Figueroles - El Castellar - La Barceloneta - El Tossalet

Aquesta setmana us proposem un itinerari pel terme municipal de Figueroles, a la comarca de l'Alcalatén. Es tracta d'un recorregut senzill en el qual pugem als cims del Castellar i del Tossalet, dues muntanyes on han estat localitzats restes de poblaments preromans. A banda, també passem pels corrals del comte d'Aranda, així com per la partida de la Barceloneta. Igualment, trepitgem diverses vies pecuàries, com és el cas de l'assegador de la Paridera o la canyada reial de la Torreta, entre d'altres.

Vista de Figueroles des de la pujada al Castellar

L'excursió comença al carrer de l'Alcalatén de Figueroles. Aquest poble està situat a mig camí entre la capital de la comarca, l'Alcora, i Llucena. No massa lluny d'ací queda el castell de l'Alcalatén, centre del senyoriu constituït en aquesta contrada després de la reconquesta cristiana.

Des d'aquesta via ens incorporem, cap al nord / nord-oest, al camí del Maset. Aquesta via avança pel límit del nucli urbà. A l'esquerra ens queden desenes d'habitatges abandonats de l'època de la bombolla immobiliària. A la dreta, para la partida de les Llometes.

Camí del Maset

Olivera al peu del camí

Una altra olivera, en primer terme. Darrere d'ella, un dels habitatges sense finalitzar de l'època de la bombolla immobiliària de la primera dècada del segle XXI.

Continuem per aquesta seguida fins a arribar a un encreuament. En aquest punt, hem de tombar cap a la dreta i incorporar-nos a l'assegador de la Paridera, que ix de Figueroles pel carrer de la Mare de Déu del Carme. Ara, en direcció nord-est, comencem a allunyar-nos del poble. Estem a la partida de la bassa Passà. El camí és ample i còmode. Guanyem altura lleugerament.

Assegador de la Paridera

En cosa de cinc minuts, l'assegador de la Paridera tira cap a la dreta i inicia la baixada per a travessar el barranc Fondo, afluent del riu de Llucena. Nosaltres hem d'anar amb ell, creuar el curs d'aigua, i recuperar altura fins a guanyar un pla al sud de la partida dels Pobills. Mentrestant, a mà dreta, ja veiem clarament el primer objectiu de la ruta, que no és altre que la muntanya del Castellar.

L'assegador de la Paridera en baixar cap al barranc Fondo

Barranc Fondo

Conreus de vinya, olivera i ametllers al sud dels Pobills

Assegador de la Paridera

Poc més endavant, fem cap a un altre encreuament. Ací es troben l'assegador de la Paridera i la canyada reial de la Torreta. En aquest punt, d'una banda, abandonem l'assegador, i de l'altra, no hem d'agafar la canyada. Ans al contrari perquè tirem per una pista, mínimament perduda, que veiem a mà dreta. Cap al sud, guanyem de seguida altura.

Camí

Uns metres més enllà, aquesta pista tomba cap a l'est. Després, el camí està tancat per una cadena. La passem i, immediatament, a l'esquerra, arranca una sendera cap al sud-oest. L'agafem i iniciem una ascensió més decidida cap al cim del Castellar.

Camí, en direcció est

Senda de pujada al Castellar

No tardem en deixar a l'esquerra la boca d'una cavitat i, en acabant, les restes d'una parada.

Boca d'una cova

Restes d'una parada

Una altra perspectiva d'aquesta parada

Més endavant, passem per una zona de bosc abans que el camí s'òbriga i ens oferisca una de les millors panoràmiques de tot el recorregut. Des d'ací albirem tant Figueroles com Llucena.

De pujada cap al Castellar

Panoràmica llunyana de Llucena

Pugem més i més fins a aplegar al peu del cim de la muntanya del Castellar. Ací estan els corrals del comte d'Aranda, que va ser el senyor de Figueroles fins a l'any 1798. Després d'eixa data, i fins al 1818, ho fou el duc d'Híxar, en morir sense descendència l'últim titular de la casa d'Aranda.

Corrals del comte d'Aranda

Un altra vista del conjunt amb el cim del Castellar de fons

Refugi de pedra seca a tocar dels corrals

Des dels corrals del comte d'Aranda, encara hem de superar un desnivell d'un parell o tres de metres per a arribar al cim aplanat del Castellar, a poc més de 450 metres d'altura sobre el nivell de la mar. Ací han aparegut restes d'un poblament de l'època dels ibers, tot i que en l'actualitat l'element més visible és la parada que corona el tossal. De fet, el capoll de la muntanya ha estat treballat i convertit a camp de conreu, per la qual cosa poc ha de quedar de l'antic llogaret que hi va ser documentat.

Restes de ribassos a prop del cim del Castellar

Parada que corona la muntanya del Castellar

Una altra perspectiva d'aquesta parada

Cim del Castellar, transformat per a conrear-lo

Ara cal que continuem l'excursió pel vessant oposat de la muntanya. Perdem altura per a fer cap, en cosa de cinc minuts, a la cova del Castellar. Aquesta cavitat ha estat coneguda també amb els noms d'avenc del Castellar i avenc de la Torreta. En relació amb aquest últim topònim, únicament l'hem trobat a l'inventari que la Generalitat Valenciana fa dels jaciments arqueològics del terme de Figueroles. I és que dins d'aquesta cova va aparèixer ceràmica de l'epoca dels ibers. És per això que el nom de la Torreta, amb el qual l'administració valenciana es refereix també al Castellar, l'agafem amb totes les reserves possibles, encara més quan es pot confondre amb el no massa llunyà avenc de la Torreta de Llucena.

De baixada cap a la cavitat, amb Figueroles i Llucena en l'horitzó

Continuem baixant

Boca de la cova del Castellar

Interior de la cavitat, de la qual ix aire calent

Després de visitar la cova del Castellar, desfem el camí recorregut fins al cim del Castellar. En acabant, baixem la muntanya per on l'havíem pujada fins a fer cap a l'encreuament de l'assegador de la Paridera amb la canyada reial de la Torreta. En aquest punt, hem d'agafar novament l'assegador de la Paridera, cap a la dreta, per a endinsar-nos en el pinar Burgà.

Assegador de la Paridera

Pinar Burgà

No molt més endavant, l'assegador de la Paridera ens abandona i tira cap a la dreta. Nosaltres continuem per dins del pinar, cap al nord. Perdem altura per a creuar un barranquet i, de seguida, tornem a pujar entre camps perduts i alguna que altra caseta.

Camí

Pas per un barranquet

Conreus junt al camí

Al remat, fem cap al camí de l'Alcora a Xodos, al qual ens incorporem cap a l'esquerra. Novament, en direcció nord / nord-oest, avancem per la partida de la Barceloneta. Davant de nosaltres queden la roca Naram, les terres del mas de la Crebada o la Torreta.

Camí de l'Alcora a Xodos

La roca Naram des del camí de l'Alcora a Xodos

Uns centenars de metres més endavant, el camí de l'Alcora a Xodos fa cap a una cruïlla. Ací l'abandonem i trenquem cap a l'esquerra, amb la canyada reial de la Torreta, que en aquest tram es correspon també amb la carrerassa de la Trauanta. Ara anem cap al sud-oest. A la dreta, no tardem en veure les restes d'una calera.

Canyada reial de la Torreta, o carrerassa de la Trauanta

Calera a la partida de la Barceloneta

Continuem per la canyada reial de la Torreta fins a l'encreuament següent, on veurem algunes casetes. Allà ens separem d'aquesta via pecuària, tot i que continuem per la carrerassa de la Trauanta, que mena cap a l'oest / sud-oest.

Carrerassa de la Trauanta

Amb ella anem a travessar una altra vegada el barranc Fondo. Ara, endemés, creuem també el barranc de l'Escagassada, que desaigua en el primer ben a prop d'aquest punt. Després de passar els dos torrents, recuperem altura i fem cap a un encreuament en el qual trobarem una font.

Barranc Fondo

Barranc de l'Escagassada

Font

La deixem a l'esquerra i continuem per la carrerassa de la Trauanta, cap a l'oest. En menys de deu minuts apleguem a un pla ample on hi ha una cruïlla. Des de l'esquerra ens entra l'assegador del Morral. Cap a aquesta banda hem de continuar l'excursió, per la dita via pecuària, en direcció al Tossalet.

Carrerassa de la Trauanta

Assegador del Morral

En començar la pujada, abandonem l'assegador i, intuitivament, busquem el cim del Tossalet, des d'on es domina la localitat de Figueroles, que ja és a tocar. Ací també van aparèixer restes d'un poblament antic, tot i que nosaltres no les vam poder trobar per la vegetació abundant que ho tapa tot.

Vista de Figueroles des del cim del Tossalet

La vegetació ens va fer impossible trobar la localització exacta del poblament documentat en aquest paratge

Així doncs, i d'aquella manera, sense senda, baixem cap al cementeri de Figueroles. Al remat, aconseguim enllaçar novament amb l'assegador del Morral. De seguida, entrem al nucli urbà de la localitat. El primer que veiem és el Calvari i l'ermita del sant Crist, un conjunt del segle XVIII remodelat en les centúries següents.