Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ARTIGA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

El vocabulari de la natura: LLOSSAR

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta del verb ‘llossar’ que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) vol dir “renovar el tall (d’un instrument d’acer)”. De manera pareguda, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) remet a la forma ‘llussiar’, més comuna al bloc occidental de la llengua junt a ‘llussar’, a l’hora de definir aquest terme: “renovar o arreglar el tall gastat (d'un instrument d'acer) per a deixar-lo a punt”. Com explica el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), quan algú llossa una ferramenta desgastada, la passa pel foc i, després, aplana a colps de martell el tall per tal de renovar-la i agusar-la novament. Amb tot, l’origen etimològic d’aquest verb no està massa clar (DCVB). Tot i això, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) defensa que deriva d’una base cèltica * leuci(d)are o * laucidare

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: MESSA

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una paraula ben arrelada a les illes Balears. Estem parlant del terme 'messa', o més popularment utilitzat en plural com 'messes', que, d'acord amb el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i el Diccionari Normatiu Valencià (AVL) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), fa referència als "sembrats de plantes segadores" o al "temps de la sega". En efecte, la paraula llatina de la qual deriva aquesta paraula, mĕsses , equival a la primera de les definicions, segons apunta el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). A partir d'ací, el mot 'messa' va passar a ser sinònim de 'sega' i també va adquirir dos significats més arreplegats a l'obra de mossèn Alcover i de Francesc de Borja Moll. El primer és el de "feina agrícola que dura alguns dies o setmanes". En aquest sentit, les '

Continueu llegint

Os de Balaguer - Alt de les Collades - Les Avellanes - Monestir de les Avellanes - Os de Balaguer

Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca de la Noguera, entre els termes d'Os de Balaguer i de les Avellanes, en la qual visitem el monestir de santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Així mateix, recorrem altres paratges de la contrada com la serra de les Collades, la cabana del Pastisser o les Parets. El monestir de les Avellanes L'excursió comença al davant de l'escola Leandre Cristòfol d'Os de Balaguer. Des d'allà eixim en direcció nord-est tot resseguint el recorregut de la carretera L-910. Tanmateix, de seguida l'abandonem, al trencar cap a l'esquerra per un camí que, uns metres més endavant, ens duu a enllaçar amb el d'Os de Balaguer a les Avellanes. Amb ell, deixem enrere els darrers habitatges de la localitat i caminem cap al nord-est per tal d'endinsar-nos a la partida de les Parets. Carretera Camí d'Os de Balaguer a les Avellanes Contemplem camps de conreu que es barregen amb trossos perduts. E

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: MOIXONAR

Aquesta setmana encentem una nova secció del blog que anirem actualizant de tan en tan, alternant amb les rutes senderistes que publiquem regularment. L'hem anomenada El vocabulari de la natura i en ella volem aplegar paraules i expressions relacionades d'una manera o d'una altra amb l'entorn natural. Amb açò, també volem rescatar-les un poc de l'oblit, ja que moltes d'elles es troben en retrocés o en desús. Hui presentem Moixonar , un terme que tot seguit anem a explicar. MOIXONAR: << Caçar pardalets en diverses tècniques, com ara enlluernant-los en una llum durant la nit quan estan ajocats >>. El verb moixonar deriva de la paraula moixó , que segons el Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua vol dir <<Pardalet>>. Aquesta, al seu torn, prové del llatí MUSCIONE: mosquit. En valencià, sol usar-se la paraula pardalet , mentre que moixó és més propi de terres catalanes i mallorquines. En aquest sentit, en la zona

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: BASTONAGA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. I ho fem amb una pròpia de dos llocs del domini lingüístic de la nostra llengua ben allunyats, com són l'Alguer i Tortosa. Ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) se'n fan ressò del terme 'bastonaga'. És per açò que la seua definició l'agafem del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on s'explica que és el mateix que una pastanaga, és a dir, una safanòria, és a dir, una bastanaga, és a dir, una carrota, és a dir, una carlota, entre d'altres denominacions. Bastonagues Font: Viquipèdia I és que, en la llengua catalana, hi ha moltes paraules per a referir-se a aquesta hortalissa. En el cas que ens ocupa, el de la bastonaga, aquest mot, i tots els de la seua "família", com és el cas de 'pastanaga',

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: SESTADOR

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari en la natura . Hui la protagonista és la paraula 'sestador' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "lloc on sesta el bestiar", és a dir, on fa la sesta, on fa la migdiada. Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) remet en l'entrada d'aquest mot al sinònim 'amorriador", que és l'"indret on s’amorria el bestiar", o siga, on dorm al migdia. Així mateix, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) afina més les definicions, ja que especifica que a Morella, a la comarca dels Ports, per sestador, o assestador, s'entèn "qualsevol arbre o roca que fa ombra i és aprofitat per a sestar-hi". Igualment, a Mallorca, un sestador és "estable o corral cobert" (DCVB). A banda d'aquestes caracteritzacions, mo

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: rata penada

Aquesta setmana ampliem el nostre vocabulari de la natura amb un bon nombre de paraules, les quals es refereixen a un únic ordre de mamífers: les rates penades o muricecs. Font: https://www.flickr.com/photos/69577456@N04/8405067837/ D'entrada, ens sorprén la riquesa terminològica que posseeix el conjunt de la llengua catalana per a referir-se a aquest animal. Tant en valencià com en català hi han un munt de sinònims, la majoria dels quals s'escapen a la normativa lingüística vigent. De segur que el llistat que vos presentem tot seguit no està complet. Comencem! ALMORSÍGOL Aquesta paraula la trobem a Ontinyent però no és recollida ni tan sols al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). La topetem com a variant dialectal al diccionari no normatiu de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). ASBULIAC Aquesta paraula està recollida al Vocabulari del Pla d'Urgell de Josep Reñé, però no apareix a cap altre diccionari/vocabulari convencional. A Interne

Continueu llegint

Les deu regles del senderisme

Aquesta setmana, com que ja som a les acaballes de la primavera i a les portes de l'estiu, hem decidit fer una parèntesi necessari de les nostres publicacions habituals. Així doncs, hui no us presentem ni una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura ni cap nou Calaix d'interior , així com tampoc us proposem cap excursió. El que us volem ensenyar en aquesta ocasió, tal vegada molts ja ho sapigueu. Tanmateix, no està de més recordar-ho, ara que és temps que molta gent, que no ho fa habitualment, isca a la muntanya a fer senderisme. LES DEU REGLES DEL SENDERISME Ser conscient de les limitacions físiques de cadascú . A la muntanya s'hi va a gaudir i no a tirar el lleu. Per tant, cal que adapteu les excusions a la vostra preparació. No us heu d'adaptar vosaltres a l'exigència d'una ruta per molt entestats que estigueu en fer-la. Fer la sortida en grup . El senderisme, d'entrada, no és un esport per a practicar en solitari. D'acord, hom p

Continueu llegint

Un cap de setmana a la Vall Fosca, el paradís

Fa unes setmanes vam visitar novament la Vall Fosca. La grata experiència viscuda l’estiu de 2014 ens va empènyer a tornar a aquest racó de Catalunya, situat al nord de la comarca del Pallars Jussà. Mapa de la Vall Fosca La nostra primera parada fou a Tremp, capital de la comarca. Allà aprofitàrem per tombar una mica pels seus carrers i, de passada, fer algunes compres a una botiga local, ubicada al carrer de Soldevila. Amb tot ja preparat, continuarem el nostre trajecte en direcció a la Pobla de Segur i Senterada, on ens desviàrem cap a la carretera que travessa la Vall Fosca, de la Pobleta de Bellveí a Sallente. Era dissabte, dotze del migdia, i el Sol il·luminava cada racó on arribava la nostra vista. No hi havien núvols i tot feia presagiar que podríem aprofitar ben bé el que restava de jorn. No tardàrem en arribar a la Plana de Mont-ros. Des d’allí fins a Castell-Estaó tan sols ens quedava pujar uns quatre quilòmetres per una pista estreta i plena de revolts. Pl

Continueu llegint

Sant Llorenç de Montgai - Ermita de la Mare de Déu del Castell - Ermita de sant Cristòfol - Sant Llorenç de Montgai

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera. És un recorregut circular que comença i acaba al poble de Sant Llorenç de Montgai. Des d'allà pugem a l'ermita de la Mare de Déu del Castell, situada al peu del castell de Llorenç. En acabant, visitem l'ermita de sant Cristòfol i tornem pels camins del mas de Rúbies, de Vilanova de la Sal i de la Garriga. Al remat, poc menys de tretze quilòmetres que férem en una miqueta més de tres hores. No és que siga la ruta més senzilla del món, ja que la pujada inicial és exigent, però tampoc presenta cap dificultat important. Panoràmica des de l'extrem nord de la serra de sant Cristòfol. A la dreta hi destaca el riu Segre, al seu pas per l'embassament de Sant Llorenç de Montgai. L'excursió comença a la plaça de les Mèlies de Sant Llorenç de Montgai. En direcció oest, ens incorporem a la carretera de l'Estació, que és la LV-9049. Aquesta via passa a tocar del cementeri del poble i també v

Continueu llegint