Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

#10AnysFentCamí

Subscriu-te a aquest blog

Follow by Email

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles
10 anys fent camí

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

El vocabulari de la natura: DEU

Aquesta setmana incorporem al nostre vocabulari de la natura una nova paraula. Es tracta del mot 'deu', sense accent, el significat del qual és, per al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), "naixement d’aigua, origen d’una font, d’un corrent d’aigua". D'una manera més breu, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el defineix com a "naixement d'aigua". La font de la Deu, a Darnius, a l'Alt Empordà Font: Ajuntament de Darnius Es tracta d'un substantiu femení que, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), s'utilitza al bloc oriental de la llengua catalana com a sinònim de 'font'. També és viva la variant 'dou', més fidel a l'etimologia i que s'ha conservat als topònims (DCVB). Així doncs, per citar-ne alguns, d'exemples, tenim el mas de la Dou , on es trobà el 2005 un important jaciment del Neo

Continueu llegint

Vallfogona de Riucorb - Molí de la Cadena - S'Aladern - Segura - Ermita de sant Pere dels Bigats - Font d'en Ballard - Vallfogona de Riucorb

Aquesta setmana us proposem un itinerari circular per la comarca de la Conca de Barberà en el que trepitgem els termes municipals de Vallfogona de Riucorb, Conesa i Savallà del Comtat. Comença i acaba a la primera de les localitats i, des d'allà, per la vora del riu Corb primer i del Seniol després, tirem cap al llogaret desaparegut de s'Aladern, on encara queden les ruïnes del castell i un mas. En acabant, visitem el poble de Segura i el poc que queda de l'ermita de sant Pere dels Bigats abans de tornar a Vallfogona de Riucorb amb el camí que duu el nom d'aquest apòstol. La localitat de Segura vista des del camí de Vallfogona de Riucorb a Conesa L'excursió comença a la plaça que Vallfogona de Riucorb ha dedicat a mossèn Francesc Vicent Garcia . Aquest eclesiàstic, més conegut amb el nom del rector de Vallfogona, és considerat com una de les figures principals de la literatura catalana del segle XVII. Sobre la seua vida i obra se n'ha escrit moltíssim

Continueu llegint

Barcelona - Velòdrom d'Horta - Camí de Valldaura - Castell del Fortí - Turó del Trac - Turó de Valldaura - El Pas del Rei - Turó de santa Maria - Coll s'Erola - Mirador de la Rabassada - Font de la Cabra - Pedrera del Montbau - Sant Genís dels Agudells - Barcelona

Aquesta setmana us presentem una nova ruta senderista per la serra de Collserola, en la qual visitem els termes municipals de Barcelona, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat. El punt central de l'excursió és la pujada al turó de Valldaura, situat a poc més de 420 m.s.n.m. i en la frontera entre terres barcelonines i cerdanyolenques. Tot i això, aquest no és l'indret més elevat que visitem, doncs el turó de santa Maria, a la divisòria de Barcelona i de Sant Cugat, arriba als 445 m.s.n.m. Vista dels barris del Carmel i del Coll des del castell del Fortí. A la dreta, el campanar de les Llars Mundet. Així doncs, el camí s'inicia junt a la sortida al passeig de la Vall d'Hebron de l'estació de metro de Mundet (L3). Des d'allà eixim en direcció nord-est, tot creuant l'avinguda d'Arturo Mundet i continuant pel passeig de la Vall d'Hebron. Just després de creuar el carrer de Paulo Freire, a l'esquerra hi ha unes escales. Cap allà hem d'a

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: MALLOL

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura , en la qual és la protagonista la paraula 'mallol'. Aquest terme, que també existeix en femení com a 'mallola', fa referència, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a una "vinya novella, cep plantat de poc". També el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) coincideix en aquesta caracterització. En canvi, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), a més a més de les accepcions ja esmentades, diu que un 'mallol' és un "vinyòvol, guardià d'una vinya" i el "funcionari d'una església encarregat de mantenir l'orde dins el temple, evitant les converses, despertant els dormilegues, etc., per a la qual cosa portava una perxa llarga coronada per una creueta, amb la qual tocava el cap dels qui dormien o xerraven". Igualment, els mallols eren

Continueu llegint

Fent camí per un paratge remot: de Cortes a Otonel

Les comarques de la Vall d'Aiora-Cofrents, la Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés afronten totes tres al riu Xúquer, entre els municipis de Cortes de Pallás, Dos Aguas i Millares. És aquest un paratge remot i despoblat, silenciós i solitari, travessat per carreteres desertes, pistes i sendes. Sota un Sol de justícia de les acaballes del mes de juliol, mamprenguérem des de Cortes vers l'orient. El nostre destí, Otonel. Es tracta aquesta d'una xicoteta localitat isolada que apra en el confí nord-est de la Vall d'Aiora-Cofrents. El camí per a arribar-hi en va ple de revolts, i de pujades i de baixades. De primeres, ascendeix bruscament pel vessant occidental de la Muela de Cortes. En acabant, però, ens obliga a descendir per a tornar a guanyar altura, i així en diverses ocasions, tot travessant un reguitzell de barrancs i barranquets. Quan fa l'efecte que Otonel ja ha de ser a la vora, tornem-hi a començar, i amunt i avall. Mentrestant, però, el recorregut ens ofere

Continueu llegint

Barcelona - Turó de Collserola - Turó dels Penitents - Coll de la Mola - Coll s'Erola - Ermita de sant Medir - Can Puig - Font del Bacallà - Barcelona

Aquesta setmana us presentem una ruta per la serra de Collserola, entre els termes de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès. En ella ascendim als turons de Collserola i dels Penitents i als colls de la Mola i de l'Erola. Així mateix, baixem fins a l'ermita de sant Medir i passem per les fonts de can Borni i del Bacallà, i també per les masies de can Puig o de can Ribes. Vista posterior de l'ermita de sant Medir des del camp del Miracle La ruta comença a l'encreuament del carrer d'Anna Piferrer amb el passeig de la Vall d'Hebron, a Barcelona, fins on es pot accedir a través de la línia 3 del metro (estació de Penitents). Des d'allà anem cap a l'oest, tot creuant la ronda de Dalt i agafant la carretera de la Rabassada, que naix allà mateix. Carretera de la Rabassada Uns metres més endavant, girem a l'esquerra pel carrer de Gutemberg, per on guanyem ràpidament altura. En acabant, en eixir al carrer de Navata, tombem a la dreta

Continueu llegint

San Vicente - El Pron - Mas del Plano Herrera - El Rull - L'Albereda - San Vicente

Aquesta setmana us proposem una excursió per l'Alt Millars, una de les comarques xurres del País Valencià i que ja hem visitat en nombroses ocasions. Entre masos abandonats alguns i encara habitats d'altres, recorrem una dotzena de quilòmetres entre els pobles de San Vicente de Piedrahita, o de Cortes, o San Vicente sense cognom, i Zucaina en un trajecte sense massa dificultats. Passem pel Plano Herrera i pel Rull, pel Pron i per la casa de Canya, entre d'altres indrets. Vista llunyana del mas del Rull des de la lloma del Sabinar La ruta comença a la plaça de l'Església de San Vicente. Hi destaca ací el temple del poble, dedicat a sant Vicent Ferrer i documentat des del segle XVII. L'actual edifici és fruit de les successives reformes efectuades durant la centúria següent i que acabaren l'any 1802. Des d'allà eixim en direcció nord-est pel carrer de Miguel Garrido Marín, via que ens fa guanyar un poc d'altura. Després, enllacem amb el

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CLOTXA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual és la protagonista la paraula 'clotxa'. Aquest terme és contemplat tant al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Tanmateix, només en aquest últim apareix l'accepció que a nosaltres ens ocupa: "concavitat xicoteta, clot de poca profunditat on s'arreplega l'aigua de la pluja". I és que, per al DIEC, directament 'clotxa' és un mot sinònim de 'clot'. També és aquesta la idea de la definició que li atorga el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Així és que, al País Valencià, una clotxa és una concavitat de reduïdes dimensions que serveix per a arreplegar l'aigua de la pluja, amb independència que siga natural o artificial. Per tant, estem davant d'un terme sinònim de ' cadolla ', paraula

Continueu llegint

Calaix d'interior: enclavaments valencianoparlants a l'Alt Millars

Aquesta setmana publiquem una nova edició del nostre Calaix d'interior amb una entrada sobre la presència del valencià en alguns masos de frontera de la comarca castellanoparlant de l'Alt Millars, al País Valencià. Vista de l'Alt Millars, des del camí del Mas de Vicenta. Baix a la dreta, Lludient. La instauració del règim autonòmic al País Valencià amb l'aprovació de l' Estatut l'any 1982 va plasmar jurídicament la realitat lingüística del nostre país: "Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conéixer-los i usar-los" (art. 6, LO 5/1982 d'1 de juliol, de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana). Portada de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982. Açò va ser matisat un any després amb la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1983. Així doncs, segons les directrius de l'Institut de Filologia Valenciana de la Universita

Continueu llegint

La Garriga - Refugi antiaeri - El Pedrós - Camí de santa Margarida - Can Prades - Coll de Carpís - Torrent de Ferreres - Can Valls - Ermita de sant Cristòfol de Monteugues - Font de la Teula - Ca l'Oliveró - Torrent de can Queralt - Coll de la Muntanyeta - Pi de les Quatre Branques - Torrent de la Cova - Can Fournier - La Garriga

Aquesta setmana us presentem una excursió per la comarca del Vallès Oriental. En ella fem un tomb pels termes municipals de la Garriga, Cànoves i Samalús, i Figaró i Montmany per tal de visitar, entre d'altres, les masies de can Prades, can Valls i ca l'Oliveró, l'ermita de sant Cristòfol de Monteugues, o el coll de Carpís. Els cingles de Bertí, frontera natural on convergeixen els termes de Sant Quirze Safaja, al Moianès, Bigues i Riells, al Vallès Oriental, i Sant Martí de Centelles, a Osona. La ruta comença junt a l' estació de Rodalies de Catalunya de la localitat de la Garriga, a la vora de la qual veurem un refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil. Des d'allà ens incorporem a l'avinguda de Pau Casals, que de seguida abandonarem per a incorporar-nos, a la dreta, al carrer de Pere Ballús. Entrada al refugi Avinguda de Pau Casals Carrer de Pere Ballús Aquesta via, que travessa la urbanització constru

Continueu llegint