Sant Vicenç de Castellet - Can Noguera - Sant Pere de Vallhonesta - Masies de Vallhonesta - Sant Jaume de Vallhonesta - Bauma del Seguer - Cal Jan - Cal Barret

Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca del Bages. En ella, caminem pels termes municipals de Sant Vicenç de Castellet i de Castellgalí. L'eix central de la ruta és Vallhonesta, les seues ermites i les seues masies.

Panoràmica de Vallhonesta. Al darrere, la serra

de Vallhonesta amb els cims de Puigsoler Petit i

Puigsoler. Al fons, el massís de Montserrat.

L'excursió comença a l'estació de tren de Sant Vicenç de Castellet. Des d'allà eixim en direcció est, cap a la dreta, pel passeig de Pau Casals. En arribar a la cruïlla amb el carrer del Montseny, tirem a l'esquerra per aquesta via. Pocs metres després la deixem i continuem cap a la dreta pel carrer d'Osona.

Carrer del Montseny

Finalment, agafem a l'esquerra el carrer de sant Valentí, travessem el carrer del Pedraforca i ens incorporem, en direcció nord, al carrer de les Roques Altes, que es correspon amb el camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta.

Carrer de sant Valentí

Guanyem uns metres d'altura, tot deixant enrere els darrers habitatges de Sant Vicenç de Castellet. Ara no hem d'abandonar la direcció que duem. Així, pel camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta, caminem per un terreny planer a mig aire del vessant de les Roques que baixa cap al torrent de Font Saiola.

Arranc del camí de Sant Vicenç de

Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta

Camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta

Després d'uns deu minuts sempre per senda o camí de terra, eixim a una pista forestal superposada al camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta. L'agafem recte, en direcció est. Amb ella creuem la carretera C-16 i, en havent-lo fet, anem cap a l'esquerra.

El camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume

de Vallhonesta en fer-se pista forestal

Carretera C-16. A la dreta, Montserrat.

Desviament a l'esquerra

A poc a poc ens aproximem a la serra de Vallhonesta. La pista, per tal de fer una pujada més suau, marxa per la dreta, cap al Soler, per tal de fer revolts. Nosaltres, però, tirem per l'esquerra, que és per on continua el camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta.

Desviament a l'esquerra, per senda

La pujada s'accentua a poc a poc i comencem a fruir d'unes bones vistes del massís de Montserrat i de la vall del torrent de can Joan Domingo i de can Soler. Al remat, retrobem la pista forestal. La seguim a l'esquerra i, un parell de passes més enllà, guanyem el coll de can Noguera i arribem al mas del mateix nom.

Vista del massís de Montserrat

El Soler, masia de Sant Vicenç de Castellet

Can Noguera

En aquest punt, tombem a mà dreta per sendera, tot passant a la vora de cal Miquel Gras, o cal Miqueló. Caminem cap al nord, tot deixant a l'altra banda de la fondalada del torrent de can Noguera, el turó de les Guineus.

Desviament a mà dreta

Cal Miqueló, o cal Miquel Gras

El turó de les Guineus

Sense abandonar en cap moment el sender, el camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta ens va reorientant cap al nord-est. Finalment, guanyem un coll a 361 msnm. És un bon mirador a septentrió. Allà mateix, trobem una capelleta molt senzilla dedicada a sant Benet.

Camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta

Mirador

Capelleta dedicada a sant Benet

Continuem l'excursió cap al sud-est. Perdem un poc d'altura i, en cosa de cinc minuts, veiem una barraca de pedra seca a uns metres del camí. Anem a veure-la i, en acabant de fer-ho, tornem sobre les nostres petjades per a fer cap, de seguida, a Sant Pere de Vallhonesta.

Camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta

Caseta de pedra seca

Entrada a la caseta

Ermita de sant Pere de Vallhonesta

Aquesta és una ermita romànica, ampliada en l'època gòtica i recuperada a mitjan segle XX. De l'interior hi destaquen les restes de les pintures de l'absis. També és a remarcar la presència d'un sarcòfag medieval i d'una pila baptismal. Cada 1 de maig s'hi celebra al lloc l'aplec del Panellet.

Porta d'entrada al temple

Campanar de factura gòtica

Interior de l'ermita de sant Pere de Vallhonesta

Sarcòfag romànic. Anteriorment estava

ubicat junt a la porta del temple

Antiga porta d'entrada al temple,

ara tapiada. La pedra recolzada

és la de l'antic altar anterior a la restauració.

Pintures murals superposades al sostre de l'absis

Sant Pere al damunt de la taula de l'altar

A la seua vora s'alça cal Campaner, una masia que, probablement, té el seu origen en un xicotet cenobi on residien els religiosos encarregats del temple.

Cal Campaner

Vista posterior de cal Campaner

Després de visitar tot el recinte de la mà d'Alfred, a qui li agraïm el seu temps i la seua predisposició a mostrar-nos el recinte, continuem la ruta en direcció est, pel camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta. A partir d'ací, ens queda una bona estona de caminar per pista forestal.

Camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta

Ara ens disposem a visitar Vallhonesta, un agrupament de masies situades a l'entorn de Sant Pere. La primera que veiem és cal Sala, del segle XVII. Després, creuem el torrent de Rubió i ens ixen a rebre els gossos de cal Martí. Aquesta casa va ser comprada per Ramón Martí l'any 1774. Abans era propietat de la família Forns, que la tenia deshabitada. El 1860 la família Martí la revengué de nou a la família Forns. Cal apuntar també que, cap a la dècada del 1980, aquesta era l'única masia de Vallhonesta habitada de manera permanent.

Cal Martí

En passar cal Martí, girem lleugerament cap a la dreta. Aleshores apleguem a cal Carreres o, com ací és més coneguda, cal Pere Carreras o cal Peret. En acabant fem cap a cal Jeroni, o can Geroni, i, de seguida, a can Xacó. Aquest últim mas possiblement siga el més modern de tots, del segle XIX.

Camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta

Cal Carreres, o cal Pere Carreras

Detall de la façana de cal Jeroni. Al llindar

de la porta està gravada la data de 1840

Cal Jeroni. Al fons, cal Pere Carreras.

Vista llunyana de can Forns, una de les masies

més antigues de Vallhonesta

Can Xacó

Guanyem un poc més d'altura i arribem a les portes de can Testagorda, masia anomenada a tots els mapes cartogràfics amb el nom de can Rafel, o cal Rafel. Seguim cap a la dreta, en ziga-zaga, i fem cap a una construcció en ruïnes, identificada amb el nom de can Testagorda al mapa de l'Instituto Geográfico y Estadístico de primeries del segle XX. Finalment, enfront nostre apareix ca l'Ambròs, la darrera de les masies de Vallhonesta.

Can Testagorda

Ruïnes identificades com de can Testagorda

al mapa de l'Instituto Geográfico y Estadístico

de primeries del segle XX

Ca l'Ambròs

Un parell de minuts després de passar per ca l'Ambròs, fem cap a un encreuament. Nosaltres hem de continuar recte, per senda, en direcció nord-est primer, nord després i, finalment, nord-oest. En aquest tram, el camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta ens fa pujar un centenar de metres.

Camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta

Caseta de pedra seca

Al remat, apleguem a un encreuament situat a un coll d'uns 460 msnm. Tirem a la dreta. El camí ens porta a rodejar el sot on naix el torrent de sant Jaume. Per fi, després d'uns deu minuts, apleguem a Sant Jaume de Vallhonesta.

Desviament a la dreta

Camí de Sant Vicenç de Castellet a Sant Jaume de Vallhonesta

Ermita de sant Jaume de Vallhonesta

Aquesta ermita està situada a la vora del camí ral de Barcelona a Manresa, important via de comunicació entre Castella, Aragó i Catalunya al llarg dels segles. Això explica la dimensió de l'hostatgeria de sant Jaume, hui dia completament enrunada i que funcionà fins a ben entrat el segle XX. Entre l'hostal de Vallhonesta i l'ermita paren les ruïnes de la masia de sant Jaume.

Altar major de l'ermita de sant Jaume de Vallhonesta

Imatge de Sant Jaume de Vallhonesta

en la primera meitat del segle XX

Contrallum de la porta del temple

Hostatgeria en ruïnes

Paisatge al nord des de l'hostatgeria

Una vegada hem visitat el conjunt, desfem les nostres petjades fins al darrer encreuament a 460 msnm. Allà, als peus del cim de la Bosquina, mamprendrem camí cap a l'oest per l'anomenat camí dels Maquis. Tanmateix, de seguida tombem a la dreta, en direcció nord, per a envoltar la capçalera del torrent de sant Jaume. Passem junt a una petita balma i, de seguida, fem cap a la bauma del Seguer, just en un revolt del camí dels Maquis. A partir d'aquest punt,avancem cap a l'oest, per baix del serrat dels Bretons.

Camí dels Maquis

Bauma

Bauma del Seguer

Una altra perspectiva de la bauma del Seguer

Camí dels Maquis

Deu minuts més tard, eixim a la pista del camí de Vallhonesta, que es correspon aproximadament amb el camí de can Serra. La seguim cap a ponent, recte. Per dalt del torrent de Rubió, ens aproximem a cal Jan i a la seua sènia, a tocar del pas que travessa per baix la carretera C-16.

Camí de Vallhonesta

Caseta de pedra seca a la vora del camí

Cal Jan

Ara abandonem el terme de Sant Vicenç de Castellet i entrem al de Castellgalí. Allà mateix veiem un agrupament de masies: can Pere Oliveres, cal Barret, cal Paguet, ca l'Agustí... . En deixar-lo enrere, fem cap a la carretera BV-1229, superposada més o menys al camí del Pont de Vilomara a Sant Vicenç de Castellet. L'agafem cap a l'esquerra i la seguim durant un quart d'hora. Al remat, entrem al poble de Sant Vicenç de Castellet, el travessem i fem cap a la seua estació. Allà fiquem el punt i final a l'excursió.