El vocabulari de la natura: PARDINA

La natura sempre reclama allò que li pertoca. Ha estat abans que els humans hi foren a la Terra. Hi és ara, i hi serà el dia després que eixos éssers vius que en llatí han estat anomenats homo sapiens passen a la història. Fins i tot la seua existència no quedarà esgotada quan el món deixe de ser-ho i desaparega. En canvi, les persones, lligades indefectiblement a la natura i que hi són part integrant d'ella, naixen; creixen; es reprodueixen; deixen la seua petjada, biològica i material, en un temps concret; envelleixen i falten. Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris.

Així és que uns humans canvien, transformen, esborren, esmenen allò que feren les generacions dels seus avantpassats. Ocupen noves terres i n'abandonen d'altres. I pel camí deixen, com qui amolla molles de pa per a poder tornar a casa després d'un llarg viatge, pardines per ací i per allà, que als seus successors els revelaran els paratges que foren habitants en l'antigor i que, per la circumstància que fóra, van ser abandonats pels qui els moraven. 'Pardina'. Aquesta és la paraula que incorporem hui al nostre particular vocabulari de la natura. 

Certament, 'pardina' no és un terme vinculat directament al medi natural. Millor diríem que és un dels molts tipus d'empremta que deixa l'ésser humà en ell. Però no podem oblidar que les pardines ixen de la tasca, lenta però contínua, de la Terra per a reconquerir els espais que un dia l'ésser humà li va furtar. En conseqüència, diu el Diccionari de Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que una 'pardina' són les "ruïnes d’una població, d’un edifici, etc."  o un "indret despoblat". Igualment ho assenyala el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), per al qual és una 'pardina' les "ruïnes d'un edifici o d'una població" o un "lloc despoblat".

Aquest terme, recull el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) citant a Joan Coromines, prové del llatí parietīna, que significa "de parets", fent referència a les parets que romanen dempeus quan cedeix el teulat d'una construcció. El mateix Coromines, al seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (1980), manifesta que, com a paraula viva, 'pardina' només sobreviu a la vall de Cardós i a la vall Ferrera, ambdues al Pallars Sobirà. Ara bé, com indica aquest lingüista, el seu coneixement a les comarques occidentals de Catalunya, a l'Aragó i a Occitània va haver de ser més extens en el passat, atès a la presència de la paraula en un bon grapat de topònims.

A les ja esmentades valls de Cardós i Ferrera, tenim la pardina de Becada, a prop de Ribera de Cardós, cap al sud-oest, de pujada a la serra Plana. La de Cassos és més amunt d'Alins, a l'altra banda del riu Noguera de Vallferrera. La pardina del Coix, que ha passat a donar nom al vessant d'una muntanya, queda també a prop d'Alins, de camí a Àreu, just abans de passar per l'església isolada de santa Maria de la Torre i en una zona on encara hi ha diverses bordes. 

A l'oest del Pallars Sobirà els Pardinals són el nom d'una partida situada a la dreta del barranc Gros, més enllà de Durro, a la vall de Boí, dins de l'Alta Ribagorça. A migjorn, la Pardina és un mas en ruïnes aïllat situat a prop del congost de Mont-rebei, en el terme d'Àger, a la Noguera. També és anomenada la Pardina una partida del terme de Tremp, al Pallars Jussà, situada a tocar de dues cases isolades, casa Batlle i casa Caçador, que integren un xicotet nucli junt a una església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat; tot plegat a poca distància del poble de Castissent i de la frontera aragonesa. Així mateix, a l'Alt Urgell, terme de les Valls de Valira, i no massa lluny de la localitat de Sant Joan Fumat, hi ha un indret conegut igualment com la Pardina. 

La Pardina, mas del terme d'Àger, a la Noguera

En plural, Pardines és una partida d'Aitona, a la comarca del Segrià, on han estat documentades no poques restes arqueològiques. També és una església aïllada, la de santa Eulàlia de Pardines, d'origen romànic però refeta en el segle XVIII, a uns dos quilòmetres de Prats de Lluçanès, a Osona, de la qual és conservat al Museu Episcopal de Vic un retaule de la titular. Igualment, Pardines és un poble del Ripollès.

La variant Pardinyes és el nom d'un barri de la ciutat de Lleida, capital de la comarca del Segrià, el topònim del qual és documentat des d'antic. També dóna nom a un pont i a un poliesportiu, entre d'altres elements. Les Pardinyes és la denominació d'una partida del terme de les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell, a prop del poble de Taús. Una altra variant, Pardinella, assenyala una caseria del municipi de Gombrèn, al Ripollès, així com un coll i una quintana. La pardinella de Gavarrós és un mas amb capella del terme de Guardiola de Berguedà, al Berguedà, entre molts altres, d'exemples. 

Fora de Catalunya, al País Valencià, la paraula que ens ocupa, desconeguda en la llengua quotidiana, dóna nom a un poble abandonat del terme d'Algemesí, a la Ribera Alta, Pardines, que quedà buit al segle XVII perquè l'aigua l'inundava sovint. A la partida de Pardines de Beniarjó, a la Safor, han aparegut restes romanes. A Alcoi, a l'Alcoià, hi és el mas, l'ombria i el barranc de Pardines. 

REFERÈNCIES

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari Normatiu Valencià. avl.gva.es/dnv

ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear. dcvb.iecat.net

COROMINES, Joan (1980). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes.

INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA. Visor VISSIR. www.icc.cat/vissir3/

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ. Visor TERRASIT. visor.gva.es

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la Llengua Catalana. dlc.iec.cat