Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ARTIGA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Les millors cinc rutes per a aquest estiu

Ara que ens hem endinsat en l'estiu i que la calor ens apreta dia rere dia, ens ha semblat interessant suggerir-vos cinc rutes en les quals podeu conjugar la pràctica del senderisme amb un bany ben refrescant o amb una estona de relax a l'ombra de la natura. Tres d'aquestes excursions són a la comarca de l'Alt Millars, una a la serra de Collserola i una altra a la serra d'Espadà. Comencem! 1. CIRAT - BARRANC DE LES SALINAS - SALT DE LA NÒVIA - FONT DE LA JARICA - PISCINES NATURALS DEL BARRANC DE LES SALINAS - CIRAT Ruta d'uns 9,5 quilòmetres en la qual visitem el salt de la Nòvia , un dels indrets més significatius del terme municipal de Cirat, la capital de la comarca de l'Alt Millars. Tot i que també ens podem ficar a remulla ací, us recomanem fer-ho a les diferents piscines naturals que va conformant el barranc de les Salinas, ja que coincideix amb el final de la ruta i ja paren molt a prop del poble. Premeu ací per a veure el reportatge que vam f

Continueu llegint

Cerbi - Ermita de sant Beado - Planell de Sartari - Estany de la Gola - Els Tres Estanys - Estany de Ventolau - Cerbi

Aquesta setmana us proposem una excursió pel Pallars Sobirà. L'itinerari comença molt a prop del poble de Cerbi. Des d'allà, pugem a l'ermita de sant Beado i remuntem la vall d'Unarre per a visitar l'estany de la Gola, els Tres Estanys i l'estany de Ventolau. Envoltem així el pic de la Gola. Després tornem a Cerbi per la pista del camí de l'estany de la Gola, que es correspon aproximadament amb un pas ramader que, des de les bordes d'Aurós, mena cap als Tres Estanys. El planell de Sartari, al peu de la cascada del mateix nom Encetem la ruta a la partida de Passaplana, al peu de la carretera que, des d'Esterri d'Àneu i Unarre, mena cap a Gavàs i Cerbi. Poc després de deixar enrere el desviament cap a la primera de les poblacions, l'ajuntament de la Guingueta d'Àneu ha habilitat una aparcament per a visitants a fi de no saturar de vehicles forans els pocs llocs disponibles dels que disposa el veïnat d'ambdues localitats.

Continueu llegint

Un cap de setmana a la Vall Fosca, el paradís

Fa unes setmanes vam visitar novament la Vall Fosca. La grata experiència viscuda l’estiu de 2014 ens va empènyer a tornar a aquest racó de Catalunya, situat al nord de la comarca del Pallars Jussà. Mapa de la Vall Fosca La nostra primera parada fou a Tremp, capital de la comarca. Allà aprofitàrem per tombar una mica pels seus carrers i, de passada, fer algunes compres a una botiga local, ubicada al carrer de Soldevila. Amb tot ja preparat, continuarem el nostre trajecte en direcció a la Pobla de Segur i Senterada, on ens desviàrem cap a la carretera que travessa la Vall Fosca, de la Pobleta de Bellveí a Sallente. Era dissabte, dotze del migdia, i el Sol il·luminava cada racó on arribava la nostra vista. No hi havien núvols i tot feia presagiar que podríem aprofitar ben bé el que restava de jorn. No tardàrem en arribar a la Plana de Mont-ros. Des d’allí fins a Castell-Estaó tan sols ens quedava pujar uns quatre quilòmetres per una pista estreta i plena de revolts. Pl

Continueu llegint

Tavascan - Noarre - Font de la Costa - Estany Xic - Estany del Port - Port de Tavascan - Quanca - Graus - Tavascan

Aquesta setmana us proposem una excursió de poc més de vint-i-sis quilòmetres per la comarca del Pallars Sobirà. Amb inici i final al poble de Tavascan, en ella ascendim al port de Tavascan, situat en el límit entre Catalunya i Occitània. De pujada passem per les bordes d'Esposi, per la d'Arenys i pel veïnat de bordes de Noarre, entre d'altres llocs. La baixada la fem per les bordes de Quanca i les de Graus, fins a fer cap al castell de Tavascan. Panoràmica de la presa de Graus i de les bordes de Quanca L'itinerari comença davant de l' església de sant Bartomeu de Tavascan. Segons explica el lingüista Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae , el topònim de la localitat deriva de l'èuscar ata be azkan , "el del final, sota els ports". I és que, en efecte, Tavascan és l'últim poble de la vall de Cardós abans de la frontera amb Occitània. Més amunt encara estan Noarre, Ison, Quanca i Graus, però tots ells són veïnats de bordes que no ha

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CADUF

Aquesta setmana actualitzem amb una nova entrada el nostre particular vocabulari de la natura. Hui parlàrem una miqueta sobre la paraula caduf. El Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ens la defineix com <<recipient o caixó que, juntament amb altres recipients iguals, va muntat sobre una corretja, una cadena sense fi o una roda, i servix per a traure aigua de pous, a l'omplir-se en la part més baixa del seu recorregut i buidar-se per mitjà d'un dispositiu apropiat, a una altura determinada>>. La situació d'aquesta paraula és peculiar perquè no és que haja desaparegut al ser substituïda per una altra. Principalment, ha caigut en l'oblit a mesura que el món rural ha anat perdent vigor. Caduf és una paraula d'origen àrab que s'incorporà al valencià perdent, com és habitual en la nostra llengua, l' al inicial. Així doncs, d' Al-kadus ens ha quedat caduf . No obstant això, aquest mot presenta moltes variant

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ORÓ

Aquesta setmana vos presentem una nova publicació de la sèrie El vocabulari de la natura . Hui la protagonista és la paraula oró, definida pel Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com << cabàs gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, que servix per a guardar grans, llegums o figues seques >>. Pràcticament amb els mateixos mots la defineix el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans: << recipient gran, generalment més alt que ample, de forma cilíndrica o un poc panxuda, fet de teixit de palma, d’espart, de joncs, etc., que serveix per a tenir-hi grans, llegums, figues seques, etc. >>. Dos orons Font: http://4.bp.blogspot.com/-p8UnG0V99so/UAEhzS7LtRI/AAAAAAAAUYY/g0rV94lPaHU/s1600/1%2Boro.gif La paraula oró, emprada sobretot al País Valencià, a les Illes Balears i al sud de Catalunya, deriva del llatí erōne, amb el mateix significat, segon

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: PALAFANGA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la sèrie El vocabulari de la natura . Hui, la protagonista és 'palafanga' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "pala de fangar". Igualment, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) la defineix com a "pala usada per a fangar". Això no obstant, la caracterització que a nosaltres ens ocupa la trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on és definida com "sèquia o braçal profund per a escórrer l'aigua d'una terra humida o patamoll". De la mateixa manera, Emili Casanova, al seu article Aproximació a una toponímia d'aigües en català al País Valencià (1987), diu de les palafangues que són "llocs en pendent per on s'escorre l'aigua que va a parar al barranc" o "reguerots naturals per on va a parar l'aigua que després cau al barr

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CANYARET

Aquesta setmana incorporem a la sèrie El vocabulari de la natura una paraula més. Es tracta del terme 'canyaret', que apareix caracteritzat com a sinònim de 'cridòria', 'escàndol' o 'avalot' al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Tanmateix no és aquesta l'accepció que ací ens interessa. I és que aquest mot també és aplicat per a designar terrenys de reduïdes dimensions poblats per canyes. Els canyarets són parcel·les que reben el seu nom per l'abundància de canyes que hi apleguen. La toponímia és un bon testimoni de l'ús que li ha estat donat a la paraula 'canyaret' en aquest sentit. Trobem d'aquesta manera al terme de Suera, a la Plana Baixa, un paratge conegut com el canyaret de Bufa, vora el barranc de Castro. A Artesa, a la mateixa comarca, n

Continueu llegint

Ludiente - Font del Barranco - Pozo Negro - Mas de la Noguereta - Casa dels Royos - Mas dels Ingleros - Corral del Río - Ludiente

Aquesta setmana us presentem una nova ruta pel municipi de Ludiente, a la comarca de l'Alt Millars. En ella anem a visitar el Pozo Negro, una piscina natural situada on conflueix el terme lludientí amb els de Toga i Torrechiva. Per tant, una eixida molt recomanable per a fer a l'estiu. Ara bé, no tracteu de fer-la en època de pluges, doncs caminem per dins i vora la rambla de santa Anna i podria ser perillós. Vista de Ludiente des del ramblar on s'uneix la rambla de santa Anna amb el riu de Villahermosa La ruta s'inicia a la plaça de l'Olmet de Ludiente, des d'on hem d'eixir en direcció oest per a anar a buscar el carrer Nueva. A mesura que avancem anirem perdent altura fins a deixar enrere les darreres cases del poble i fer cap a un pontet que creua el riu de Villahermosa, tot deixant a la nostra dreta el molí d'Abajo. Carrer a Ludiente El riu de Villahermosa des del pontet que el creua junt al molí d'Abajo Despré

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: SEGUER

Aquesta setmana afegim una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta de 'seguer' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "forat de paret, de roca o d'arbre, ocupat per un eixam d'abelles que hi fan mel", "habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals" o "clos artificial destinat a allotjar un eixam d'abelles, que permet l'aprofitament de la mel i de la cera que aquelles elaboren". Per contra, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) no recull aquest terme. Pel que fa a la seua etimologia, Joan Coromines l'atribueix a la paraula àrab sagir , és a dir, "rusc petit". Mentrestant, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) indica que és un terme conegut arreu del País Valencià,

Continueu llegint