El vocabulari de la natura: ESPONA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura protagonitzada per la paraula 'espona'. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), aquest terme es refereix, entre d'altres, al "marge de pedra per a sostenir les terres d’un bancal". De la mateixa manera, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua recull que una espona és un "marge de terra o de pedra".

El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) indica que aquest significat de "marge; petita elevació o escaló de pedres i terra per a defensar la terra de conreu contra les esllavissades" que rep el mot 'espona' és propi de la Ribagorça i de la Llitera, i també de la Conca de Tremp, del Segrià, del Pla d'Urgell i del Priorat.

Murs de pedra seca que actuen com a espones per a sostindre el terreny i evitar 
solsides, al terme de Cervià de les Garrigues, a la comarca de les Garrigues

Pel que fa a l'origen de la paraula, aquesta deriva del llatí spŏnda, que són cadascun dels costats del llit, tot i que en època tardana va adquirir el significat de marge (DCVB). 

A la toponímia catalana trobem nombrosos exemples d'aquest terme. Així doncs, Espona és un llogaret i partida del terme de Massoteres, a la Segarra. També l'Espona, amb article, és un nucli del terme d'Orís, a Osona, i del terme de Sant Pere Sallavinera, a l'Anoia. Igualment és una muntanya del terme d'Alins, al Pallars Sobirà, i del terme de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell. A Bellaguarda, a les Garrigues, tenen l'Espona Llarga mentre que la font d'Espona Maior està entre els pobles de Espui i d'Aiguabella, al Pallars Jussà.

Per contra, al País Valencià és ben escassa la presència d'aquesta paraula a la toponímia. Emperò hi ha alguns exemples com el de la partida de l'Espona del terme de Rossell, a la comarca del Baix Maestrat.

REFERÈNCIES
ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat

Comentaris