Eslida - Almaxaraca - Aixoulín - Font de Sanxis - Corrals de la Lloma - Molí de Pelat - Berambuig - Forns de calç - Eslida

Aquesta setmana us presentem una nova excursió pel terme d'Eslida, a la serra d'Espadà. En ella, acompanyats pel nostre amic Òscar, visitem els despoblats moriscos d'Almaxaraca i d'Aixoulín, els corrals de la Lloma i el molí de Pelat, o de les Hortetes, entre d'altres llocs d'interés del nord-est del terme municipal eslider. Així mateix, ens endinsem breument al terme d'Artana per tal de veure els forns de calç de la partida de la Font.

Vista parcial del poble d'Eslida des d'Almaxaraca

L'excursió comença al camí Fondo d'Eslida, als afores del poble. Allà mateix tenim l'arc de la Rambla, un aqüeducte medieval que creua la rambla d'Artana. Serveix per a regar els conreus de la partida de l'Horta del Bany, on es conserven les restes d'uns banys àrabs, i d'ací el topònim.

L'arc de la Rambla amb la Costera de fons

Des d'allà eixim en direcció nord pel camí d'Eslida a Tales, també conegut amb el nom de camí dels Corrals en aquest tram. Amb ell travessem la rambla d'Artana i, trepitjant el seu sòl empedrat i còmode, apleguem en dos minuts a Almaxaraca, una antiga alqueria islàmica que fou reaprofitada pels cristians per a guardar ramat. Per això, també és coneguda amb el nom dels Corrals (de Masajaraca, Basajaraca, ...). Carme Barceló, al seu llibre del 1983 Toponímia aràbiga del País Valencià: alqueries i castells, determina que Almaxaraca deriva de l'àrab al-masraqa, és a dir, "la solana". I, efectivament, les restes d'aquest poblament miren al sud i frueixen de moltes hores d'insolació cada dia.

La rambla d'Artana

El camí dels Corrals, o camí d'Eslida 

a Tales, en entrar a l'alqueria d'Almaxaraca

Carrer a Almaxaraca

Ruïnes d'una edificació

Per la seua banda, Butzer, Butzer, Mateu i Miralles, al seu treball Una alquería islámica medieval, publicat el 1985 al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, comenten que la primera referència certa a Almaxaraca data del 1414, tot i que un document anterior, de 1276, reprodueix un topònim poc clar d'una alqueria de la jurisdicció d'Eslida que podria fer referència a la que ara visitem. Nogensmenys, a un informe elaborat el 1377 pel comissari apostòlic Álvaro Martínez, amb motiu del possible canvi de jurisdicció eclesiàstica d'alguns territoris de les diòcesis de València i de Tortosa a la de Sogorb, es fa una relació de les alqueries d'Eslida, tot anomenant, entre d'altres, els llogarets d'Almaxenta i d'Almaxiquiella, algun dels quals podria correspondre's amb el d'Almaxaraca.

Paret mitgera entre dos edificacions d'Almaxaraca

Arcs de mig punt a l'interior d'un dels corrals d'Almaxaraca

Els mateixos Butzer, Butzer, Mateu i Miralles determinen que Almaxaraca assolí la seua major expansió el 1427, quan comptava amb 48 habitatges. A partir d'eixe moment inicià una etapa de declivi que feu que l'any 1563 només quedaren 14 cases.

Porta a Almaxaraca

Deixem enrere Almaxaraca, continuant la ruta cap a la dreta, en direcció nord-est, pel camí d'Eslida a Tales. En aquest punt, la via també és anomenada camí del Cagaferro, per ser aquesta la partida eslidera que trobem a continuació. A mà esquerra ens queda la Serra i, a la dreta, la partida del Bany.

El camí d'Eslida a Tales, o camí del Cagaferro

Avancem cap al nord-est pel camí d'Eslida a Tales i, en arribar a la partida del Cagaferro, anomenada així per l'abundància d'aquest material a la contrada, ens reorientem cap al nord, tot envoltant el tossal de la Serra que està coronat pel pla de la Rosa. Aquesta muntanya ens queda a l'oest. A l'est, en canvi, tenim la foia que baixa des d'Aixoulín i la Conillera cap a la rambla d'Artana. Al remat fem cap a una cruïlla de camins. El de la dreta és un ramal que enllaça amb la pista d'Aixoulín. Nosaltres, però, tirem pel de l'esquerra, recte, que és per on continua el camí d'Eslida a Tales. Amb ell recorrem els últims metres que ens separen del coll on se situen el corral i l'aljub d'Aixoulín.

El camí del Cagaferro poc abans d'arribar a Aixoulín

El corral i l'aljub d'Aixoulín

Aljub d'Aixoulín

El corral, segons afirma Lourdes Tamborero al seu treball Corrales en la Sierra de Espadán de origen anterior a la expulsión de los moriscos (1609), és una construcció refeta al segle XIX, el sostre de la qual fou reformat a la dècada del 1960-1970. Per la seua banda, l'aljub actual també seria una obra del segle XX. En tot cas, el topònim sembla confirmar que en aquesta contornada estigué ubicada l'alqueria islàmica d'Aixoulín. De significat fosc, el nom d'aquest llogaret oscil·la entre El Saulín, Saulim, Xaulín, Exâulin, Ciling o Celín, segons la font, per la dificultat de transportar a la llengua romanç la fonètica de l'àrab hispànic. En tot cas, l'indret és anomenat al document que comentàvem de l'any 1377 amb el nom de Cilins.

Vista a migjorn des d'Aixoulín

Corral d'Aixoulín

Porta antiga de fusta llançada junt al corral d'Aixoulín

Just en passar el corral trobem un encreuament. Nosaltres hem de continuar recte, per la seguida que portàvem del camí d'Eslida a Tales cap al nord. Al cap d'un minut, novament arribem a una cruïlla. El camí de mà dreta mena cap a les Ribassades, de fet és anomenat camí de les Ribassades. Amb tot, nosaltres hem d'anar pel ramal de l'esquerra, que baixa cap al barranc d'Aixoulín.

Camí d'Eslida a Tales

Desviament a l'esquerra

Vista de les penyes del pla del Batlle

En acabar de descendir al fondal, ens apareix una altra intersecció. Ara seguim l'excursió tot dret, cap a septentrió. A mà dreta veiem la font de Sanxis, mig amagada per l'abundància de vegetació.

Font de Sanxis

Una vegada la passem, la carrerada del camí de Tales i de la Masia, via pecuària que es correspon de manera intermitent amb el camí d'Eslida a Tales que hem seguit, se'n va definitivament cap al nord-oest. Així mateix, nosaltres també canviem la nostra direcció i, en aplegar a l'encreuament següent, tirem cap a la dreta. Deixem ací el camí d'Eslida a Tales i agafem el camí del Molí.

Camí d'Eslida a Tales

Desviament cap a la dreta, on agafem el camí del Molí

Nogensmenys, uns metres més endavant ens separem d'aquesta via, tot seguint la pista que recorre la part baixa de les Ribassades. Ara anem cap a l'est, fins a fer cap a un encreuament múltiple. A la primera cruïlla, continuem recte. A la segona, hem de tombar a l'esquerra, cap al nord. Finalment, a la tercera, tirem cap a la dreta, en direcció nord-est. 

Camí

Desviament a l'esquerra, en direcció nord

Ara caminem per la partida de la Lloma. A la nostra esquena, ens observa el característic puntal del Centeno.

Mirada enrere cap al puntal del Centeno

Poc després de la darrera intersecció, a la vora del camí, ens apareix el primer dels corrals de la Lloma. Afortunadament, aquesta construcció encara conserva gran part del sostre de canyes, els arcs petris de mig punt i la porta i les bigues de fusta. Visitem l'edifici i continuem pel camí en direcció a les Hortetes i al Redó.

Corral de la Lloma (1)

Porta de fusta

Arcs de mig punt a l'interior del corral

Sostre del corral

Els arcs del corral de la Lloma des d'una altra perspectiva

Part en ruïnes del corral de la Lloma

Pocs metres més endavant, a mà esquerra, observem una altra edificació al mig d'un pinar. Eixim del camí i ens apropem a veure-la. Es tracta del segon dels corrals de la Lloma. Presenta unes dimensions notablement majors que les del corral anterior. Ara bé, es troba en pitjor estat de conservació.

Camí

Corral de la Lloma (2)

Porta tapiada i paret septentrional del corral

Xicoteta obertura a la paret occidental

En havent-lo visitat, desfem els nostres passos fins a l'últim encreuament. Ara anirem recte, en direcció oest, per tal de perdre altura per la partida de la Marjaleta i anar a buscar, novament, el camí del Molí, que retrobem per un corriol que naix de la pista en el punt on aquesta es reorienta cap a l'est. És un camí poc marcat que, de seguida, ens fa creuar un barranquet tributari del de les Hortetes. A l'altra banda del curs d'aigua, la sendera és més marcada fins que el camí del Molí mor junt a uns camps de conreu abandonats.

Camí en direcció oest

Surera

Empedrat del camí

Desviament a mà esquerra

Camí del Molí

Aleshores hem de seguir l'excursió per damunt de la sèquia, a poc a poc i amb molta cura de no caure. Després d'uns cinc minuts arribem a la bassa del molí de Pelat, també conegut amb el nom de molí de les Hortetes, per estar situat en aquesta partida d'Eslida. 

Sèquia

Bassa del molí de Pelat, o de les Hortetes

La bassa, amb el seu entorn

Una altra perspectiva de la bassa del molí de Pelat

Envoltem la bassa i, de nou, remuntant la sèquia fem cap al molí citat en cosa d'un minut. L'edifici, que està en ruïnes, encara conserva la blancor de la calç a la seua façana. Si hi accedim, amb molta precaució, també podem veure la mola volandera del molí.

Tram de la sèquia entre la bassa i el molí

Façana del molí de Pelat

La façana de l'edifici vista des d'un altre angle

Mola volandera del molí de Pelat

Font: Espadàniques

Carcau del molí de Pelat

Font: Espadàniques

Una vegada hem visitat el molí Pelat, desfem una altra volta el camí fet fins a eixir al camí del Molí. Travessem novament el barranquet i, tombant cap a la dreta, fem cap a l'encreuament on se separen els camins que van a la Marjaleta i a les Hortetes, d'on venim ara, i a la Lloma, on havíem estat abans veient els corrals. Ara continuem a la dreta, pujant. A la intersecció següent, tirem cap a l'esquerra, en direcció est, per a anar a buscar l'ombria de Cerdà i el camí de Berambuig.

Desviament a l'esquerra

Camí

Vinya a la vora del camí

A aquesta via fem cap després d'uns deu minuts de camí. Eixim a ella a l'altura de la caseta de Pedrisco i la seguim cap a migjorn, tot descendint cap a la ribera de la rambla d'Artana.

Camí de Berambuig

Caseta de Pedrisco

La Costera vista des del camí de Berambuig

A ella arribem en cosa de cinc minuts i, una vegada l'hem creuada, fem cap a la carretera CV-223. que, en aquest tram, es correspon més o menys amb el camí d'Eslida a Artana. Girem a l'esquerra per a endinsar-nos breument pel terme d'Artana. Al primer camí de mà esquerra, tombem i, de seguida, arribem a la caseta de l'Algepsar. Just enfront, trobem uns forns de calç en ruïnes.

Rambla d'Artana

Carretera CV-223

Camí

Caseta de l'Algepsar

Forns de calç

Continuem ara en direcció oest per l'assegador de l'Oret. La via pecuària es perd en entrar per un camp de conreu. Immediatament, però, reapareix a l'altre costat de tros. Una altra vegada, eixim al camí de Berambuig, travessem la rambla d'Artana i, ara, anem a mà dreta.

Assagador de l'Oret

Carretera CV-223

Amb la carretera, recorrem l'Horta Seca. Com ens apuntà l'Òscar durant la ruta, el topònim d'aquesta partida podria vindre d'una interpretació errònia de l'àrab as-síkka, que segons Carme Barceló, a Toponímia islàmica del País Valencià (1983), vol dir "el camí". Això encaixa perfectament amb la situació d'aquesta contrada d'horta, ubicada a tocar del camí d'Eslida a Artana, ara carretera CV-223. Així doncs, seria aquesta l'horta del camí, en contraposició a d'altres hortes com la del Bany o la d'Alfeig. En uns deu minuts, apleguem al nucli urbà d'Eslida. Baixem fins a l'arc de la Rambla i, vora tres hores després d'haver començat a caminar, donem per acabada l'excursió.

Surera junt a la carretera

Villa Anita

Per a acabar, ací us deixem l'enllaç d'aquesta excursió a Wikiloc. Esperem que us agrade!