Algerri - Els Trullets - Font de la Sisquella - Ermita de Cérvoles - Tossal de la Sisquella - La Figuera

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera. Amb inici i final al poble d'Algerri, en ella pugem a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles, al terme d'Os de Balaguer, així com coronem el tossal de la Sisquella que, amb uns 810 msnm, és el punt més alt de la ruta.

Paisatge cap al sud des del tossal de la Sisquella

L'eixida comença a la plaça del Portal d'Algerri, des d'on eixim en direcció est. De seguida, a mà dreta, al carrer del Barranc, apleguem a la font de Baix, obrada al segle XVIII. En acabant, seguim per aquesta via fins a abandonar el poble en direcció nord. Aleshores, el carrer del Barranc es transforma en el camí de la Garriga, o d'Algerri a la Figuera, o d'Algerri a Ivars.

La font de Baix

Carrer del Barranc

Camí de la Garriga, o d'Algerri

a Ivars, i també d'Algerri a la Figuera

Caminem en paral·lel a un barranquet, a mà dreta. A l'esquerra, ens queden els Trullets, que esquitxen el vessant de la serreta que tenim a ponent i que servien per tal d'emmagatzemar el vi. Documentats des del 1640, se n'han conservat 26.

Els Trullets del camí de la Garriga

Uns metres més enllà, a la dreta, veiem l'era del Jum i, després de passar per la bassa dels Horts, arribem a les granges del Rossendo, on trobem una cruïlla. Nosaltres seguim recte, pel camí de la Garriga, o de la Carrerada.

Granges del Rossendo

Camí de la Garriga

Immediatament després, fem cap a un altre encreuament. Deixem que el camí d'Algerri a Ivars se'n vaja recte. Nosaltres, tirem cap a la dreta amb el de la Garriga, i de seguida, passem per una granja abandonada. Ara bé, en aquest punt, el camí de la Garriga es desvia cap a l'esquerra. En canvi, nosaltres continuem recte pel camí de la Carrerada, amb l'extens pla de la Figuera, que para a orient.

Camí de la Garriga

Ja pel camí de la Carrerada, amb l'extrem

occidental del pla de la Figuera a la dreta

Avancem en direcció nord / nord-oest, per una contrada solitària. Guanyem un poc d'altura lleugerament per a travessar el serrat de santa Bàrbera per ponent.

A ras de terra, el camí de la Carrerada en

anar a travessar el serrat de santa Bàrbara

En havent-lo ultrapassat, el camí de la Carrerada comença a girar cap al nord-est. En aquest punt, hi queda la bassa Nova i, arrapat a un contrafort de la muntanya de la Tossa, hi veiem el corral del Parra.

Bassa Nova

Una altra perspectiva d'aquesta bassa

Vista llunyana del corral del Parra

És també ací, quan comencem a anar cap al nord-est, on se'ns uneix, novament, el camí de la Garriga. Passem per la cometa Farta i, just després, eixim a una cruïlla, ja a la partida de Lo Clot dels Ametllers, ara plantat de vinya.

Camí de la Garriga

Encreuament en arribar a Lo Clot dels Ametllers

Ací deixem definitivament el camí de la Garriga, que se'n va en direcció Aragó, per tal d'incorporar-nos al camí de la font de la Sisquella, o camí de Cérvoles, amb el qual comencem a pujar més i més per les Solanes fins a guanyar el pla de la Sisquella, al cap d'uns quinze minuts.

Camí de la font de la Sisquella

Un altre tram d'aquesta via

Travessem el gual on para la font de la Sisquella i el seu dipòsit, i abandonem el camí de Cèrvoles per a agafar, cap a l'esquerra, el ben marcat camí de la Sisquella a Boix.

Dipòsit de la font de la Sisquella

Camí de la Sisquella a Boix

Amb aquesta via, la pujada s'accentua i, en cosa de deu minuts, guanyem els vora 150 metres de desnivell que ens separen de la carena de la serra Mitjana. Abans, però, transitem breument pel terme d'Ivars de Noguera.

Vistes des del tram del camí de la Sisquella a Boix

que transita per l'interior del terme d'Ivars de Noguera,

poc abans de guanyar la carena de la serra Mitjana

En ascendir al cim de la carena i tombar cap a l'est, entrem al terme d'Os de Balaguer, que tardarem estona en abandonar. Ara anem pel camí de Vila-seca a Cérvoles i, a l'esquerra, ja veiem la valleta del barranc de Matamala, que ens separa de les altures de la serra de la Guineu.

Camí de Vila-seca a Cérvoles

El camí, amb la serra de la Guineu a mà esquerra

Al cap de cinc minuts, en havent ascendit una costereta, eixim al pla del santuari de la Mare de Déu de Cérvoles. El temple, documentat des del 1272, formava part del conjunt de la granja de Cérvoles, propietat de les monges del monestir de santa Maria de Vallverd de Tragó de Noguera. En acabant, cap a l'any 1300, va ser construïda una nova església, d'estil gòtic, que va sobreviure fins al segle XVIII. Fou aleshores quan, entre 1778 i 1802, s'edificà el santuari actual i també l'hostaleria per als pelegrins. Desamortitzat el conjunt, fou recuperat pel bisbat de Lleida l'any 1915. L'any 1975, es procedí a enderrocar l'hostaleria, en ruïnes, i el temple fou restaurat.

Pel que fa a la imatge de la titular, la Mare de Déu de Cérvoles, fou trobada per un pastor, tal com expliquen els goigs: "Ab un Siervo agenollat, devant Vos per vostre honor, vos vá trobar un pastor, ab dos Angels al costat". L'altra versió d'aquest prec també se'n fa ressò de la troballa: "Un pastor afortunat trobà eixa imatge sagrada, veient-la, meravellat, sobre una penya posada".

Ermita de la Mare de Déu de Cérvoles

Pedra gravada amb una data que

ha estat esborrada, a la façana del temple

Interior de l'ermita

Ara, ens desviem, breument, cap al sud per tal de guanyar el cim del tossal de la Sisquella, a uns 810 msnm. Coronant-lo hi és la torreta de Cérvoles, que domina tot el migjorn de la Noguera, el Segrià i el pas cap a la Llitera. Segurament aquesta construcció fou bastida cap a l'any 1000, per controlars les terres de frontera entre els dominis cristians i islàmics.

Senda de pujada

Cim del tossal de la Sisquella, coronat amb la

torreta de Cérvoles, dita també dels Moros

Paisatge cap a Aragó, amb les aigües del riu

Noguera Ribagorçana envoltades de muntanyes

La torreta de Cérvoles

En havent gaudit d'aquesta panoràmica, girem cua de nou cap a l'ermita de la Mare de Déu de Cérvoles, on agafem el camí de Cérvoles a Os de Balaguer, que tira cap a la serra del Ramer. Perdem un poc d'altura, però de seguida la recuperem. A mà esquerra ens acompanya la serra de la Guineu. A la dreta, continuem amb bones vistes sobre la part sud de la Noguera i també sobre la vall solcada pel barranc del pla de Bòria.

Camí de Cérvoles a Os de Balaguer

Un altre tram d'aquesta via

Paisatge a mà dreta, cap al sud

Una vegada ultrapassada la cabana del Collo, comencem a baixar amb el camí de Cérvoles a Os de Balaguer cap a la partida del Ramer. És aleshores quan, a uns 700 msnm, trenquem cap a la dreta per un caminot poc marcat i que es correspon amb el camí del Ramer.

Cabana del Collo

Camí de Cérvoles a Os de Balaguer

Conreus a la partida del Ramer

Camí del Ramer

Anem cap al sud-oest. De seguida, el camí del Ramer ens fa creuar un camp de conreu. Enfront, veiem les ruïnes d'un maset. Tot deixant-les a mà dreta, trenquem cap al sud amb aquesta via.

Camí del Ramer

Ruïnes

Novament, fem cap a un camp de conreu. Encara que no ho parega, l'hem de creuar i, a l'altra banda, retrobem el camí del Ramer, ben marcat ja i molt més ample abans.

Camí del Ramer

Un altre tram del camí, ja molt més marcat

Gaudim d'un bonica panoràmica del pla situat als nostres peus. A mesura que baixem, les vistes se'ns acaben i dibuixem un lleuger ziga-zaga que ens acaba duent cap a l'oest. Aleshores, a mà dreta, ens queda un antic corral mig reconstruït amb materials moderns.

Ruïnes d'una construcció de pedra seca

Camí del Ramer

Corral reconstruït amb materials moderns

En acabant d'ultrapassar-lo, deixem el camí del Ramer i tirem a l'esquerra pel camí de Montpoal que, en direcció sud / sud-est, pel pla de Bòria, ens duu a trobar el del Pla.

Camí de Montpoal

L'agafem cap a la dreta en direcció a la serra de Centsous. De seguida, passem per una cabana en ruïnes. Envoltem per la banda de ponent el serrat, mentre veiem a la dreta el mas de Goixard. Desperdigolades per l'est d'aquesta torre, just per la banda des d'on la veiem, aparegueren restes de ceràmica de l'edat del Bronze. Amb tota probabilidad, provenien d'un tossalet que queda a l'altra banda del camí del Pla i que no ha estat encara estudiat a fons.

Camí del Pla

Ruïnes

El camí del Pla, per la partida del pla d'Os

Mas de Goixard

En girar el camí del Pla cap a l'esquerra, ens desviem cap a l'oest pel camí de la torre del Figuerol a la Serra que, en cosa de cinc minuts, ens duu novament al camí de la font de la Sisquella, o de Cérvoles, a l'altura de Lo Clot dels Ametllers, per on ja havíem passat un parell d'hores abans.

Camí de la torre del Figuerol a la Serra

Així doncs, anem sobre les nostres passes durant uns metres. Ara bé, a la primera ocasió que tenim, trenquem cap a l'esquerra pel camí de la Figuera a Algerri, que travessa el pas entre les serres de santa Bàrbara i de l'Àliga.

Camí de la Figuera a Algerri

Aquesta mateixa via, un poc més endavant

Al cap d'uns deu minuts, passem pel cementeri de la Figuera i, just després, ens desviem cap a l'esquerra per tal de visitar aquest poble abandonat.

Cementeri de la Figuera

En vegada d'endinsar-nos pel seu casc urbà, hi pugem per un camí que l'envolta i que ens duu directament a les ruïnes del seu castell, documentat des de l'any 1153, quan apareix esmentat en una escriptura de donació atorgada a favor de Pere de Claramunt i els fills de Ramon de Claramunt per Guerau Ponç III de Cabrera i la seua esposa Berenguera.

Ruïnes del castell de la Figuera

Una altra perspectiva del conjunt

A la seua vora, hi para l'església de sant Urbà, ben documentada des del segle XVII però de factura romànica, possiblement del segle XII. Abandonada, al seu interior ja no hi és la imatge del titular, sant Urbà, ni tampoc la de sant Antoni Abat i ni la de la Dolorosa, que ocupaven sengles altars laterals. S'han conservat, però, dues làpides sepulcrals del segle XVIII col·locades al peu de l'altar major.

Vista lateral del temple

Espadanya de sant Urbà de la Figuera

Detall de la porta

Façana de l'església de sant Urbà

Interior del temple

Detall de la capçalera de l'església

En havent-la visitat, desfem el recorregut fins a retrobar el camí de la Figuera a Algerri, o camí del Poble, que travessa el pla de la Figuera per a trobar, als vint minuts, les granges de Rossendo, per on ja havíem passat abans.