Mas del Juncar - La Cellarda - El Bataner - La Reduela - Mas de Mató - La Picossa - Escola de la Mina - Mas de la Mina - Lloma de l'Om - Mas de Batxero - Mas del Llosar - Mas del Juncar

Aquesta setmana publiquem al bloc una nova ruta de senderisme per terres de frontera, entre l'Alcalatén i l'Alt Millars. En ella visitem alguns masos i paratges situats principalment al terme de Llucena (l'Alcalatén), però també d'altres que formen part dels de Ludiente i Argelita (Alt Millars).

El mas de la Mina, l'escola de la Mina i el Morró de Llucena.

La ruta s'inicia al mas del Juncar, ubicat just en el límit dels termes municipals de Llucena (Alcalatén) i Argelita (Alt Millars). L'accés fins a ací és senzill, a través de l'estreta carretera CV-193 (Llucena-Argelita). Ens incorporem a la carretera en direcció nord. De seguida, a mà dreta, veiem la font del Juncar, amb dos taulellets devocionals: l'un de Sant Vicent Ferrer i l'altre de la Mare de Déu de la Font. 

 Mas del Juncar.

 Font del Juncar

 Taulellet de sant Vicent Ferrer

Taulellet de la Mare de Déu de la Font

Continuem per la carretera cap al nord i poc més endavant naix una pista a mà esquerra. Aquesta pista es correspon amb el camí reial d'Aragó. Immediatament deixem una edificació a mà dreta. Ara el paisatge és ampli i solitari: caminem per la lloma de l'Om; a l'esquerra, l'alt del Juncar i la Calera. 

Desviament per a prendre el camí reial d'Aragó.

Passats uns metres, a l'esquerra, ens apareix la Cellarda, just on fan frontera Ludiente, Argelita i Llucena. I no molt més endavant, a la dreta, i fent honor a la partida de la Calera, ens queda un antic forn de calç en ruïnes. Cellarda és una espècie de rata, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana. També vol dir "cella molt poblada", d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià.

La Cellarda

En direcció nord, sense abandonar el camí reial d'Aragó, ens trobem uns minuts més tard amb les ruïnes del Batanero, per als de Ludiente, i el Bataner o Batané per als de Llucena. Bataner és aquella "persona que treballa en un batà" (Diccionari Normatiu Valencià), una màquina de la indústria tèxtil. També rebien aquesta denominació els molins drapers. Ací tornen a partir els termes tot i que l'edifici s'aixeca a la banda de l'Alcalatén. En aquest punt ens desviem a mà esquerra i ens endinsem en terres lludientines. 

El Bataner, o el Batanero.

Ara gaudim d'unes vistes espectaculars de l'Alt Millars fins a la serra d'Espadà. Divisem alguns masos, com ara el de Juan Edo. Es veuen el Molar, l'Atalaia, el Cabezo Royo. Un quilòmetre més endavant del desviament, a la dreta, ens apareix la font de la Reduela, i pocs metres més endavant aquest mas habitat i encara viu. Allà fem una parada. Si en voleu saber més sobre la vida a la Reduela, ací vos deixem l'enllaç al bloc del poble: http://masiareduela.blogspot.com.es.

 Vistes cap al sud des del Bataner

 Vista del mas de Juan Edo, camí de la Reduela. Al fons, la serra d'Espadà.

 Font de la Reduela

La Reduela

Tornem sobre les nostres petjades cap al camí reial d'Aragó i continuem cap al nord. Sense abandonar-lo en cap moment fem cap al mas de Mató. De seguida ens fixem en les restes d'una roda de molí al nostre davant. Visitem breument l'indret i tornem novament per on havíem vingut fins a trobar un desviament, que ara ens queda a mà esquerra per una pista una miqueta deixada que baixa, cap a l'est. 

Vista parcial del mas de Mató

Uns metres més endavant gaudim d'unes bones vistes del mas de Cristóbal, que para per damunt de nosaltres. Continuem cap a l'est i també més alt que nosaltres veiem en la llunyania el mas de Martí. 

Mas de Cristóbal

Creuem el barranc de la Mina, també dit de l'Alba, per una ombria i comencem a guanyar altura ràpidament. Quan arribem quasi al nivell de la lloma del mas de Martí, que ja ens queda a l'esquena, tombem a mà dreta, deixant baix i a l'esquerra el barranc dels Covarxos. 

El barranc de la Mina, o de l'Alba, camí de l'ombria pel qual el travessem

Desviament a la dreta, cap a l'est, en direcció als Covarxos

A l'altra banda dels Covarxos gaudim d'unes vistes privilegiades del mas de Colomines de Dalt i del Penyagolosa.

Mas de Colomines de Dalt. Al fons, el Penyagolosa

Baixem un poc per a tornar a pujar, adreçant-nos cap a la Picossa. L'ascensió acaba a la vora del que sembla un corral en ruïnes. A partir d'aquest punt comencem a perdre altura. Lluny ja podem veure el conegut Salt del Cavall de Llucena. Voregem el Morró per la banda de baix i eixim novament a la carretera CV-193. 

Dartres metres de pujada

Camí de baixada cap al mas de la Mina, o del barranc de l'Alba

A partir d'aquest punt, la resta de la ruta transcorre per la solitària carretera. Girem a la dreta i, de seguida, veiem l'edifici de l'antiga escola masovera de la Mina, així com del mas de la Mina, o del barranc de l'Alba. Creuem novament aquest barranc i a l'esquerra, per baix del mas, veiem algunes de les infraestructures de l'antiga mina de San Vicente, que hui en dia dóna nom al paratge. Sobre aquesta explotació minera teniu més informació en la següent adreça: http://www.cuevascastellon.uji.es/adjuntos/lucena_sanvicente_mina.pdf.

 Escola de la Mina

Ruïnes al mas de la Mina, o del barranc de l'Alba

Pugem cap a la lloma de l'Om. A l'esquerra, en la llunyania es veu el mas dels Covarxos. També a l'esquerra veiem les Covasses i les seues boques. Just en la primera revolta que ens trobem a la carretera està ubicada la caseta del Sit. És emprada com a abellar i ens fixem que hi ha activitat, per això passem ràpid. 

Vista llunyana del mas dels Covarxos

Ara anem cap al sud. Dalt nostre, a la dreta, veiem una caseta en ruïnes i, al fons, ja ens apareix el mas de Batxero, el qual, malgrat estar parcialment enrunat, té activitat. Des d'ací gaudim d'unes magnífiques panoràmiques del Salt del Cavall, i d'un paisatge que encisa.

 Mas de Batxero

El Salt del Cavall

Després d'un revolt tancat de la carretera cambiem el rumb cap a l'oest. A la dreta deixem l'anomenat Sentinel·la, i se'ns apareix al davant el mas del Llosar i, per sobre d'ell, el mas del Tossal. Creuem el Llosar, travessem el seu barranc i veiem la seua font de lluny, i comencem una pujada que ens durarà quasi tot el que ens queda de ruta. L'entorn guarda un silenci colpidor, no s'escolta res de res. 

 Mas del Llosar

 Barranc del Llosar. Al fons, la font del mas.

Paisatge entre el mas del Llosar i el mas del Juncar

No el veiem, però el mas d'Alfons no està massa lluny de nosaltres. Més endavant veiem un paisatge que ens sona. El Juncar apareix al nostre davant. I en aquest punt donem per finalitzada la ruta. Ací vos deixem el seu enllaç a Wikiloc. Esperem que us haja agradat :) http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11056878.