Gra - Fassina del Gavernet - Santa Maria de Tauladells - Mas de sant Cristòfol - La Morana - Sant Martí de la Morana - Gra
Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca de la Segarra que comença i acaba al poble de Gra. Des d'allà eixim cap al desaparegut monestir de santa Maria de Tauladells. En acabant, tirem cap al mas de sant Cristòfol. Després, visitem les localitats de la Morana i de Sant Martí de la Morana. Finalment, barregem sendes, camins esborrats i carretera per a tornar a Gra.
Panoràmica cap al nord des del camí de Florejacs a la Morana
La ruta comença a la plaça del Vall de Gra. Des d'allà enfilem el carrer de les Eres, cap al sud-oest. De seguida eixim del poble i ens incorporem al camí de Gra a Concabella. Segons indica Albert Turull, a Els topònims de la Segarra (1991), el nom de la localitat deriva del llatí grada, en el sentit d'esglaonat. I és que el nucli urbà està disposat de manera lleugerament esgraonada sobre un dels molts tossalets que esquitxen la comarca. Gra fou escenari d'una batalla durant la Primera Guerra Carlina. El 12 de juny de 1837 les tropes liberals dirigides pel baró de Meer, futur comte de Gra, derrotaren els carlins.
Gra
Camí de Gra a Concabella
En havent deixat enrere Gra, tardem un parell de minuts en aplegar al Raval, format per tres o quatre construccions a banda i banda del camí.
Un parell de construccions al Raval
La data de 1774 gravada a la llinda d'una porta d'un dels edificis del Raval
En fer cap a l'últim dels edificis del Raval, el camí de Gra a Concabella deixa l'asfalt i continua recte, mentre que la moderna pista tomba cap a l'esquerra.
Camí de Gra a Concabella
Encara lluny albirem el poble de Concabella, mentre comencem a perdre altura. Estem a la partida de les Costetes, que fan honor al seu nom, tot i que nosaltres les baixem, cosa que sempre és més lleugera que haver-les de pujar.
Camí de Gra a Concabella
Vista llunyana de Concabella
Un altre punt d'aquest camí, encara empedrat
Amb tot, tardem deu minuts en arribar a la fassina del Gavernet, on antigament destil·laven licors. I és que des de Lleida fins al Camp de Tarragona i passant pel Penedès, la paraula 'fassina' o 'fessina' s'usa per a referir-se a una "fàbrica antiga o alambí on es destil·la esperit i es fan begudes alcohòliques" (Diccionari Català-Valencià-Balear). Ara bé, el temps esplendorosos de la fassina del Gavernet són cosa del passat. Hui dia està mig en ruïnes.
Fassina del Gavernet
Interior de l'edifici, mig en ruïnes
La fassina del Gavernet està situada just al lloc on el camí de Gra a Concabella es troba amb el que va de Concabella a les Pallargues. I per aquest segon continuem l'excursió, cap a la dreta. Guanyem un poc d'altura en passar el torrent del Passerell.
Camí de Concabella a les Pallargues
Torrent del Passerell
De seguida, arribem a l'església de santa Maria de Tauladells, romànica, que para a l'esquerra del camí. Aquest temple, que està en ruïnes, és la resta millor conservada del desaparegut priorat de Tauladells. El sostre s'ha enfonsat parcialment i la vegetació domina a l'interior de l'edifici. S'hi accedeix per un lateral de l'altar. Al peu de l'església hi ha una altra entrada, emmarcada per un arc de mig punt, que està tapiada.
Capçalera de l'església de santa Maria de Tauladells
Una altra perspectiva del temple
Façana de l'església de santa Maria de Tauladells, amb l'accés tapiat
Interior de l'església de santa Maria
Absis
En acabant de veure l'església, caminem uns metres camp a través fins a un tossalet. Allà observem algunes restes que podrien haver format part de l'edifici monacal. A la dreta, hi queda una necròpoli descoberta fa pocs anys. L'església de santa Maria està documentada des del segle XII. Tanmateix no va ser fins a l'any 1248 quan, amb llicència de Ponç de Vilamur, bisbe d'Urgell, es va establir el priorat de Tauladells, de monges agustianes. El 1675 ja havia desaparegut la vida monacal i encara l'any 1773 l'església de santa Maria fou reformada.
Dues imatges de les restes del priorat de Tauladells
Feta la visita a les restes del priorat de Tauladells, tornem cap al camí de Concabella a les Pallargues. Però de seguida l'abandonem.
Camí de Concabella a les Pallargues
En primer terme, trobem una cruïlla on hem d'anar a la dreta. Immediatament després ens apareix una altra, on novament tirem a mà dreta. És ací on deixem aquesta via per tal d'incorporar-nos al camí del mas de sant Cristòfol. Ascendim per la partida dels boscos Grans, lentament però sense pausa. El camí és ample i còmode, amb un poc de bosquet a banda i banda.
Camí del mas de sant Cristòfol
Panoràmica cap a la banda de Guissona, que apareix al fons
Desapareix, però, la vegetació en fer cap a la banda de dalt de la partida, on ja apareixen camps de conreu i també, a l'esquerra, un gran tros tancat per parets de pedra seca.
Camí del mas de sant Cristòfol
Arribem, amb tot, a la partida de Los Noguessers, que hem de travessar mentre anem en direcció nord. Al fons, ja hi veiem la muntanya de sant Cristòfol i, al peu, el mas. Al remat, enllacem amb el camí del bosc Gran, que ens entra per l'esquerra.
Camí del bosc Gran
Des d'aquest punt, enfilem cap a la dreta en direcció al mas de sant Cristòfol. Primer el veiem i ja, en acabant, ens aproximem a ell després de trencar a l'esquerra amb el camí de Sant Martí de la Morana a Palou, que se'ns uneix.
Camí de Sant Martí de la Morana a Palou
Les ruïnes d'aquest mas estan situades a prop d'on va haver-hi un temple dedicat al mateix sant Cristòfol.
Vista general del mas de sant Cristòfol
Dues imatges de les ruïnes d'aquest mas
En acabant, pel camí de Sant Martí de la Morana a Palou, continuem cap al nord i guanyem un poc d'altura mentre ens adrecem als terrenys del Sala. Al finalitzar la pujada, quan la partida dels boscos del Sala ens queda a mà dreta, tornem a baixar lleugerament. Fem cap a una cruïlla. Estem ara als trossos del Xera.
Camí de Sant Martí de la Morana a Palou
En aquest punt continuem cap a la dreta pel camí de Florejacs a la Morana. Lluny veiem el castell de les Sitges, inconfusible. També observem Palou i, més enllà, el Montsec i els cims enfarinats del Pirineu. Caminem cap a l'est i el camí es còmode. Llàstima del vent, que apareix en aquest moment de l'excursió. Dura poc, però.
Camí de Florejacs a la Morana
En acabant, per la baixada d'en Crispí, entre la vinya de la Bassa i Magens, enfilem ja la baixada cap al poble de la Morana.
En arribar a la bassa Nou, trenquem amb el camí de Florejacs cap a la dreta. Ací, per l'esquerra, se'ns ajunta el camí de Palou a la Morana.
Per la baixada d'en Crispí, amb la Morana ja al fons
En arribar a la bassa Nou, trenquem amb el camí de Florejacs cap a la dreta. Ací, per l'esquerra, se'ns ajunta el camí de Palou a la Morana.
Bassa Nou
Passem per la pallissa del Paner i per la de l'Armengol. També per la del Vila, que ens queda un poc més lluny. Després fem cap al piló de sant Antoni de Pàdua, que té gravada la data de l'any 1772, ja a l'entrada de la Morana, junt al cobert del Benet. En aquest punt se'ns uneix el camí que ve des de Guarda-si-venes.
Aquest és un poble, com molts d'aquesta contrada, que encara conserva l'estructura de vila closa organitzada al voltant del primitiu castell. Desdibuixant aquesta fisonomia, fora del recinte original de la Morana, en les últimes centúries han estat bastits altres edificis destinats a habitatges i altres usos.
Pallissa del Paner
Pallissa de l'Armengol
Pallisa del Vila
Camí de Florejacs a la Morana
Piló de sant Antoni de Pàdua, amb la data de 1772
Aquest és un poble, com molts d'aquesta contrada, que encara conserva l'estructura de vila closa organitzada al voltant del primitiu castell. Desdibuixant aquesta fisonomia, fora del recinte original de la Morana, en les últimes centúries han estat bastits altres edificis destinats a habitatges i altres usos.
Entrada a la Morana amb el camí de Florejacs, de Palou i de Guarda-si-venes
Edificis més moderns fora de la vila closa de la Morana
Entrem al nucli vell de la Morana pel Portal, dibuixat per un doble arc de mig punt que ha perdut la coberta i que està situat entre el castell i l'església. Té gravada la data de 1630. Aquesta portalada dóna accés a la plaça de Gabriel Benet i Campabadal, dedicada al fundador de la fàbrica tèxtil Benet Campabadal, que va funcionar des de l'any 1915 fins al 1984 al barri barceloní de les Corts. Gabriel Benet era fill de la Morana i hui dia, l'edifici on estigué la seua indústria, està ocupat per la biblioteca Montserrat Abelló i per l'Ateneu de Fabricació.
L'església de la Morana està dedicada a sant Esteve. Documentada des del segle XII, l'edifici actual és fruit de les remodelacions experimentades amb el pas dels segles. De fet, a la porta hi apareix la data de 1771. Just enfront queda el castell de la Morana, que fou reformat fa poc. Aquest apareix esmentat per primera vegada l'any 1040 com a possessió dels comtes d'Urgell.
Eixim de la Morana novament pel Portal i mamprenem cap al poble de Sant Martí de la Morana, que para molt a prop. Tanmateix, abans d'arribar-hi, passem per cal Rafel i cal Torre, que són dos habitatges que queden apartats de la resta de la Morana. Tal com el seu nom indica, a cal Torre hi és la torre de la Morana, que va fer funció de talaia i que ha estat declarada bé cultural d'interès nacional. La situaren en un punt estratègic perquè para just per dalt de les terres més baixes del sud.
L'església de la Morana està dedicada a sant Esteve. Documentada des del segle XII, l'edifici actual és fruit de les remodelacions experimentades amb el pas dels segles. De fet, a la porta hi apareix la data de 1771. Just enfront queda el castell de la Morana, que fou reformat fa poc. Aquest apareix esmentat per primera vegada l'any 1040 com a possessió dels comtes d'Urgell.
Portal de la Morana
Església de sant Esteve
Vista parcial del castell de la Morana
Carrer a la Morana
Eixim de la Morana novament pel Portal i mamprenem cap al poble de Sant Martí de la Morana, que para molt a prop. Tanmateix, abans d'arribar-hi, passem per cal Rafel i cal Torre, que són dos habitatges que queden apartats de la resta de la Morana. Tal com el seu nom indica, a cal Torre hi és la torre de la Morana, que va fer funció de talaia i que ha estat declarada bé cultural d'interès nacional. La situaren en un punt estratègic perquè para just per dalt de les terres més baixes del sud.
Cal Rafel
Cal Torre
Una altra perspectiva de cal Torre. En aquesta imatge sí que veiem la torre de la Morana.
Deixem enrere cal Rafel i cal Torre, i tirem cap a Sant Martí de la Morana. Veiem el poble al fons, enclotat. Més enllà apareix ja Gra. Des d'ací observem com d'esgraonat és el seu nucli urbà, confirmant l'etimologia que havíem comentat a l'inici de l'excursió.
Entrem a Sant Martí de la Morana uns cinc minuts després, tot just després de passar pel seu cementeri i per la granja del Gavernet. Hi accedim pel carrer de Raval i, de seguida, veiem davant de nosaltres l'edifici de l'escola del poble. A mà dreta hi queda l'església, reconstruïda a primeries del segle XVIII i dedicada a santa Maria.
Ara, per la vora de l'escola, cal que abandonem el nucli urbà pel carrer de la Cantonada, que es correspon amb el camí de Sant Martí de la Morana a Torrefeta. La veritat és que cal un poc d'imaginació per tal de no perdre la seguida correcta perquè la via vella està prou desdibuixada. Tanmateix ens pot servir de referència una caseta de rec que, a la vora, té el que pareix un tros de camí. En aquest punt, la via és ampla i avança cap a l'est entre dos marges. Ara bé, està coberta de vegetació i ens costa d'avançar.
Camí de la Morana a Sant Martí de la Morana
Entrem a Sant Martí de la Morana uns cinc minuts després, tot just després de passar pel seu cementeri i per la granja del Gavernet. Hi accedim pel carrer de Raval i, de seguida, veiem davant de nosaltres l'edifici de l'escola del poble. A mà dreta hi queda l'església, reconstruïda a primeries del segle XVIII i dedicada a santa Maria.
Escola de Sant Martí de la Morana
Església de santa Maria
Ara, per la vora de l'escola, cal que abandonem el nucli urbà pel carrer de la Cantonada, que es correspon amb el camí de Sant Martí de la Morana a Torrefeta. La veritat és que cal un poc d'imaginació per tal de no perdre la seguida correcta perquè la via vella està prou desdibuixada. Tanmateix ens pot servir de referència una caseta de rec que, a la vora, té el que pareix un tros de camí. En aquest punt, la via és ampla i avança cap a l'est entre dos marges. Ara bé, està coberta de vegetació i ens costa d'avançar.
En eixir de Sant Martí de la Morana, el camí de Torrefeta ha desaparegut i el seu recorregut es perd entre camps de conreu.
Camí de Sant Martí de la Morana a Torrefeta
El problema més gran, però, el trobem en arribar al torrent del Passerell. A peu pla no el podem travessar perquè duu aigua i el desnivell és massa important. Ocorre, endemés, que el pontet-aqüeducte per on creua aquest barranc el camí de Torrefeta està tapat per la vegetació. Amb aquest panorama i convençuts que no trobaríem un lloc millor per a passar a l'altra banda, traiem la ferramenta de la motxilla i ens obrim pas entre les argelagues. Al remat, aconseguim travessar el torrent del Passerell.
Pont-aqüeducte sobre el torrent del Passerell
Torrent del Passerell
Ara caminem per la partida de les tires Llargues. Ací el camí sí que ha desaparegut del tot i hem d'anar per marges fins a enllaçar amb el camí de Guissona a Concabella. L'agafem cap a la dreta. Després, hem de trencar cap a l'esquerra per una via menys marcada, que és per on continua el camí vell.
Per les tires Llargues, amb el camí de Sant Martí de la Morana a Torrefeta, via de la qual no trobàrem cap rastre més a partir d'aquest punt
Camí de Guissona a Concabella
Al remat, però, no podem evitar eixir a la carretera L-310, ja molt a prop de Gra.
De seguida arribem a aquesta localitat. Allà hi destaca l'església, dedicada a Sant Salvador, amb un frontal del segle XVIII a la portalada. Documentada per primera vegada l'any 1098, en l'acta de consagració del temple de santa Maria de Guissona, l'edifici actual és conseqüència de les reformes experimentades entre els segles XVII i XVIII. En acabant, travessem la plaça Major i, en aplegar a la del Vall, fiquem el punt i final a la ruta.
Carretera L-310. A la dreta, Gra.
De seguida arribem a aquesta localitat. Allà hi destaca l'església, dedicada a Sant Salvador, amb un frontal del segle XVIII a la portalada. Documentada per primera vegada l'any 1098, en l'acta de consagració del temple de santa Maria de Guissona, l'edifici actual és conseqüència de les reformes experimentades entre els segles XVII i XVIII. En acabant, travessem la plaça Major i, en aplegar a la del Vall, fiquem el punt i final a la ruta.
Entrada a Gra
Vista posterior de l'església de sant Salvador, amb l'absis
Església de sant Salvador de Gra
Portada del temple, del segle XVIII
Plaça Major de Gra
Per últim, ací us deixem l'enllaç d'aquest itinerari a Wikiloc, amb el desig que us agrade.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada