Fent camí per un paratge remot: de Cortes a Otonel
Les comarques de la Vall d'Aiora-Cofrents, la Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés afronten totes tres al riu Xúquer, entre els municipis de Cortes de Pallás, Dos Aguas i Millares. És aquest un paratge remot i despoblat, silenciós i solitari, travessat per carreteres desertes, pistes i sendes.
Sota un Sol de justícia de les acaballes del mes de juliol, mamprenguérem des de Cortes vers l'orient. El nostre destí, Otonel. Es tracta aquesta d'una xicoteta localitat isolada que apra en el confí nord-est de la Vall d'Aiora-Cofrents. El camí per a arribar-hi en va ple de revolts, i de pujades i de baixades. De primeres, ascendeix bruscament pel vessant occidental de la Muela de Cortes. En acabant, però, ens obliga a descendir per a tornar a guanyar altura, i així en diverses ocasions, tot travessant un reguitzell de barrancs i barranquets. Quan fa l'efecte que Otonel ja ha de ser a la vora, tornem-hi a començar, i amunt i avall. Mentrestant, però, el recorregut ens ofereix unes panoràmiques magnífiques del congost que dibuixa el flumen Sucro dels romans en aquesta frontera interna del País Valencià.
Poc després de passar per la font de la Pariderilla, veiem el poble. Queda lleugerament per damunt del barranc d'Otonel, que naix al vedat del mateix nom i desaigua al Xúquer, partida de Las Caveras. Hi destaquen per damunt de les poques cases que l'integren les ruïnes del castell, de fàbrica islàmica. Segons l'Institut d'Estadística espanyol amb dades de l'any 2020, ací hi viuen onze persones, però pot ser que n'hi haja alguna més ara que és estiu. Escoltem veus dins de les cases, segurament la gent dina en aquest moment.
Sense trobar millor pas, enfilem muntanya amunt per a aplegar fins a les restes de la fortalesa. Com ha passat en altres casos, els habitatges més elevats del poble potser s'han engolit part de les ruïnes, perquè la tanca d'una propietat privada queda ben a prop del castell, en una zona on pareix que hagen de tindre continuïtat els vestigis. En qualsevol cas, el més visible de la fortalesa d'Otonel són les restes d'una torre, així com fragments de la muralla.
El castell d'Otonel no pareix haver estat de dimensions grans, però sí que en fou de gran la seua importància en el segle XVII, quan es convertí en un dels darrers reductes dels moriscos al Regne de València. Com ja havia passat en 1526 arran de l'evangelització forçada de la població islàmica valenciana, els mudèjars d'aquesta zona del país s'aixecaren contra el poder reial i s'oposaren a l'expulsió decretada pel rei Felip el Pietós en 1609. Fins i tot a Cortes de Pallás triaren un rei, Turigi, que liderà la resistència musulmana. La història va acabar amb la desfeta total dels moriscos i, amb els anys, la seua substitució per un nou contingent de pobladors, cristians vells.
Abandonem Otonel en començar la vesprada, després d'haver gaudit d'una estona d'ombra mentre dinàvem. Continuem. Ens queden encara molts quilòmetres per recórrer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada