Chóvar - Embassament d'Ajuez - Corral del Rebelde - El Castillet - Castell de Chóvar - Chóvar
Aquesta setmana us proposem una excursió pel terme de Chóvar, localitat de la serra d'Espadà que ja hem visitat en altres ocasions i que forma part de la comarca valenciana de l'Alt Palància. D'ella hem visitat ja, entre d'altres, els corrals de Guarga i el Rubial, i també la zona on va estar l'alqueria islàmica de Bellota. Dóna la casualitat, o no, que tot el terme xover que havíem trepitjat fins ara parava a ponent de la localitat. D'aquesta manera, en l'eixida que us presentem hui, caminem a orient de Chóvar, i ascendim a la muntanya del Castillet, penya situada a 691 metres sobre el nivell de la mar on han aparegut restes d'un establiment de l'època dels ibers.
Tal com vam explicar en el seu moment, el topònim de Chóvar deriva de l'àrab /júw-wa/, que significa "vall, foia, depressió", segons la tesi de Carme Barceló a Toponímia aràbiga del País Valencià (1983). La -r final seria, doncs, un afegió posterior, com aquell que va pretendre que la serra d'Espadà fóra Espadar, amagant així l'origen veritable del topònim, que és l'adjectiu 'espadada', del qual desapareix la -d-, cosa que és fenomen molt habitual en valencià. Pel que fa a l'ortografia del topònim, com Chóvar és un municipi d'influència aragonesa i parla castellana, la forma oficial és amb ch-, i no amb x-, que és com hauria de ser en valencià. Les dues maneres d'escriure'l estan documentades. Sense entrar gaire en detalls, en un text de 1357, trobem "... Fatom muller de Monim Xeclí, sarrahino del dit Loch de Xova...". El 1602 tenim "...et Chova quindecim...", encara sense la -r final.
Amb tot, comencem la ruta junt al cementeri vell de Chóvar, des d'on eixim en direcció est a fi de trobar la font del Pozo, que va ser obrada l'any 1896. Allà mateix girem cap a l'esquerra per a enllaçar amb el carrer Larga. Després, a la dreta, agafem l'avinguda del Sol, amb la qual travessem el lloc del poble dit de santa Bàrbera. Deixem enrere els darrers habitatges i ens incorporem cap al nord-est al camí de l'Hembrar, que també és conegut amb el nom del camí del Pantano.
Passem just per baix de la punta de La Sartén, muntanya on està situat el castell de Chóvar i a la qual ascendirem al final de la ruta. Ara, continuem i perdem un poc d'altura. Immediatament veiem a la dreta l'embassament d'Ajuez. Segons explica José Coronado, a Un paseo por Chóvar (1998), aquest pantanet té una capacitat per a 30.000 metres cúbics i arreplega les aigües que baixen pel barranc d'Ajuez i els seus afluents, els més remots dels quals naixen a prop de la nevera de Castro. L'autor apunta a un possible origen islàmic de la construcció i destaca que l'última ampliació es va fer l'any 1920. Acabada la Guerra civil espanyola, foren executades obres de reparació. Per altra banda, pel que fa al topònim, segurament derive de l'àrab ju'z, "terres comunals dedicades a pasturar", que és la forma plural de la paraula ajza, segons defensa Natividad Nebot a Toponomia del Alto Mijares y del Alto Palancia: estudio etimológico (1991). I és que aquest embassament rep el nom de la partida en la qual és situat, la d'Ajuez.
Envoltem completament l'embassament d'Ajuez i ens aproximem al corral del Rebelde, o del Pantano.
Continuem cap al sud per la pista que hi passa a la vora fins que aquesta s'acaba abruptament. Aleshores, en incorporem a la senda que la continua, pel vessant nord-occidental de la muntanya del Puntalón.
Aquest pas, tot i que no està massa ben marcat, no té pèrdua, i en cosa de cinc minuts ens deixa al camí de Chóvar a la Vall d'Uixó.
Ara bé, aquesta via poc la trepitgem perquè, a la primera oportunitat que tenim, ens desviem cap a l'esquerra per un camí de terra que remunta el barranc de Cantalobos.
Ara per dins, ara per fora d'aquest curs d'aigua guanyem a poc a poc altura. Passem per camps abandonats, d'altres conreats i, fins i tot, a l'esquerra deixem la boca d'una mina. Tot i que en aquesta excursió no ens ocupem gaire d'aquesta qüestió, ja que nosaltres som de caminar per la superfície i no massa afeccionats encara a fer-ho pel si de la mare Terra, el terme de Chóvar en va ple d'explotacions mineres abandonades, i molt se n'ha escrit sobre la mineria xovera. Desenvolupada en època moderna des de la primera meitat del segle XIX, va deixar un reguitzell de cavitats artificials, com la que ara hem vist, en aquesta contrada, i més enllà, a Eslida i Artana, fiquem per cas. Altres explotacions, en canvi, foren a cel obert.
Al cap d'un quart d'hora d'haver abandonat el camí de Chóvar a la Vall d'Uixó, la pista finalitza i continuem per una senda que arranca cap a l'esquerra. Aquest nou pas segueix remuntant el barranc de Cantalobos, entre la muntanya del Puntalón, que és observem a l'esquerra, i Los Cuchillos, que paren a la dreta.
El barranc de Cantalobos, que passa per la vora de la mina del Carrascal, naix precisament de la font del mateix nom. Tanmateix, nosaltres no arribem fins al naixement d'aigua. I és que, en trobar una cruïlla poc marcada, optem per tirar cap a l'esquerra i pujar fins a una mena de collet ubicat al lloc que se'n diu del Malpaso. Aquest tram, que és precisament per on para la mina del Carrascal, està prou tapat i el pas no acaba de ser còmode.
Amb tot, quan fem cap dalt, a poca distància ja del cim del Puntalón, observem novament el poble de Chóvar. Nosaltres no hi ascendim al cim perquè ens desviem cap a la dreta per a anar a trobar novament el camí de l'Hembrar, que havíem abandonat en fer cap a l'embassament d'Ajuez. Perdem un poc d'altura i ens hi incorporem cap a la dreta, tot pujant.
El seguim durant un centenar de metres fins que, davant de nosaltres, s'eleva la penya del Castillet, on han aparegut restes iberes. Abandonem, doncs, el camí de l'Hembrar i tirem cap amunt per tal de coronar aquest cim isolat de vertigen, a uns 690 metres d'altura sobre el nivell de la mar. Cal anar en compte, però. La vegetació hi dificulta el pas, i el risc d'estimbar-nos és ben present. En cas de despenyar-nos, faríem cap al fons del barranc d'Ajuez, enfonsat vora dos-cents metres per baix del Castillet. El desenllaç de la jugada no cal ni esmentar-lo.
Així és que al Castillet de Chóvar han estat documentades les restes d'un establiment ibèric. El lloc va ser estudiat en la dècada del 1980 per l'investigador Antonio Moriel, que va trobar materials desperdigolats per la muntanya, i en concret ceràmica ibera. Per una altra banda, el topònim fa pensar que el veïnat xover ja coneixia des de feia temps l'existència d'alguna mena d'assentament antic en aquesta penya. El conjunt el completen alguns fragments de murets de pedra.
Baixem amb cura del Castillet, que també apareix documentat en algunes fonts com el Castellet, pel mateix lloc per on havíem pujat. Retornem al camí de l'Hembrar i desfem les nostres petjades. Ara l'hem de seguir per l'ombria d'Ajuez fins a tornar a l'embassament del mateix nom, cosa que passarà al cap d'uns vint-i-cinc minuts d'haver deixat enrere el Castillet.
Retornem cap a Chóvar no sense abans desviar-nos per la part alta del poble a fi d'ascendir al castell del poble, situat en la muntanya que és coneguda amb el topònim de la punta de La Sartén.
De la fortalesa xovera queda poca cosa. Hi destaquen les restes d'una torre, així com algun fragment de la muralla. Se suposa que aquest castell es d'origen islàmic, en haver aparegut restes ceràmiques d'aquesta època.
Per a acabar l'excursió, només ens queda tornar a Chóvar, on fiquem el seu punt i final. Ací us deixem, a banda, amb el seu enllaç a Wikiloc. Gaudiu-la!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada