Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ARTIGA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

El vocabulari de la natura: ESTEVENOI

Aquesta setmana vos presentem una nova paraula que incorporem al nostre vocabulari de la natura. Anem a parlar-vos del mot estevenoi , pràcticament desconegut a tot el domini de la llengua catalana i que només continua viu en xicotetes zones de les Terres de Ponent. D'acord amb la definició que dóna Josep Reñé al seu Vocabulari del Pla d'Urgell és el <<probable nom genuí de l'escorpí a la comarca>>. Estevenoi (Font: http://blocs.xtec.cat/aracnids/2009/05/08/escorpi-buthus-occitanus/ ) Estevenoi és una paraula que no està recollida a cap diccionari normatiu del català. No la trobem ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, ni al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ni tan sols l'arrepleguen Alcover i Moll al seu Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Estevenoi (Font: http://sargantanesidragons

Continueu llegint

Una llengua emmascarada pels notaris

Fa poc més d'un any vam aprofitar una publicació sobre la vida i obra del poeta Isidoro Peris Gómez (Onda, la Plana Baixa, 1893 - Onda, la Plana Baixa, 1964) per a fer un repàs sobre com la llengua dels valencians havia estat arraconada pel castellà, en un procés que començà a primeries del segle XVI, entre les classes dominants, i culminà al llarg de la centúria passada, quan faltaren els últims ciutadans del País Valencià que eren unilíngües en el nostre idioma. En aquella ocasió ficàrem el focus en l'expansió del castellà en l'àmbit literari valencià. Ara, però, traslladem la mirada al paper que jugaren els notaris a l'hora de castellanitzar les relacions privades en el nostre país. I és que, a grans trets, podem dir que els notaris catalans i valencians anteriors al segle XVI usaven sobretot el llatí i, en menor mesura, el català. A partir d'aleshores, començaren a aparèixer de manera puntual escriptures en castellà, sovint lligades a nobles i eclesiàstics. Ta

Continueu llegint

Les millors cinc rutes per a aquest estiu

Ara que ens hem endinsat en l'estiu i que la calor ens apreta dia rere dia, ens ha semblat interessant suggerir-vos cinc rutes en les quals podeu conjugar la pràctica del senderisme amb un bany ben refrescant o amb una estona de relax a l'ombra de la natura. Tres d'aquestes excursions són a la comarca de l'Alt Millars, una a la serra de Collserola i una altra a la serra d'Espadà. Comencem! 1. CIRAT - BARRANC DE LES SALINAS - SALT DE LA NÒVIA - FONT DE LA JARICA - PISCINES NATURALS DEL BARRANC DE LES SALINAS - CIRAT Ruta d'uns 9,5 quilòmetres en la qual visitem el salt de la Nòvia , un dels indrets més significatius del terme municipal de Cirat, la capital de la comarca de l'Alt Millars. Tot i que també ens podem ficar a remulla ací, us recomanem fer-ho a les diferents piscines naturals que va conformant el barranc de les Salinas, ja que coincideix amb el final de la ruta i ja paren molt a prop del poble. Premeu ací per a veure el reportatge que vam f

Continueu llegint

La qüestió dels moriscos valencians a través de documents cristians contemporanis de la seua expulsió (1588-1618)

La decisió d'expulsar els moriscos del Regne de València i de la resta de països sotmesos al ceptre del monarca hispànic entre 1609 i 1613 no fou presa de manera improvisada, ans al contrari. És conegut que va ser fruit d'un llarg procés d'unificació religiosa que ja es féu palès a les acaballes del segle XV, amb la conquesta cristiana de l'últim reducte islàmic peninsular, el Regne de Granada, i la successiva deportació dels jueus de Sepharad, tot l'any 1492. A açò van seguir les Germanies a la dècada dels anys '20 del segle XVI, durant les quals es va fer batejar forçadament a nombrosos sarraïns valencians, i els intents d'evangelització d'aquesta comunitat, per no parlar-ne de la revolta morisca de la serra d'Espadà (1526) o la rebel·lió de les Alpujarres de Granada (1568-1571). Panoràmica de la platja de Biniesma, al Grau de Moncofa, a la Plana Baixa. Aquest és un dels punts des d'on els moriscos valencians van eixir cap a l'Àfr

Continueu llegint

Masos de Llucena

Aquesta setmana vos presentem una ruta de vora catorze quilòmetres pel terme municipal de Llucena, a l'Alcalatén. Amb ella ens estrenem fent rutes per aquesta població i també per la seua comarca, ja que únicament l'havíem trepitjat durant la pujada al Penyagolosa. Panoràmica de la Lloma Juanito. Just al davant, el Penyagolosa La ruta s'inicia davant de l'edifici de la Guàrdia Civil de Llucena. Des d'allà comencem a pujar de manera pronunciada seguint el traçat de la carretera CV-190 en direcció a Cortes i no l'abandonem fins el desviament cap a la carretera d'Argelita (CV-193), cap a l'esquerra. Prenem aquest desviament i continuem la nostra ascensió cap al Collet de Ferrís. Desviament cap a la carretera d'Argelita (CV-193) Aqüeducte sobre el Barranc del Batlle Passem per una fàbrica de ceràmica, i després de deixar-la enrere veiem uns senyals informatius a la dreta de la carretera. Ja estem al Collet de Ferrís. En aques

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ORRI

Aquesta setmana us presentem una nova entrega del nostre particular vocabulari de la natura. Hui tenim com a protagonista la paraula 'orri'. D'entre tots els seus significats, quasi tots vinculats amb el formatge i la munyida, hem elegit el de "lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge", en paraules tant del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Un exemple d'orri al terme de Dorres, a la comarca de l'Alta Cerdanya Font: ca.gite-navarre.com Ara bé, aquesta caracterització que acabem de recollir es pot matisar, tal com ens revela el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) I és que als pobles pallaresos de la Vall d'Àneu i també al Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, per 'orri' entenen la "barraca de fusta, bastida a la muntanya, dins la qual es porta la llet munyida i es fa el

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: SESTADOR

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari en la natura . Hui la protagonista és la paraula 'sestador' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "lloc on sesta el bestiar", és a dir, on fa la sesta, on fa la migdiada. Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) remet en l'entrada d'aquest mot al sinònim 'amorriador", que és l'"indret on s’amorria el bestiar", o siga, on dorm al migdia. Així mateix, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) afina més les definicions, ja que especifica que a Morella, a la comarca dels Ports, per sestador, o assestador, s'entèn "qualsevol arbre o roca que fa ombra i és aprofitat per a sestar-hi". Igualment, a Mallorca, un sestador és "estable o corral cobert" (DCVB). A banda d'aquestes caracteritzacions, mo

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: DEU

Aquesta setmana incorporem al nostre vocabulari de la natura una nova paraula. Es tracta del mot 'deu', sense accent, el significat del qual és, per al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), "naixement d’aigua, origen d’una font, d’un corrent d’aigua". D'una manera més breu, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el defineix com a "naixement d'aigua". La font de la Deu, a Darnius, a l'Alt Empordà Font: Ajuntament de Darnius Es tracta d'un substantiu femení que, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), s'utilitza al bloc oriental de la llengua catalana com a sinònim de 'font'. També és viva la variant 'dou', més fidel a l'etimologia i que s'ha conservat als topònims (DCVB). Així doncs, per citar-ne alguns, d'exemples, tenim el mas de la Dou , on es trobà el 2005 un important jaciment del Neo

Continueu llegint

Barcelona - Turó de Collserola - Turó dels Penitents - Coll de la Mola - Coll s'Erola - Ermita de sant Medir - Can Puig - Font del Bacallà - Barcelona

Aquesta setmana us presentem una ruta per la serra de Collserola, entre els termes de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès. En ella ascendim als turons de Collserola i dels Penitents i als colls de la Mola i de l'Erola. Així mateix, baixem fins a l'ermita de sant Medir i passem per les fonts de can Borni i del Bacallà, i també per les masies de can Puig o de can Ribes. Vista posterior de l'ermita de sant Medir des del camp del Miracle La ruta comença a l'encreuament del carrer d'Anna Piferrer amb el passeig de la Vall d'Hebron, a Barcelona, fins on es pot accedir a través de la línia 3 del metro (estació de Penitents). Des d'allà anem cap a l'oest, tot creuant la ronda de Dalt i agafant la carretera de la Rabassada, que naix allà mateix. Carretera de la Rabassada Uns metres més endavant, girem a l'esquerra pel carrer de Gutemberg, per on guanyem ràpidament altura. En acabant, en eixir al carrer de Navata, tombem a la dreta

Continueu llegint

Cervera - Convent de sant Francesc - Font de Fillol - Molí de Fillol - Peixera de Fillol - Els Comdals - Vergós - Cervera

Aquesta setmana us proposem una excursió circular pel terme de Cervera, capital de la comarca de la Segarra. És una ciutat amb història, bressol de la Generalitat de Catalunya al segle XIV i seu de l'única universitat catalana durant tot el segle XVIII i bona part del XIX. Vista de la ciutat de Cervera des de la ribera del riu Ondara La ruta comença a l'encreuament entre les avingudes del pare Claret i d'Igualada, al nucli urbà de Cervera, a tocar de la seu del consell comarcal de la Segarra. Allà agafem la segona de les vies, que es correspon amb l'antic traçat de la carretera N-II. Pels carrers de Cervera Avancem en direcció sud / sud-oest per a anar a buscar les muralles de Cervera , a la vora dels quals passem en cosa de dos minuts. Es tracta d'una construcció defensiva construïda al segle XIV però restaurada en diverses èpoques. L'edificació de les muralles fou enllestida amb motiu de les tensions entre la Corona d'Aragó i la de Cas

Continueu llegint