Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ARTIGA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Tírvia - Camí ral de la Vallferrera - Ermita de la Mare de Déu del Roser - Forques - Camí del Roser - Tírvia

Aquesta setmana us proposem un itinerari molt senzill, apte per tothom i de curta durada per la comarca del Pallars Sobirà. Es tracta d'una ruta circular de poc menys de tres quilòmetres amb inici i final al poble de Tírvia. En ella avancem vers el nord pel camí ral de la Vallferrera, fins a arribar a l'ermita de la Mare de Déu del Roser i al paratge on va estar el poble desaparegut de Forques. Després, pel camí del Roser, fem la tornada a Tírvia. Els pobles de Montesclado i Tírvia vistos des del mirador del Roser La ruta comença a l'església de sant Feliu de Tírvia. Aquest és un temple reformat íntegrament després de la Guerra civil espanyola com a conseqüència dels desperfectes greus que va sofrir durant aquest conflicte armat. De fet, tota la localitat va haver de ser reconstruïda a partir de 1939 pels efectes de la batalla que ací es va lliurar en aquell temps. I és que el nucli de Tírvia, com el seu nom indica, està situat en una cruïlla de camins estratègica. Explica

Continueu llegint

Un cap de setmana a la Vall Fosca, el paradís

Fa unes setmanes vam visitar novament la Vall Fosca. La grata experiència viscuda l’estiu de 2014 ens va empènyer a tornar a aquest racó de Catalunya, situat al nord de la comarca del Pallars Jussà. Mapa de la Vall Fosca La nostra primera parada fou a Tremp, capital de la comarca. Allà aprofitàrem per tombar una mica pels seus carrers i, de passada, fer algunes compres a una botiga local, ubicada al carrer de Soldevila. Amb tot ja preparat, continuarem el nostre trajecte en direcció a la Pobla de Segur i Senterada, on ens desviàrem cap a la carretera que travessa la Vall Fosca, de la Pobleta de Bellveí a Sallente. Era dissabte, dotze del migdia, i el Sol il·luminava cada racó on arribava la nostra vista. No hi havien núvols i tot feia presagiar que podríem aprofitar ben bé el que restava de jorn. No tardàrem en arribar a la Plana de Mont-ros. Des d’allí fins a Castell-Estaó tan sols ens quedava pujar uns quatre quilòmetres per una pista estreta i plena de revolts. Pl

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: APRÉS

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la nostra sèrie El vocabulari de la natura . Es tracta del terme 'aprés' que, a banda de ser sinònim de 'després', té un homònim que vol dir "lloc destinat a munyir-hi el bestiar", segons explica el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En la mateixa línea, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) manifesta que un aprés és un "lloc estret i llarguerut on es muny el bestiar". Exemple d'un aprés construït aprofitant una sopalma natural. Font: Redjaen.es Aquest matís que proporciona el DNV a la definició del DIEC és important pel que fa a l'etimologia del mot. Així és que, d'acord amb el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), prové del llatí apressu , que vol dir "estret, oprès". El mateix DCVB assenyala sobre els apressos que la seua llargària "depèn del nombre d'ovelles que co

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ALBELLÓ

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una nova paraula. Es tracta del terme 'albelló' que, entre d'altres coses, vol dir "respirall d'una séquia subterrània", segons el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En canvi, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) només arreplega el significat de "canal o conducte per a donar sortida a les aigües brutes". Aquesta és l'accepció principal també per al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) que, tanmateix, indica que un albelló és una "síquia que fan en els camps de conreu, revestida de pedres grosses i reblida de terra, de manera que vaja per davall la terra, i que serveix per recollir l'aigua de pluja i evitar que hi haja moll". Així doncs, el mot 'albelló' sol fer referència a canalitzacions d'aigua subterrànies, sovint en un espai agrícola, que s

Continueu llegint

Cerbi - Ermita de sant Beado - Planell de Sartari - Estany de la Gola - Els Tres Estanys - Estany de Ventolau - Cerbi

Aquesta setmana us proposem una excursió pel Pallars Sobirà. L'itinerari comença molt a prop del poble de Cerbi. Des d'allà, pugem a l'ermita de sant Beado i remuntem la vall d'Unarre per a visitar l'estany de la Gola, els Tres Estanys i l'estany de Ventolau. Envoltem així el pic de la Gola. Després tornem a Cerbi per la pista del camí de l'estany de la Gola, que es correspon aproximadament amb un pas ramader que, des de les bordes d'Aurós, mena cap als Tres Estanys. El planell de Sartari, al peu de la cascada del mateix nom Encetem la ruta a la partida de Passaplana, al peu de la carretera que, des d'Esterri d'Àneu i Unarre, mena cap a Gavàs i Cerbi. Poc després de deixar enrere el desviament cap a la primera de les poblacions, l'ajuntament de la Guingueta d'Àneu ha habilitat una aparcament per a visitants a fi de no saturar de vehicles forans els pocs llocs disponibles dels que disposa el veïnat d'ambdues localitats.

Continueu llegint

Àger - Agulló - Corçà - Ermita de la Pertusa - La Pardina - Mas Carlets - Plana del Lluís- Sant Llorenç - Portell de Claramunt - Àger

Aquesta setmana us presentem una excursió pel terme d'Àger, a la comarca de la Noguera. L'itinerari no és difícil però la distància que hem de recórrer, de poc més de trenta-tres quilòmetres, exigeix una preparació física adequada. Passem pels pobles d'Agulló i de Corçà, pugem a l'ermita de la Pertusa, ens aproximem al congost de Mont-rebei i transitem per la banda baixa del serrat de la Corona, entre d'altres. El dia que férem la ruta no trobàrem a pràcticament ningú per allà, a pesar que el congost de Mont-rebei és un dels paratges més visitats de Catalunya. I és que, en aquell moment, la mobilitat entre regions sanitàries catalanes encara no estava restablerta al cent per cent per efecte de la Covid-19. De fet, aquesta va ser la nostra primera eixida després de la fi del confinament decretat al març de 2020 per a lluitar contra aquesta nova malaltia. Així doncs, de ganes de muntanya no ens en faltaven. Vista de Corçà des del camí de sant Bartomeu La ru

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ANTANA

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una nova paraula. És ‘antana’, ‘antara’ o ‘andana’. El Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) no recull cap de les tres variants. En canvi, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega les dues últimes i diu d’elles que són mots que fan referència a una “llenca de terra que, quan es fa la llaurada d'un bancal, queda sense llaurar en els caps i que després es llaura transversalment, es cava o es deixa sense conrear”. Per la seua banda, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) en parla, de les tres variants, i insisteix en el fet que són paraules aplicades a la “faixa de terra que queda sense llaurar, en el cap de la llaurada, on el parell gira, i que després llauren anant-hi de través”. Llaurant una vinya a Rubió de Baix, a la comarca de la Noguera Fotografia: Ramon Oromí - Sobre el terreny Pel que fa a l’etimologia d’aquest t

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: PALAFANGA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la sèrie El vocabulari de la natura . Hui, la protagonista és 'palafanga' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "pala de fangar". Igualment, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) la defineix com a "pala usada per a fangar". Això no obstant, la caracterització que a nosaltres ens ocupa la trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on és definida com "sèquia o braçal profund per a escórrer l'aigua d'una terra humida o patamoll". De la mateixa manera, Emili Casanova, al seu article Aproximació a una toponímia d'aigües en català al País Valencià (1987), diu de les palafangues que són "llocs en pendent per on s'escorre l'aigua que va a parar al barranc" o "reguerots naturals per on va a parar l'aigua que després cau al barr

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: REREVERA

Hui vos presentem una nova paraula de la sèrie El vocabulari de la natura, molt adequada per a aquesta època de l'any. Es tracta d'un mot originari de l'Empordà: rerevera . Paissatge durant la rerevera http://dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/200911/576_1257325991Tardor.jpg Recollida al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC), és sinònima de tardor . En canvi, al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) no apareix. La selva d'Irati a la rerevera Font: http://www.catalunyaplants.com/wp-content/uploads/2014/11/selva-de-irati.jpg El GDLC que el seu procés de formació és similar al del mot primavera . Així doncs, el DCVB explica que primavera deriva del llatí vulgar prima vere. D'aquesta manera, rerevera derivaria del llatí retro vere. REFERÈNCIES: ALCOVER-MOLL. Diccionari Català-Valencià-Ba

Continueu llegint

Tavascan - Noarre - Font de la Costa - Estany Xic - Estany del Port - Port de Tavascan - Quanca - Graus - Tavascan

Aquesta setmana us proposem una excursió de poc més de vint-i-sis quilòmetres per la comarca del Pallars Sobirà. Amb inici i final al poble de Tavascan, en ella ascendim al port de Tavascan, situat en el límit entre Catalunya i Occitània. De pujada passem per les bordes d'Esposi, per la d'Arenys i pel veïnat de bordes de Noarre, entre d'altres llocs. La baixada la fem per les bordes de Quanca i les de Graus, fins a fer cap al castell de Tavascan. Panoràmica de la presa de Graus i de les bordes de Quanca L'itinerari comença davant de l' església de sant Bartomeu de Tavascan. Segons explica el lingüista Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae , el topònim de la localitat deriva de l'èuscar ata be azkan , "el del final, sota els ports". I és que, en efecte, Tavascan és l'últim poble de la vall de Cardós abans de la frontera amb Occitània. Més amunt encara estan Noarre, Ison, Quanca i Graus, però tots ells són veïnats de bordes que no ha

Continueu llegint