Chóvar - La Torreta - Corrals de Guarga - El Rubial - Corral de l'Hoya - Tollo la Rocha

Aquesta setmana us proposem una ruta de poc menys de set quilòmetres per la serra d'Espadà. Amb inici i final al poble de Chóvar, a la comarca de l'Alt Palància, en ella visitem la Torreta i els corrals de Guarga, on possiblement va haver-hi un llogaret en temps islàmics. De més a més, pugem al Rubial, muntanya al cim de la qual ha aparegut un jaciment d'època ibera, i passem pel corral de l'Hoya i el Tollo la Rocha, entre d'altres llocs a destacar. A pesar de ser una excursió relativament curta, l'hem considerada de dificultat alta perquè l'ascensió al Rubial la fem sense senda i açò ens obliga a grimpar en algun punt.

Vista de la muntanya del Rubial des dels corrals de Guarga

L'itinerari comença al carrer Nueva de Chóvar, junt al cementeri vell del poble, des d'on eixim cap al sud-oest per a buscar la carretera CV-219. Segons indica Carme Barceló, a Toponímia aràbiga del País Valencià (1983), el nom del poble podria derivar de l'àrab /júw-wa/, que significa "vall, foia, depressió". Aquesta descripció geogràfica encaixa perfectament amb la situació de Chóvar, ubicada en una foia tancada per l'oest, el nord i l'est. L'autora afegeix que la -r final és un afegitó posterior. En aquest sentit, els pobles valencianoparlants pròxims a aquest nucli de parla castellana i influència aragonesa pronuncien el topònim sense aquesta erra final i fan oberta la vocal -o-. A banda, a la documentació antiga, apareix el nom del poble amb la forma Xova. "Divendres primer passat en hora de la çala de mig dia li forem posats clams de paraula per Fatom muller de Monim Xeclí, sarrahino del dit Loch de Xova...", diu un text de l'any 1357.

Carrer Nueva, a Chóvar

Amb tot, de seguida deixem enrere el poble i ens incorporem cap a la dreta a aquesta via, que es correspon amb el camí de Chóvar a Azuébar. Estem a la partida de la Pobila. A mà esquerra ens queda la muntanya del Calvario mentre que a la dreta para un restaurant situat a la partida de la Sabara.

La carretera CV-219 en el tram on coincideix amb el camí de Chóvar a Azuébar

Amb la carretera, pel pont que se'n diu Estrecho, travessem el ramblar del barranc del Carbón amb la rambla d'Azuébar. Just després, agafem una via que arranca cap a la dreta i pujant. Es tracta del camí de Guarga.

Camí de Guarga

Les oliveres i els ametlers dominen aquesta contrada. Per damunt d'elles trau el cap la Torreta, una construcció isolada situada sobre un tossalet elevat lleugerament per damunt dels camps que paren a la part més fonda de la partida de Guarga. Per a arribar-hi no hi ha camí, per la qual cosa l'aproximació la fem camp a través. És fàcil avançar-hi perquè les parcel·les estan treballades.

El camí de Guarga, amb la Torreta a l'esquerra

Camp a través cap a la Torreta

D'aquesta manera, en poc més d'un minut des del camí de Guarga, apleguem al peu la Torreta. Cal anar en compte de no caure perquè a tocar queda un aljub dissimulat per la vegetació. Tot i estar aïllada i no tindre més construccions a la vora, per ací i per allà s'observen elements que fan pensar en la presència d'alguna mena de muralla que la protegia. Al fil d'açò, Vicente Forcada, a Torres y castillos de la sierra de Espadán (2011), assegura que aquesta torre va estar situada al bell mig d'un poblat fortificat, que ell identifica amb una ubicació primitiva de Chóvar. Endemés, documenta la troballa de ceràmica d'època medieval. Nosaltres, però, ens inclinem a pensar que la Torreta, que és una obra de fàbrica típicament islàmica, està lligada a la desapareguda alqueria de Guarga, a banda d'haver pogut servir com a punt de control d'entrada a la zona pel camí que puja des d'Azuébar. Des dels corrals de Guarga no s'arriba a veure el castell de Chóvar, en canvi des de la Torreta s'albiren els dos punts.

Vista de la Torreta, a contrallum de la primera llum del matí

La Torreta

Aljub de la Torreta

Restes de construccions annexes a tocar de la Torreta

En acabant, desfem els nostres passos i continuem pel camí de Guarga a fi d'envoltar la partida de Guarga tot caminant cap a l'oest, sud i sud-est. Al remat, guanyem un poc d'altura i fem cap a la caseta de Guarga, que és un xicotet refugi sense porta.

Camí de Guarga

La caseta de Guarga, on és palesa la mà de les remodelacions posteriors a la seua construcció

Interior de la caseta de Guarga

Allà mateix hi ha un encreuament. Nosaltres hem de continuar cap a la dreta, deixant l'asfalt, amb el camí de Guarga, que des d'ara es correspon amb el camí d'Azuébar a Eslida. Guanyem altura a poc a poc mentre els conreus de secà, principalment oliveres, ens continuen acompanyant.

Camí de Guarga, o d'Azuébar a Eslida

Al cap d'uns deu minuts des de la caseta de Guarga, apleguem a una altra cruïlla amb tres camins. El de la dreta entra a una finca i mor allà. L'altre que queda a la mateixa banda i que mena cap al nord-oest és la continuació del camí d'Azuébar a Eslida. Cap a l'esquerra tira el camí de Guarga. Continuem l'excursió per aquest últim i, de seguida, al sud-est, veiem els corrals de Guarga damunt d'una llometa. En cosa de tres minuts, fem cap al més pròxim d'aquests corrals, que queda a la vora del camí de Guarga. Aquesta via, des de l'últim encreuament, es correspon amb la carrerassa del camí de Tales i Maset.

Un corral dels de Guarga a tocar del camí de Guarga

De la mateixa manera que va ocórrer amb les alqueries de Castro, a la vall de Suera, o d'Almaxaraca, a la vall d'Eslida, que després de l'expulsió dels moriscos l'any 1609 foren transformades en corrals, ens fa l'efecte que a Guarga succeí un fet similar. Els cristians nouvinguts a Chóvar just després del desterrament haurien convertit les cases en espais per a guardar el bestiar. Diem açò perquè en un document de l'any 1276 apareix un llogaret anomenat Guairaga o Guarraga que podria ser identificat amb Guarga. Tanmateix, aquesta afirmació que defensem entra en conflicte amb l'opinió de Pierre Guichard, que afirma que el lloc esmentat es correspon amb Tarraguan. I és que, en principi, el text parla només de llocs de la serra d'Eslida, i Guarga no hi cau exactament en aquesta zona. En qualsevol cas, no tornem a tindre més notícies de l'alqueria de Guairaga. En canvi, sí que n'hi ha de Tarraguan, al límit entre Chóvar i Eslida, i de Bellota, sota jurisdicció exclusivament xovera.

Pel que fa a l'etimologia de Guarga, existeixen diverses opinions al respecte. José Martí, a Toponímia de Chóvar (2013), fa notar la convivència de les formes guarga/guargas i manifesta que ambdues són una deformació del verb 'guardar', en el sentit de vigilar el ramat dels corrals. Per la seua banda, Emili Casanova, a Paral·lelismes toponímics aragonés-valencià i etimologia (2013), manté que el terme prové de la paraula aragonesa guargo, que equival al nostre 'gorg', del llatí gŭrgu. Joan Coromines, que té una opinió similar, també parteix de gŭrgu, però substitueix la mediació de l'aragonés per la del mossàrab. Certament el gorg hi és. El forma el barranc de Bellota a ponent de la partida de Guarga, just per baix d'on paren els corrals de Guarga. D'altra manera, podria ser que el topònim derivara de l'àrab wad ar-raha, "riu del molí", però almenys hui dia no tenim constància de l'existència de cap construcció d'aquest tipus en la contrada.

En l'actualitat, els corrals de Guarga estan tots en ruïnes. Alguns encara aguanten parcialment dempeus mentre que d'altres s'han esfondrat o han estat engolits per la vegetació.

Corrals de Guarga

En acabant de visitar-los, desfem els nostres passos fins a l'última cruïlla. Ara hem de continuar pel camí d'Azuébar a Eslida, conegut en aquest tram com a senda de l'Hoya i que es per on continua també la carrerassa del camí de Tales i Maset. Al principi és fàcil de seguir però la cosa es complica de seguida perquè el pas s'esborra entre camps de conreu. Mentrestant, a la dreta, para la muntanya del Rubial.

Olivera sostinguda per un pilar de pedres

Camí d'Azuébar a Eslida

Quan el camí d'Azuébar a Eslida arriba a un camp conreat i pareix morir allà, trenquem cap a la dreta i comencen a pujar amb força cap al Rubial bancal rere bancal. Els primers estan treballats. Després, però, ja estan perduts. Continuem amunt fins a aplegar a l'últim.

De pujada cap al Rubial

A partir d'ací, encetem la part de l'excursió més difícil perquè el desnivell és important i no hi ha senda. Només trobem algun corriolet obert per animals, o per algun espeleòleg per a arribar als abrics del Rubial, que són un grup de cavitats que s'obren en la paret de roca de la muntanya que mira al sud-oest. Intentem avançar en ziga-zaga per a esmorteir la contundència de la pujada. Tanmateix, no sempre ho aconseguim i, ja a la part final, hem de grimpar un poc.

A prop dels abrics del Rubial

Últim tram de la pujada

Al remat, uns vint minuts després d'haver deixat els corrals de Guarga, guanyem el cim de la muntanya del Rubial, a 538 msnm. Des d'ací dalt tenim una bona vista de tres-cents seixanta graus. A l'est, Chóvar. Al nord, el pic Bellota i el puntal de l'Aljub. A l'oest, el Palància. Al sud, el pas cap a la Calderona. Potser per açò els ibers establiren un poble ací dalt. Abans, però, el cim ja havia estat ocupat durant l'edat del Bronze. Mentre avancem en direcció oest-est, trobem restes desperdigolades. La majoria es concentren a l'extrem sud-est del capoll del Rubial.

Vistes des de la muntanya del Rubial

Restes al jaciment del Rubial, de les èpoques del Bronze i ibera

Aquestes últimes han de ser el nostre punt de referència per a trobar el camí de baixada. El Rubial és un cim rocós, per la qual cosa el vessant sud-est té poca vegetació. Tirem per allà i comencem a perdre altura a poc a poc. Chóvar continua just davant de nosaltres. A mesura que descendim, la vegetació apareix i el pas es fa més complicat, però no és res de l'altre món. Mentrestant, comença a tronar en la llunyania.

Arranc del camí

Chóvar, davant de nosaltres, mentre baixem del Rubial

Al remat, un quart d'hora després d'haver deixat el cim del Rubial, a l'esquerra, observem una parcel·la treballada. Camp a través hi fem cap i allà retrobem una sendeta que voreja la propietat per la seua banda occidental.

Desviament cap als conreus

Camp conreat amb els cims del puntal de l'Aljub i el pic Bellota de fons

Camí de baixada

Amb aquesta via, baixem còmodament pels bancals fins a eixir a una pista de terra.

Bancals avall

Pista de terra. Al fons, una tempesta incipient es manifesta.

Ens incorporem a la pista cap a l'esquerra. Estem a la partida de l'Hoya. En cosa de cinc minuts, apleguem a un encreuament. Tombem cap a l'esquerra i pujant amb el camí de l'Hoya.

Camí

Camí de l'Hoya

A partir d'ara, iniciem una lleugera ascensió per la part alta d'aquesta partida a fi d'enllaçar amb el camí d'Azuébar a Eslida, o senda de l'Hoya, que havíem abandonat per a pujar al Rubial.

Camí de l'Hoya

Passem per la caseta de l'Hoya i, de seguida, trobem la via que comentàvem, que ens entra per l'esquerra. Amb ella reapareix també la carrerassa del camí de Tales i Maset. Ara, cap al nord-est, caminem per la carena que divideix l'Hoya, a la dreta, i l'ombria Ambrosio, a l'esquerra.

Caseta de l'Hoya

Camí de l'Hoya

Camí d'Azuébar a Eslida

El pas està ben marcat, i no tardem en veure el corral de l'Hoya. Sense senda anem a visitar-lo.

Corral de l'Hoya

Després tornem al camí d'Azuébar a Eslida, que cinc minuts més tard ens deixa al coll d'Alegas, on queda el Tollo la Rocha, un aljub que ja visitàrem en una altra excursió pel terme de Chóvar. El seu topònim, de nissaga castellano-aragonesa, el traduïm a la nostra llengua com el toll de la costera.

Camí d'Azuébar a Eslida

Vista del coll d'Alegas

Tollo la Rocha

Detall d'aquest aljub

Ací es birfuquen dues pistes, però nosaltres no n'hem d'agafar cap. A l'esquerra naix una sendeta mig perduda que tira cap a Chóvar. És el camí que ve des d'Eslida, i que també se'n diu d'Alegas.

El camí d'Eslida a Chóvar amb la segona de les localitats ja davant de nosaltres

L'agafem i comencem a baixar. La vegetació ha esborrat la senda i en alguns punts és difícil passar. Tot i això, no hi ha pèrdua.

Camí d'Eslida a Chóvar

Panoràmica de Chóvar des d'aquesta via

Tram final de baixada, molt a prop de les terres d'ampliació de la mina Asunción

Amb aquesta via tardem quinze minuts en fer cap a una pista, que en aquest tram se superposa al camí vell i que és per on travessem el barranc del Carbón.

Camí d'Eslida a Chóvar

Barranc del Carbón

A l'altra banda, amb el camí d'Eslida a Chóvar, ens separem de la pista i tirem cap a la dreta per a passar pel llavador del poble, que està a tocar. En acabant, eixim a la carretera CV-219. Ens incorporem a ella i, en fer cap al punt on havíem encetat l'excursió, fiquem el seu punt i final.