Ceuró - Necròpoli de Ceuró - Les Grioles - Collada de la Fusta - Castellar de la Ribera - Vilaprinyó - Les Tàpies - Ceuró
Aquesta setmana us proposem un itinerari circular per la comarca del Solsonès. L'excursió comença i acaba al poble de Ceuró i, en ella, visitem parcialment la necròpoli neolítica a la qual dóna nom. També passem per la caseria abandonada de les Grioles, per Castellar de la Ribera, nucli principal del municipi, i per Vilaprinyó. A més a més, pugem a la collada de la Fusta, recorrem corriols de bosc, ens trobem amb senglars i ens aproximem a la Ribera Salada.
Panoràmica des de Castellar de la Ribera
La ruta arranca de l'església de sant Julià de Ceuró, situada a tocar del castell de la localitat, que ha estat convertit en casa de turisme rural. El temple és d'origen romànic, tot i que va experimentar una reforma a primeries del segle XX després que l'impacte d'un llamp el destruïra parcialment l'any 1905. Al Museu Diocesà de Solsona conserven un dels dos retaules pintats per Josep Fretó l'any 1640 per a aquesta església. D'aquest pintor, el prevere Joan Serra i Vilaró, mort a Tarragona el 1969, va escriure al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de març de 1909 que "encara que tinguen molt que desitjar ses obres, seria pintor de gran renom pels molts de l'encontrada que poden esser atribuits an ell per l'estil, y ab tota certesa puc assegurar, com a obra seva, un altre de Pampa y l'altar del Santa Llucia del santuari de Santa Maria de Ça-Vila, que havia sigut l'altar major de Sant Julià de Ceuró, d'ont fou trasladat a l'actual lloc que ocupa en 1880, en qual data fou construit l'actual retaule" (sic).
Segons Gonzalo Mateo, a Toponimia comparada, española e internacional, interpretable sobre raíces ibéricas (2000), el nom del poble podria derivar de l'iberobasc zehe ur on, "a tocar del rierol". En aquest sentit, la Ribera Salada, torrent que vertebra aquesta banda del Solsonès, passa a prop de Ceuró. També ho fa la rasa de les Grioles.
Des d'allà, abandonem el poble per l'única eixida possible, tot passant per la vora de la tanca que encercla Sabartés, un nucli agregat format per un gran casalot.
Segons Gonzalo Mateo, a Toponimia comparada, española e internacional, interpretable sobre raíces ibéricas (2000), el nom del poble podria derivar de l'iberobasc zehe ur on, "a tocar del rierol". En aquest sentit, la Ribera Salada, torrent que vertebra aquesta banda del Solsonès, passa a prop de Ceuró. També ho fa la rasa de les Grioles.
Església de sant Julià de Ceuró
Vista parcial del castell de Ceuró
Vista de Ceuró a primeries del segle XX
Font: Joan Serra i Vilaró - Centre Excursionista de Catalunya
Sabartés
Camí de Ceuró a Ogern
Mirada enrere cap a Ceuró
Així doncs, deixem enrere Ceuró i no tardem ni un minut en fer cap al seu cementeri, construït al peu del camí de les Grioles. És precisament per aquesta via per on hem de continuar la ruta.
Cementeri de Ceuró
L'agafem cap a la dreta i, de seguida, comencem a perdre altura mentre baixem cap a la rasa de les Grioles. En mirar enrere, podem veure el poble de Ceuró, lleugerament elevat sobre la resta del terreny, al cim d'un tossalet.
Camí de les Grioles
Vista de Ceuró des del camí de les Grioles. És una perspectiva
del poble pareguda a la capturada a principis del segle XX.
Aquesta visió és efímera, però, ja que en arribar al revolt de la Creueta, el poble de Ceuró desapareix definitivament, al mateix temps que el bosc que ens envolta a una banda i altra de camí es fa més dens. Estem ara a la partida de la vinya Vella, situada a la part baixa del serrat de la Botjosa.
Aquest paratge fou escollit per éssers humans de fa milers anys per a descansar eternament. Prova d'això són els tres dòlmens que han estat localitzats en la batejada amb el nom de necròpoli de Ceuró. El dolmen catalogat com a Ceuró II queda a l'esquerra del camí de les Grioles, un poc més elevat això sí, però és de fàcil accés. Ens apropem a veure'l. En l'excavació de l'any 1993 van trobar restes de tres persones diferents.
Tanmateix, no ens hi estem massa estona. Detectem una mena de presència a tocar i retornem al camí. Pensàvem que eren imaginacions nostres fins que, de sobte, veiem com la vegetació s'agita i apareix un porc senglar que brama i brama, i no deixa de bramar. Temerós de la nostra presència, però, es perd pel bosc.
Aquest paratge fou escollit per éssers humans de fa milers anys per a descansar eternament. Prova d'això són els tres dòlmens que han estat localitzats en la batejada amb el nom de necròpoli de Ceuró. El dolmen catalogat com a Ceuró II queda a l'esquerra del camí de les Grioles, un poc més elevat això sí, però és de fàcil accés. Ens apropem a veure'l. En l'excavació de l'any 1993 van trobar restes de tres persones diferents.
Dues imatges del sepulcre II de la necròpoli de Ceuró
Després d'aquest xicotet ensurt, continuem pel camí de les Grioles fins a fer cap al lloc on el creua la rasa del mateix nom. Ací hem de tirar per un camí de terra que continua recte. Cosa de cinquanta metres més enllà, hi és el dolmen de Ceuró catalogat com a I. En 1993 trobaren ací les restes mortals de dos persones.
Sepulcre I de la necròpoli de Ceuró
Hauríem de continuar cap al bosc per a visitar també el dolmen de Ceuró III. Tanmateix, la presència del senglar ens fa desistir d'endinsar-nos-hi. Per tant, girem cua i ens incorporem de nou al camí de les Grioles. En creuar la rasa de les Grioles, aquesta via inicia una pujada prou accentuada pel bosc de sant Julià.
Després de deu minuts de pujada, fem cap a un pla, amb camps de conreu a la dreta. Al fons, veiem ja l'explotació ramadera que ocupa l'antiga casa de Grioles.
Camí de les Grioles
Després de deu minuts de pujada, fem cap a un pla, amb camps de conreu a la dreta. Al fons, veiem ja l'explotació ramadera que ocupa l'antiga casa de Grioles.
El camí de les Grioles en acabar la pujada
A l'esquerra, lluny, veiem la casa de Grioles
Mentrestant, davant de nosaltres, apareix les Grioles, una masia que pareix que ha estat abandonada fa poc de temps. Mossèn Bach, a la seua obra Les masies del Solsonès (1995), diu que data del segle XVI i que fou reformada els anys 1627 i 1921. A l'altra banda de camí hi queda el pou de les Grioles.
Entrada a les Grioles
Cobert a les Grioles
Casalot principal de la masia
Pou de les Grioles
En deixar enrere aquest nucli, tornem a ascendir, ara cap a la collada de la Fusta. Situada a més de 735 msnm, és travessada pel camí de la serra de les Cases, o de Sardà a Solsona. Ens incorporem a aquesta via, asfaltada, cap a l'esquerra, en direcció est.
Encara guanyem un poc més d'altura fins a assolir l'altura màxima de l'excursió. En acabant, mamprenem la baixada cap al collet de sant Pere, o de la Por. Hem d'estar atents perquè aquesta collada no està al peu del camí de la serra de les Cases. Per això, després d'un revolt tancat cap a la dreta, hem d'agafar un camí de terra que arranca cap al nord-oest. De seguida, aquesta via fa cap a un encreuament. Aquest és el collet de sant Pere.
Camí de les Grioles
Collada de la Fusta
Camí de la serra de les Cases, o de Sardà a Solsona
Encara guanyem un poc més d'altura fins a assolir l'altura màxima de l'excursió. En acabant, mamprenem la baixada cap al collet de sant Pere, o de la Por. Hem d'estar atents perquè aquesta collada no està al peu del camí de la serra de les Cases. Per això, després d'un revolt tancat cap a la dreta, hem d'agafar un camí de terra que arranca cap al nord-oest. De seguida, aquesta via fa cap a un encreuament. Aquest és el collet de sant Pere.
El camí de la serra de les Cases, o de Sardà
a Solsona, en el punt més elevat de tota l'excursió
Camí de la serra de les Cases, o de Sardà a Solsona
Collet de sant Pere, o de la Por
Allà mateix, a mà dreta, naix una sendera que ens duu cap a la partida de les Penyores. El camí és perdedor i no sempre fàcil de seguir. L'entorn és molt solitari. De vegades, el bosc s'obre i podem contemplar algunes vistes cap a la banda de septentrió. D'altres, la vegetació és més espesa i no ens veu gran cosa. També passem per alguns trams de pista abandonada i degradada.
Amb tot, el terreny no és massa complicat fins que, de sobte, comencem a descendir abruptament cap a una zona més baixa travessada per un parell de barranquets. Ací trobem algun pas més complicat, però res que no es puga salvar amb paciència. En travessar l'últim, que és la rasa de Trota, comencem a pujar.
És aleshores quan abandonem el bosc i trobem una pista de terra. L'agafem cap al nord-est. Novament, perdem altura per a creuar la rasa de Vilatobar.
Camí cap a les Penyores
Pel bosc, en un entorn solitari i silenciós
Un altre punt del camí
Quan la vegetació afluixa, tenim bones vistes
De baixada
Últim tram pel bosc
Camí
De seguida veiem el cap del municipi de
Castellar de la Ribera, per dalt nostre
Ara arriba la part més complicada de l'excursió. En travessar aquest curs d'aigua, la pista gira cap al nord-oest. Veiem com una altra naix en direcció est. Doncs nosaltres no hem d'agafar cap de les dues. A mà dreta, observem com arranca un corriol de bosc que s'enfila cap al nord-est. És per ací per on hem de continuar la ruta. Així doncs, ens endisem per aquest viarany perdedor que travessa la partida de la Fosa. Sense perdre en cap moment l'orientació cap al nord-est, anem guanyant altura penosament pel mig del bosc. Al remat, l'orografia del terreny ens obliga a tombar cap al nord-oest. És aleshores quan hem de fer un xicotet esforç per pujar per un talús. En superar-lo, fem cap a un tros de Rossinyol, que és una masia que hi queda a la vora.
Senda
Un punt clar d'aquest corriol
A partir d'ací es fa difícil avançar
Camp de Rossinyol
Rossinyol a l'esquerra, amb Castellar de la Ribera
Carretera C-26
Entrada a Castellar de la Ribera
L'església de sant Pere al centre, la Rectoria
a la dreta i cal Sastre a l'esquerra
Façana del temple
Detall de la inscripció sobre la porta de la Rectoria
L'església i cal Sastre des d'una altra perspectiva
En havent visitat Castellar de la Ribera, desfem les nostres passes fins a la carretera C-26. Ara ens hi incorporem en direcció contrària a la d'abans, cap a la dreta. De fet, els pròxims dos quilòmetres de l'excursió els fem per aquesta via mentre no deixem pràcticament de perdre altura.
Carretera C-26
Quan arribem al punt quilòmetric 92, se'ns descobreix davant de nosaltres el molí de Querol, documentat des del segle XI i que en l'actualitat funciona com a casa rural. Aquest edifici fou reformat i ampliat al segle XVIII i també l'any 1950. A la vora hi para també cal Masover, que forma part del conjunt del molí fariner. És aleshores quan abandonem la carretera C-26 i travessem la Ribera Salada per un pont modern construït a tocar del vell pont de Querol.
La Ribera Salada creuada pel pont de Querol,
amb el molí del mateix nom a mà esquerra
Molí de Querol
Cal Masover
D'entre cal Masover i el molí de Querol arranca el camí de Pampa, que comença de seguida a pujar. Ens elevem per sobre del barranc de Querol, mentre contemplem els grans boscos del serrat de la Botjosa, que paren a l'altra banda de la Ribera Salada.
Camí de Pampa
Quan el camí de Pampa tira definitivament cap al nord-oest, a mà esquerra ens apareix Vilaprinyó. Ara ens endinsem en un territori dominat pel culte a la Magdalena. I és que, en aquesta contrada, hi ha tres temples dedicats a aquesta advocació del santoral. El primer al mateix poblet de Vilaprinyó, per on passarem de seguida. Després n'hi ha un altre al serrat de santa Magdalena, d'estil romànic i dedicat inicialment a santa Eulàlia, però apartat del nostre itinerari, i encara un tercer a les Tàpies, una masia que sí que queda a tocar del recorregut que estem efectuant.
A Vilaprinyó hi ha un gran casalot, corrals i l'església de santa Magdalena, datada del segle XVII o XVIII. El nucli ubicat al cim d'un tossal que domina la feixa de la Bassa, i el pla Gran de Querol. També s'eleva lleugerament per damunt de les Saleres, que queden cap al nord-est. Segons assegura mossèn Bach, a la seua obra Les masies del Solsonès (1995), el primer document on es parla de Vilaprinyó data de l'any 1000. Aquest autor defensa que el castlà del castell de Freixe, que estigué situat a prop de Vilaprinyó, abandonà la fortalesa i es va establir al nucli actual perquè la terra era més bona per a conrear-la.
Vista de Vilaprinyó des del camí de Pampa
Vilaprinyó
En passar per Vilaprinyó, deixem el camí de Pampa i n'agafem un altre poc marcat que mena cap al sud-oest, en direcció a la costa dels Romanins. I és que, malgrat que ara perdem un poc d'altura per a travessar la rasa de les Forques, immediatament tornem a pujar per a guanyar el pla de la Cabana.
Camí
Pla de la Cabana
Avancem cap a ponent entre camps conreats, a diferència de la major part de l'entorn, que és bosc. En passar per les ruïnes de la Cabana, torna el bosc, tot i que menys frondós que a la primera part de l'excursió.
La Cabana
Camí
A ras de terra
Al cap d'uns quinze minuts, travessem el torrent de la Feixa i comencem a pujar de nou. És aleshores quan eixim a les Tàpies, una masia isolada i habitada al peu del serrat de santa Magdalena. Com ja havíem indicat abans, ací està el tercer temple dedicat a la Magdalena. Aquest, d'estil romànic, fa temps que ja no és usat per al culte, i ha estat reconvertit en magatzem.
El camí després de passar el torrent de la Feixa
Les Tàpies
Panoràmica d'aquesta masia des d'una altra perspectiva
Després de passar per les Tàpies agafem cap a l'esquerra un camí ample que travessa la planura que corona el serrat de Savila. Primer caminem entre camps de conreu. Després, però, en començar a baixar cap a la vall de la Ribera Salada, just en passar per la vora d'un magatzem, entrem a un tram de bosc.
Camí
Vista de Ceuró des del camí
De fons, ja escoltem el soroll dels vehicles i, especialment, el de les màquines de la pedrera de Ceuró. I és que, en cosa de deu minuts, eixim de nou a la carretera C-26. Ens incorporem a aquesta via cap a la dreta i passem per la vora de la pedrera de Ceuró. Immediatament després de deixar-la enrere, ens desviem cap a l'esquerra per la carretera de Ceuró.
Carretera C-26
Carretera de Ceuró
Travessem la Ribera Salada i, després d'un tram planer, comencem a ascendir en ziga-zaga cap al poble de Ceuró. Quan, al cap d'uns cinc minuts, ja hi som a la vora, se'ns incorpora per la dreta el camí d'Ogern a Ceuró. Al remat, fem cap a Ceuró i fiquem el punt i final a l'excursió.
Ribera Salada
Carretera de Ceuró
Poc abans d'arribar a Ceuró, quan la carretera ja
avança junt al camí d'Ogern a Ceuró
Per a finalitzar, ací us deixem l'enllaç d'aquesta ruta a Wikiloc. Esperem que la gaudiu!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada