La Granja d'Escarp - Punta de Montmeneu - Pantans del Rec - La Granja d'Escarp
Aquesta setmana us proposem una excursió pel Segrià. Comença i acaba a la Granja d'Escarp, i en ella ascendim a la punta de Montmeneu, que és la segona muntanya més elevada d'aquesta comarca. L'itinerari, de poc menys de quinze quilòmetres, no presenta dificultat, llevat del gran desnivell que cal superar, precisament, en la pujada i en la baixada d'aquest cim del terme de Seròs.
Senyal geodèsic a la punta de Montmeneu. La fotografia està feta mirant cap al nord.
L'excursió comença a la plaça de la Creu de la Granja d'Escarp, des d'on eixim cap a l'església de sant Jaume. Aquest és un poble situat a tocar de l'aiguabarreig dels rius Cinca, que entra des de la Franja, i Segre, que baixa des de la Catalunya Nord. Uns quilòmetres aigües avall de la Granja d'Escarp, a Mequinensa, el Segre, que va de nord a sud, mor a l'Ebre, que apareix des de Ponent i tira vers orient.
Pel que fa a l'etimologia del topònim de la Granja d'Escarp, la primera part és clara i deriva del francés grange, que al mateix temps prové del llatí vulgar *grānĭca, "graner, lloc on es recullen els grans" (Diccionari Català-Valencià-Balear, DCVB). En canvi, la paraula 'escarp' és d'origen incert. El mateix DCVB assenyala que podria tindre el seu origen en el germànic skarp, "agut". Així doncs, estaria vinculada etimològicament a l'adjectiu 'escarpat' i 'escarpada', "que fa escarpa o rost; difícil de pujar" (DCVB). Certament, la Granja d'Escarp tanca pel sud-oest la plana de Lleida. Darrere del poble para ja la serra Picarda, porta d'un ampli territori deshabitat on no hi ha cap altra localitat fins a arribar a Almatret. Endemés, la partida que queda just entre el riu Segre i el poble, immediatament abans de l'aiguabarreig amb el Cinca, és anomenada de davant d'Escarp. En conseqüència, el que hi ha darrere hauria de ser l'Escarp, la serra rosta al comparar-la amb la plana. Ara bé, aquesta etimologia no és gens segura i la partida també podria haver estat anomenada així per tindre enfront, a l'altra banda de riu, el monestir de santa Maria d'Escarp.
En qualsevol cas, i després de deixar enrere l'església de sant Jaume, trenquem cap a la dreta pel carrer de les Escoles fins que deixem enrere els últims habitatges del poble. En aquest punt, continuem cap a la dreta per a trobar la punta del carrer de la Vall, que puja cap al mas de Domenic.
Carrer a la Granja d'Escarp
Mirada enrere cap a la Granja d'Escarp
En deixar enrere aquesta edificació, perdem l'asfalt i ens incorporem ja al camí de la vall de la Vila. El paisatge és àrid i, a poc a poc, veiem com es tanca davant de nosaltres. Mentrestant, iniciem una lleu baixada per a entrar a la vall la Roja.
Camí de la vall de la Vila
En fer-hi cap al fons, que és per on va la moderna pista de terra que se superposa al camí de la vall de la Vila, comencem a guanyar altura. A mà esquerra duem el barranc de la vall la Roja. Uns metres més endavant, passem a tocar d'un mas mig habitat mig en ruïnes.
Camí de la vall de la Vila
Ruïnes
Cobert dempeus
Després, el camí de la vall de la Vila comença a pujar decididament i s'enlaira per sobre la vall la Roja, que cada vegada veiem més enclotada. És aleshores quan, al nord, descobrim el contrast entre el paisatge desèrtic i de secà que recorrem i les terres fèrtils de septentrió, que són de regadiu. Sense treva i cap a l'est, ascendim amb el camí de la vall de la Vila per la costa d'en Gibós cap a la carena de la serra Picarda.
Dues imatges de la llarga pujada pel camí de la vall de la Vila
Vista dels conreus de regadiu, cap al nord
El camí de la vall de la Vila, ja no massa lluny de la carena de la serra Picarda
Hi arribem al cap d'una mitja hora de pujada, tot eixint a un collet situat a uns 350 msnm. Des d'ell veiem, per primera vegada, la punta de Montmeneu.
Mirada enrere del camí recorregut des de la carena de la serra Picarda
Ara continuem recte, cap a l'est, pel camí dels Mijados. De seguida, però, aquesta via ens reorienta cap al nord mentre ens fa guanyar un poc més d'altura. Uns cinc minuts més tard, fem cap a una altra cruïlla, on trenquem cap a la dreta.
Camí dels Mijados
La punta de Montmeneu hi destaca a l'horitzó
Caseta a la finca de Tomaset
Una altra vista de la punta de Montmeneu, cada vegada més a prop
Amb aquest camí, comencem a perdre altura per tal de baixar al fondo del barranc de Vallfera. Tal vegada siga aquest un dels punts més solitaris de tota l'excursió. Després, iniciem una pujada per terres dels masos del Rector, de Manuel del Rúbio i de Pere Joan, fins que, al remat, travessem la línia del terme de Seròs.
Desviament cap a la dreta
El camí, en havent baixat per a passar pel barranc de Vallfera
Ja a tocar del terme de Seròs
En aquest punt, ens incorporem cap a l'esquerra al camí de Montmeneu a Seròs. Des d'ara, ja no deixem de pujar cap a la punta de Montmeneu, que encara queda uns cent metres per damunt de nosaltres. El camí és ample i còmode fins que apleguem a la base de la muntanya.
Camí de Montmeneu a Seròs
A la dreta, la punta de Montmeneu
I és que, a mà dreta, ens incorporem a una sendera que s'enfila ràpidament cap al cim de la punta de Montmeneu. A la dreta ens queda un precipici magnífic. En algun punt busquem alternatives per tal de separar-nos d'aquesta timba, a pesar que no són massa bones. Malgrat tot, aquesta part de la ruta tampoc és que siga complicada i, en cosa de cinc minuts, guanyem la punta de Montmeneu.
Desviament cap a la dreta
Senda de pujada a la punta de Montmeneu
Des del cim d'aquesta muntanya albirem una gran extensió de terreny. A l'oest, la frontera amb l'Aragó. Al sud i al sud-est queden l'extrem sud del Segrià i les Garrigues. Més enllà, el puntal dels Escambrons, que és el punt més elevat del Segrià, en la frontera amb la Ribera d'Ebre. Al nord observem tota la plana de Lleida fins al Montsec. A l'est, també les Garrigues, que pugen a poc a poc cap al Montsant.
El cim de la punta de Montmeneu i les vistes privilegiades que gaudim des d'ací dalt
La punta de Montmeneu l'hem de baixar per la mateixa senda per la qual l'havíem pujada. Una vegada arribem a la base de la muntanya, tirem cap a la dreta pel camí de Montmeneu a Seròs. Amb aquesta via, perdem un poc d'altura i, en cosa de dos minuts, arribem a una cruïlla.
Camí de Montmeneu a Seròs
Continuem l'excursió cap a l'esquerra, per una sendera que travessa un bosquet i que, novament pel terme de la Granja d'Escarp, va a trobar el camí de la vall de Dana, que mena cap a l'oest.
Amb ell, de seguida apleguem al punt on havíem deixat abans el camí dels Mijados. Ara hem de trencar cap a la dreta, que és per on continua el camí de la vall de Dana.
Camí
Camí de la vall de Dana
Amb ell, de seguida apleguem al punt on havíem deixat abans el camí dels Mijados. Ara hem de trencar cap a la dreta, que és per on continua el camí de la vall de Dana.
Desviament cap a la dreta amb el camí de la vall de Dana
Ens espera des d'aquest moment una llarga baixada fins als pantans del Rec, que van ser construïts per tal de facilitar el regadiu d'aquesta banda del terme de la Granja d'Escarp. Com ja hem comentat abans, aquesta zona contrasta amb l'aridesa del sector meridional de la jurisdicció d'aquest municipi, que és de secà.
Camí de la vall de Dana
El camí per la vall de Dana
El primer pantà del Rec amb el morro Vicent al fons
Segon pantà del Rec
Deixem enrere els dos pantans i baixem encara un poc més fins que, a mà dreta, veiem el mas d'en Manel de cal Jan, també conegut amb el nom de mas de Josepet de la Barquereta. La masia queda un poc separada del camí. Al peu de la via, en canvi, està el de Batistonet, o de Sebastià el Flare.
Mas d'en Manel de cal Jan, o de Josepet de la Barquereta
Mas de Batistonet, o de Sebastià el Flare
En ultrapassar-los, el camí de la vall de Dana trenca cap a l'esquerra i retroba l'asfalt. Entre fruiters a banda i banda, fem cap, en cinc minuts, a la carretera de Maials a la Granja d'Escarp, que se superposa més o menys al camí vell que unia aquestes dues poblacions.
Camí de la vall de Dana
Carretera de Maials a la Granja d'Escarp
Amb la carretera, que encara ens regala algunes bones panoràmiques de la vall solcada pel Segre i pel Cinca, recorrem els últims metres que ens queden per a entrar en el poble, on fiquem el punt i final a l'eixida.
Panoràmica des de la carretera
Entrada a la Granja d'Escarp
Església de sant Jaume de la Granja d'Escarp
Per a acabar, ací us deixem l'enllaç a Wikiloc d'aquesta excursió, amb el desig que us agrade.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada