Ossó de Sió - Bellver de Sió - Mont-roig - Ermita de sant Roc de Mont-roig - Pelagalls - Sisteró - Les Pallargues - Capella de santa Magdalena - Tossal de sant Ermengol - Masia del Torres - Ossó de Sió
Aquesta setmana us proposem una excursió per la frontera de les comarques de l'Urgell i de la Segarra. Amb inici i final al poble d'Ossó de Sió, visitem alguns edificis destacats d'aquesta contrada, com són l'església de sant Esteve de Pelagalls o el castell de les Pallargues. També pugem al tossal de sant Ermengol, visitem la masia del Torres i passem per l'ermita de sant Roc de Mont-roig i per la capella de santa Magdalena de les Pallargues, entre d'altres punts d'interés.
Cim del tossal de sant Ermengol, amb el poble
de les Pallargues que es pot albirar al fons.
La ruta comença a la plaça Major d'Ossó de Sió. El nom d'aquesta localitat deriva, segons assegura Albert Turull a Els topònims de la Segarra (1991), de l'ètim llatí ursus, ursonem, d'on va passar a una primera forma en llengua romanç orsó, que hui dia és Ossó. Així doncs, des d'allà eixim en direcció sud. Passem per davant de l'ajuntament i per la banda de darrere de l'església i ens incorporem, cap a l'esquerra, al camí Gran.
Plaça Major d'Ossó de Sió
Casa de la Vila
Absis de l'església de la Mare de Déu del Remei
d'Ossó de Sió, romànica, documentada des del 1139
En deixar enrere els darrers habitatges del poble, girem cap a la dreta per a agafar la carretera d'Ossó de Sió. Tanmateix, no tardem en abandonar-la ja que, a la primera oportunitat que tenim, tirem cap a l'esquerra pel camí d'Ossó de Sió a Bellver de Sió.
Carretera d'Ossó de Sió
Mirada enrere cap al poble
Camí d'Ossó de Sió a Bellver de Sió
Amb aquesta via, comencem a guanyar altura a poc a poc en direcció a les Serres. Mentrestant, a mà esquerra, se'ns obre un paisatge preciós enclotat, socalt per les aigües del riu Sió. Segons Joan Coromines, el topònim d'aquest curs d'aigua deriva de l'arrel ibera keia, que vol dir "el riu enclotat". I, en efecte, que fondo que ens para el Sió mentre caminem des d'Ossó de Sió cap a Bellver de Sió.
Mirada cap a la vall solcada pel riu Sió des del camí
Quan l'ascensió arriba al seu punt culminant, ens apareix la granja del Gilabert, la qual travessem pel bell mig. En deixar-la enrere, albirem ja el poble de Bellver. Ara, a mà dreta, se'ns revela una panoràmica dels plans de Sió.
Granja del Gilabert
Mirada enrere cap a Ossó de Sió
Més edificis de la granja del Gilabert a banda i
banda del camí d'Ossó de Sió a Bellver de Sió
Vista llunyana de Bellver de Sió, que alguns
han anomenat també Bellver d'Ossó
A partir d'ací, iniciem una baixada cap al peu del tossal on s'emplaça Bellver de Sió. Hi fem cap en uns cinc minuts. Tirem per dins del poble i visitem l'església, dedicada a sant Pere. Conserva alguns elements romànics, com l'absis, però d'altres com el campanar foren afegits en èpoques posteriors. En acabant, abandonem la localitat per la banda oposada i, amb la vista, anem a buscar el cementeri, que és per on continua el camí que hem de seguir, ara dit de Bellver de Sió a Mont-roig.
Accés a Bellver de Sió
Un carrer del poble
Façana de l'església de sant Pere de Bellver de Sió
Absis del temple
Carrer a Bellver de Sió
El desnivell es considerable en alguns
indrets del poble, com en aquest cas
Camí de Bellver de Sió a Mont-roig
De seguida, deixem a mà dreta les granges Cassalí, que pareixen abandonades. Per un camí planer i sense cap dificultat, en deu minuts i escaig arribem a les primeres edificacions de Mont-roig. Si fins ara estàvem a l'Urgell, en passar pels primers edificis d'aquesta localitat canviem de comarca i entrem a la Segarra. És per açò que ha estat batejat Mont-roig amb el cognom de Segarra, per tal de diferenciar-lo d'altres localitats com la més coneguda Mont-roig del Camp, al Baix Camp.
Granges Cassalí, a l'eixida de Bellver de Sió
Mirada cap al sud des d'aquest punt
Camí de Bellver de Sió a Mont-roig
Mirada enrere cap a Bellver de Sió. Era curiós com,
quan deixàvem enrere un poble, desapareixia la boira
alta i era il·luminat pels rajos, esmorteïts però, del Sol
Entre la boira apareix Mont-roig, des de la part
final del camí que hi va des de Bellver de Sió
De Mont-roig de Segarra hi destaca l'església, del segle XVIII i de grans dimensions, molt diferent de les de la resta de la contrada. Després de contemplar-la i veure alguns carrers del poble, continuem pel carrer de sant Roc que, més endavant, es transforma en el camí de Mont-roig a Pelagalls.
Entrada al poble de Mont-roig
Panoràmica de l'església, dedicada a santa Maria
Façana de l'esglesia de santa Maria de Mont-roig
Detall de la portalada del temple, on
es llegeix la data de 1872.
Habitatges a Mont-roig
Detall de la porta del Jaume i Jeroni Figueres, del 1781
Camí de Mont-roig a Pelagalls. Aquesta segona localitat
ja s'albira al fons de la imatge. De nou, està construïda en un tossal.
Aquesta via, que ens duu a abandonar els darrers habitatges del poble en direcció est, ens fa perdre altura. Creuem la carretera L-304 i, en dos minuts, fem cap al cementeri de Mont-roig. A la vora hi queda l'ermita de sant Roc, una construcció molt senzilla i de reduïdes dimensions.
Des del camí de Mont-roig a Pelagalls, a mà esquerra,
veiem el poble de les Pallargues, per on també passarem
Cementeri de Mont-roig
Porta del cementeri de Mont-roig. A
la banda de dalt es llegeix la data de 1919.
Ermita de sant Roc
Al fons, cap a orient, veiem ja el poble de Pelagalls, que serà la nostra pròxima parada. Així doncs, per la partida de Los Vedats, apleguem a la localitat en cosa de deu minuts.
Camí de Mont-roig a Pelagalls
Granja del Caus
Vista de les Pallargues
Pel costat de la Rectoria, enfilem cap al pou de gel, que ha estat reconvertit en sala multifuncional. En arribar-hi, se'ns presenta una de les construccions religioses més meravelloses que conserva aquesta banda de la Segarra: l'església romànica de sant Esteve de Pelagalls, que para un poc apartada del poble, a l'eixida cap a Sisteró.
Pou de gel de Pelagalls
Un portal de la muralla de Pelagalls,
encara dempeus, que donava accés
a la vila closa d'aquesta localitat
Carrer a Pelagalls
Església de sant Esteve de Pelagalls
Observem de prop l'obra dels artistes de fa vora un mil·leni que picaren la pedra per a donar forma a les figures característiques d'aquell temps. Per sort, es conservaren malgrat les reformes que va experimentar aquest temple al segle XVIII, i que consistiren en bastir el campanar i afegir-li un creuer per dibuixar una planta de creu grega.
En acabant, agafem el camí que baixa cap a Sisteró, que és un nucli molt proper a Pelagalls. Així que en cosa de dos o tres minuts ens plantem allà. Creuem el nucli de sud a nord per la travessera de Sió, i l'abandonem per tal de travessar aquest curs d'aigua.
Església de sant Esteve de Pelagalls
Portada romànica, element més destacat del temple
Detall de la portada. Sobre la porta, al timpà, el Crist
en Majestat apareix dins d'una aurèola acompanyat per
dos figures més, que podrien ser àngels o apòstols. A la
dreta, decoració de dos dels capitells del conjunt.
Tres capitells de la portada de l'església
Camí de Pelagalls a Sisteró
Entrada a Sisteró
Sisteró
Camí cap al riu Sió
En acabant, eixim a la carretera L-304, dita tradicionalment de Mont-roig a Tarroja de Segarra. Per la carretera, en direcció oest, passem per la partida dels Maiols.
Després fem cap al poble de les Pallargues, capital del municipi dels Plans de Sió, que és per on ens estem movent des que hem entrat a la Segarra. Accedim al nucli per l'avinguda de Catalunya i peguem una volta pels carrers costeruts de la localitat.
Hi destaca el castell, magnífic palau medieval documentat des del segle XI amb un característic arc apuntat de tretze metres d'altura per a emmarcar la porta. També cal fer esment de l'església, dedicada a sant Salvador i d'estil neoclàssic. A la porta s'hi llegeix la data de 1872.
Carretera L-304, amb el poble de les Pallargues a la drteta
Entrada a les Pallargues
Carrer al poble
Habitatges antics a les Pallargues
Castell de les Pallargues
Detall de la portada d'aquest edifici
Església de sant Salvador de les Pallargues
En acabant, enfilem el carrer d'Alfons XIII, que es correspon amb el camí de les Pallargues a Ossó de Sió. Una vegada hem deixat enrere els darrers habitatges del poble, a mà dreta, veiem la creu de la santa Missió. Enfront tenim el tossal de la Bassa i també veiem ja la capella de santa Magdalena. Aquest temple, segons hi diu a la porta, va ser construït per la gent de la casa Llobera l'any 1816. A l'interior, una imatge de mida natural de la titular presideix un altar de fusta modern.
Camí de les Pallargues a Ossó de Sió
Creu de la santa Missió, dels anys '50.
Capella de santa Magdalena. La bastiren precisament
en el punt on se separen els camins d'Ossó de Sió i Renant.
Façana del temple
Detall de la inscripció que presideix la façana
Interior de la capella de santa Magdalena
Part posterior d'aquest edifici
Ara, continuem cap a la dreta pel camí que va a Renant. Estem a la partida de les Barqueres. Ens envolten camps verds i, al fons, albirem les muntanyes del Prepirineu.
Camí de Renant
A la primera oportunitat que tenim, girem cap a l'esquerra pel camí del Termenet, que avança cap a Ponent. A migjorn, mentrestant, para el tossal de sant Ermengol, cap a on ens adrecem.
Camí del Termenet. A l'esquerra veiem el tossal de sant Ermengol.
A ras de terra, el camí del Termenet
Així doncs, al cap d'uns deu minuts, el camí del Termenet va a parar al del mas Llorenç. Ens incorporem a aquesta via cap a l'esquerra. En arribar al peu del tossal de sant Ermengol, agafem un viarany que puja ràpidament cap al cim d'aquesta muntanya.
Camí del mas Llorenç
Senda de pujada al tossal de sant Ermengol
Desperdigolades pel cim d'aquest pujol hi veiem restes del poblat que s'hi va assentar al lloc. Hi destaquen les ruïnes d'allò que, possiblement, fou l'església del nucli i que estava dedicada a sant Ermengol. Hem d'anar en compte perquè a la zona hi ha diversos clots, no massa profunds, però on podríem caure.
Pedres alineades en paral·lel que podrien
haver delimitat un carrer o un camí
Tossal de sant Ermengol
Ruïnes del que podria ser l'església de sant Ermengol
Una altra perspectiva d'aquest edifici enrunat
Una vegada hem visitat la muntanya, ens reincorporem al camí del mas Llorenç en direcció sud. Tanmateix, ben prompte l'abandonem en trencar cap a la dreta pel camí de les Pallargues a Castellnou d'Ossó.
Camí del mas Llorenç
Camí de les Pallargues a Castellnou d'Ossó. Al fons,
veiem la masia del Torres i més enllà, un poc cap
a l'esquerra, el poble d'Ossó de Sió.
És aleshores quan passem a la vora de la masia del Torres que, en un estat un poc precari, encara està dempeus.
Després de visitar-la, retornem al camí de les Pallargues a Castellnou d'Ossó. Ara bé, de seguida l'abandonem i tirem cap a l'esquerra amb el camí de Florejacs a Ossó. Immediatament, aquesta via convergeix amb el camí de les Pallargues a Ossó. En això, tombem cap a la dreta amb aquesta via per la partida de la Vantalada.
Masia del Torres
Ruïnes del corral d'aquesta masia
Edifici principal de la masia del Torres, encara dret
Porta d'entrada
Interior de la masia del Torres
La cuina del mas
Camí de Florejacs a Ossó de Sió
Camí de les Pallargues, però
també de Florejacs, a Ossó de Sió
Al cap d'uns cinc minuts creuem el rió Sió i comencem a guanyar altura per la partida de les Sorts fins a arribar novament al poble d'Ossó de Sió, ja a la comarca de l'Urgell. Recorrem els seus carrers i allà mateix hi fiquem el punt i final a l'excursió.
Riu Sió
Vista d'Ossó de Sió
Façana de l'església d'Ossó de Sió
Per últim, ací teniu l'enllaç d'aquesta excursió a Wikiloc, amb el desig que la gaudiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada