Malpàs - Erillcastell - Puio d'Esperan - Esperan - Igüerri - Gotarta - Raons - Borda de Martí - Malpàs
Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de l'Alta Ribagorça. Amb eixida i final al poble de Malpàs, en aquesta ruta fem un tomb per diversos pobles i despoblats d'aquesta contrada, entre els quals destaca el lloc abandonat d'Erillcastell, centre de la baronia d'Erill.
Vista llunyana d'Erillcastell des
del camí de Gotarta a Malpàs
L'excursió comença al carrer de la Salinera de Malpàs. Aquest poble, que declarava tres focs nobles, o sis segons la còpia, al fogatjament general de Catalunya de 1378, va tindre ajuntament propi fins a l'any 1968, quan va ser agregat al municipi del Pont de Suert. Per aquest carrer deixem enrere el poble en direcció nord per la carretera d'accés. Pocs metres més enllà, però, girem a l'esquerra i ens incorporem al camí de Malpàs a Gotarta.
Plaça de Malpàs
Església, d'origen romànic, dedicada a sant Pere
Carrer a Malpàs
Carrer de la Salinera, a Malpàs
Camí de Malpàs a Gotarta
Ascendim un poquet i guanyem el pla del tros de l'Església. A mà dreta queda la partida de la Vinya, amb la casa Sala. Després d'avançar un tram cap al nord-oest, el camí tomba decididament cap a septentrió per tal de travessar el barranc de Canarillo.
El camí de Malpàs a Gotarta
en creuar el barranc de Canarillo
En creuar-lo, tornem a guanyar un poc d'altura, ara cap a l'oest. Caminem ara per la partida de les Vernedes, on predomina el bosc. Tanmateix, de seguida fem cap a un camp de pastura i veiem una granja a mà esquerra. Arribem aleshores al piló de la Mare de Déu de Montserrat.
Camí de Malpàs a Gotarta
Piló de la Mare de Déu de Montserrat
El camí de Malpàs a Gotarta és senzill i còmode, amb pujades i baixades més o menys suaus. Fins a aquest punt ha predominat la zona de bosc. Ara, però, les vistes són àmplies gràcies als camps conreats a la partida dels Hortals, que ens queda a l'esquerra. Albirem els pobles de Raons, Gotarta i Igüerri, per on passarem en unes hores.
Panoràmica dels pobles de Gotarta (esquerra),
Raons (centre i baix) i Igüerri (dreta)
Després de deixar enrere un cobert, el camí de Malpàs a Gotarta comença a perdre altura per a travessar el barranc del Tou. Estem a la partida dels Obaguins i torna el bosc.
Baixada del camí de Malpàs a
Gotarta cap al barranc del Tou
Just en acabar de passar pel barranc, fem cap a un encreuament. El camí de Malpàs a Gotarta continua, ben marcat, recte. Nosaltres, emperò, l'abandonem per un altre que arranca cap a la dreta. Tot i ser una pista, ja observem per la vegetació que està molt poc transitada.
Desviament cap a la dreta
En efecte, l'agafem i de seguida veiem com el pas del temps i la falta de cura l'han anat erosionant-la fins a fer-la impracticable per a vehicles. El primer tram de la pista fa que guanyem ràpidament altura.
Camí
Després la pujada se suavitza i eixim a un planet on el barranc del Tou rep les aigües de diverses canals que baixen de les muntanyes. En aquest punt observem canonades antigues que ens fan pensar que aquesta pista va ser oberta en el marc de les explotacions mineres que hi van haver a la zona dècades enrere.
Tram del camí en el qual trobem algunes canonades antigues
A partir d'aquest punt la pujada s'accentua. En alguns indrets la pista es perd fins a convertir-se en poc més que un corriol. Ziga-zaga ziga-zaga ascendim més i més cap a l'est.
Camí
Vista del poble de Gotarta des del camí que duu a Erillcastell
Al remat, i al cap d'una mitja hora, guanyem la Collada, a uns 1.380 msnm.
Mirada també cap a Gotarta des de la Collada
Davant de nosaltres apareix el poble abandonat d'Erillcastell, centre de la baronia d'Erill. Aquest títol nobiliari, que fou ascendit a comtat l'any 1599, encara continua viu hui dia, amb grandesa d'Espanya, en mans d'Alberto Luis Álvarez de Toledo y Mencos. Al segle XVIII els titulars van perdre el cognom Erill. Del nucli hi destaca l'església de santa Maria, romànica i mig en ruïnes, com la resta del lloc. Segons Joan Coromines, el topònim deriva de l'iber Ili-Ili o Iri-Iri, que vol dir "poble", i del llatí castĕllu, que vol dir "fortificació".
Panoràmica del poble d'Erillcastell des de la Collada
Entre Erillcastell i nosaltres se situa un enorme prat envoltat per una tanca. Nosaltres no ens apropem al despoblat, sinó que resseguint la tanca cap a l'esquerra, envoltem el perímetre, en alguns punts amb no poques dificultats, per tal d'enllaçar amb el camí d'Erillcastell a Esperan.
Envoltant la tanca
Envoltant un altre tram d'aquest camp per a
buscar el camí d'Erillcastell a Esperan
Aquesta via, que arranca del peu de les roques Blanques, mena cap al nord-oest. A poc a poc, guanyem altura. El camí és còmode i, a mà esquerra, ens ofereix unes vistes privilegiades de les terres baixes que s'obren cap a la Noguera Ribagorçana.
Camí d'Erillcastell a Esperan
Un altre tram d'aquest camí, abans de
travessar la canal de les Tallades
En travessar la canal de les Tallades, el camí es reorienta cap a l'oest.
Ja falta poc per a que coronem el Puio d'Esperan, a 1.511, 8 msnm. És el punt més elevat de tota l'excursió.
Camí d'Erillcastell a Esperan
Vista cap al sud des d'aquest camí
Ja falta poc per a que coronem el Puio d'Esperan, a 1.511, 8 msnm. És el punt més elevat de tota l'excursió.
El poble abandonat d'Erillcastell vist des del Puio d'Esperan
Cim pla d'aquesta muntanya. Al fons, el tossal
de la Tartera i la calbera d'Irgo
Després de fruir de les panoràmiques que ens ofereix aquesta muntanya, continuem pel camí de Erillcastell a Estaran en direcció nord / nord-est. El paisatge canvia radicalment. El camí, poc marcat en alguns trams però sense pèrdua, ens aboca al bosc d'Escuro.
El camí d'Erillcastell a Esperan en
abandonar el Puio d'Esperan
Camí d'Erillcastell a Esperan
Avancem per una zona ombrívola i solitària, un lloc gairebé d'ensomni, mentre no deixem de perdre altura. En cosa de deu minuts, a mà esquerra, veiem aparèixer el poble abandonat d'Esperan.
Vista d'Esperan des del bosc d'Escuro
La remor de l'aigua ens adverteix que estem a prop del barranc d'Esperan. En efecte, el camí ens duu a creuar el seu llit, que travessem sense cap dificultat. A l'altra banda, per baix dels Hortals del Martí, recorrem entre murets de pedra seca els últims metres que ens separen d'Esperan.
Barranc d'Esperan
Camí d'Erillcastell a Esperan
El primer que veiem del despoblat, el nom del qual prové del basc i significa "el poble gran sota la penya", com confirma la seua ubicació geogràfica, és l'església, romànica i dedicada a sant Andreu i a sant Serni. Entrar-hi és impossible perquè la vegetació barra el pas cap a la porta d'accés. A la vora hi queda la Bordeta.
Més enllà, les dues cases pairals del poble, casa Martí i casa Pei, ambdues en ruïnes. En aquest indret van viure unes 10 persones cap a mitjan segle XVI, segons consta al fogatge de 1553, on es declaren dos focs, que són precisament aquest dues cases abans esmentades.
Vista posterior de l'església de sant Andreu i
de sant Serni d'Esperan, amb l'absis
Espadanya del temple
La vegetació tapa la porta d'entrada a l'església
Detall del sostre de l'església d'Esperan
Esperan
Ruïnes a Esperan
Esperan
Des de casa Pei arranca el llarg camí d'Esperan a Igüerri, que fins no fa molt va ser la via de comunicació més directa del poble amb el Pont de Suert. Aquest camí, que va paral·lel a la moderna pista, està molt poc marcat i cal anar en compte per a no perdre'l. Finalment, després d'un quart d'hora, convergeix amb la pista on fan frontera les partides del Vedat d'Avall i de les Vinyes.
Camí d'Esperan a Igüerri
El camí, en haver-se trobat amb la moderna pista
Un quart d'hora més, i després de passar pel prat de Pei, el camí d'Esperan a Igüerri se separa novament de la pista i comença a guanyar altura. En acabant, s'endinsa en una zona boscosa que queda a tocar ja d'Igüerri.
Camí d'Esperan a Igüerri
Un altre tram del camí, on predomina el color
rogenc, que dóna nom al poble, és a dir, Igüerri
deriva del basc gorri, que vol dir "rogenc"
Vista del poble de Gotarta des del camí
Paisatge cap al sud
El poble d'Igüerri apareix al fons del camí
Accedim al poble per la banda de dalt. El primer que trobem és la font i l'abeurador. Travessem el nucli per tal de contemplar l'església de sant Esteve.
D'allà mateix arranca el camí d'Igüerri a Gotarta, que és el que hem de seguir ara. Tampoc està massa marcat, tot i que no és gens perdedor. Baixem per la partida de la Closa cap a la granja d'Escoll. La deixem a l'esquerra i continuem baixant.
En acabant, passem pel costat d'una bassa, de la bordeta de Llorenç i d'una gran plantació de pomes de muntanya.
Font d'Igüerri
Vista del poble des de la font
Abeurador
Església de sant Esteve d'Igüerri
Una altra perspectiva d'aquest temple que, tot i tindre un
origen romànic, ha sofert diverses transformacions que han
modificat el seu aspecte i han amagat la fàbrica original
Camí d'Igüerri a Gotarta
Un altre tram d'aquest camí
Granja d'Escoll
Camí d'Igüerri a Gotarta
El camí, en passar a la vora d'un camp de pomes de muntanya
La bordeta de Llorenç
Al remat, i pel pla de Vilaspasa, entrem al poble de Gotarta, on hi destaca l'església, dedicada a santa Cecília. Abans, però, hi consta un temple dedicat a sant Miquel. Fem un tomb per aquest nucli, que abandonem en direcció est pel camí de Gotarta a Malpàs.
Gotarta
Església de santa Cecília
Detall del campanar d'aquest temple
Font i abeurador del poble
Camí de Gotarta a Malpàs
De nou se'ns presenta un llarg tram de camí fins a fer cap a la borda del Pei, a mitja hora de camí de Gotarta. Després, no tardem en arribar al llogaret de Raons. Existeix una dita sobre aquest nucli, i és que diuen per a parlar d'alguna cosa que va molt a poc a poc que és "tan lenta com la moleta de Raons". L'església del poblet, dedicada a sant Esteve i d'estil romànic, es va enfonsar l'any 1982.
Camí de Gotarta a Malpàs
Borda de Pei
Raons
Camí de Gotarta a Malpàs
En acabant, comencem a perdre altura per a creuar el barranc d'Esperan una altra vegada. Just després passem per la borda de Martí i tornem al punt on havíem abandonat aquesta via hores abans per a anar a Erillcastell.
Ara només ens queda continuar pel camí de Malpàs fins a arribar novament a aquesta localitat, on fiquem el punt i final a la ruta, l'enllaç de la qual a Wikiloc us deixem ací. Esperem que la gaudiu!
Borda de Martí
Una altra vista d'aquest edifici
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada