esquerra en direcció a la font de la Bocamina.
Tanmateix, no hi arribem fins allà perquè creuem el barranc de Castro i remuntem la ribera del curs d'aigua, tot travessant la séquia del Rinconet, fins a assolir el nivell del camí de Castro, o de Matet a Suera.
Pista de Castro
Vista del castell de Maús des de la pista de Castro
Font dels Ullals
Detall d'aquesta font
Pista de Castro
Camí cap a la font de la Bocamina
Tanmateix, no hi arribem fins allà perquè creuem el barranc de Castro i remuntem la ribera del curs d'aigua, tot travessant la séquia del Rinconet, fins a assolir el nivell del camí de Castro, o de Matet a Suera.
Barranc de Castro
Senda
Séquia del Rinconet
Camí de Castro, o de Matet a Suera
Continuem cap a la dreta, enlairats per damunt del barranc de Castro. En cosa de deu minuts, fem cap a la cruïlla d'on arranca la sendera que duu al despoblat de Benisuleima, o de Suera Alta, completament en ruïnes. D'aquest nucli també en parlàrem fa un parell d'anys en la publicació abans comentada sobre els despoblats moriscos espadànics. Ací, l'any 1596, hi havia 26 habitatges. A pesar que després de l'expulsió del 1609, el lloc fou repoblat amb cristians, la puixança de Suera Baixa, l'actual Suera, fou molt més notable, cosa que determinà que l'any 1765 tinguera només 12 veïns, mentre que l'antiga Saudent comptava amb 78. A mitjan segle XIX, la diferència era de 45 habitants contra 908. Al remat, i per eixes dates, tothom abandonà Suera Alta, que fins i tot tenia una església dedicada a sant Bertomeu. Fem un tomb per les restes del conjunt.
En acabant, tornem al camí de Castro. Ara, per la partida de la Pobila, només ens queda enllaçar amb el tram inicial de l'excursió, abans d'agafar l'assegador del Castell. Deu minuts després donem per acabada la ruta en arribar de nou al poble de Suera.
Camí de Castro
Diverses imatges de les ruïnes de Benisuleima, o Suera Alta
Camí de Castro
Tram del camí encara empedrat
Per últim, ací us deixem l'enllaç de la ruta a Wikiloc, amb el desig que us agrade.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada