Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Subscriu-te a aquest blog

Follow by Email

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ARTIGA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Les millors cinc rutes per a aquest estiu

Ara que ens hem endinsat en l'estiu i que la calor ens apreta dia rere dia, ens ha semblat interessant suggerir-vos cinc rutes en les quals podeu conjugar la pràctica del senderisme amb un bany ben refrescant o amb una estona de relax a l'ombra de la natura. Tres d'aquestes excursions són a la comarca de l'Alt Millars, una a la serra de Collserola i una altra a la serra d'Espadà. Comencem! 1. CIRAT - BARRANC DE LES SALINAS - SALT DE LA NÒVIA - FONT DE LA JARICA - PISCINES NATURALS DEL BARRANC DE LES SALINAS - CIRAT Ruta d'uns 9,5 quilòmetres en la qual visitem el salt de la Nòvia , un dels indrets més significatius del terme municipal de Cirat, la capital de la comarca de l'Alt Millars. Tot i que també ens podem ficar a remulla ací, us recomanem fer-ho a les diferents piscines naturals que va conformant el barranc de les Salinas, ja que coincideix amb el final de la ruta i ja paren molt a prop del poble. Premeu ací per a veure el reportatge que vam f

Continueu llegint

Cerbi - Ermita de sant Beado - Planell de Sartari - Estany de la Gola - Els Tres Estanys - Estany de Ventolau - Cerbi

Aquesta setmana us proposem una excursió pel Pallars Sobirà. L'itinerari comença molt a prop del poble de Cerbi. Des d'allà, pugem a l'ermita de sant Beado i remuntem la vall d'Unarre per a visitar l'estany de la Gola, els Tres Estanys i l'estany de Ventolau. Envoltem així el pic de la Gola. Després tornem a Cerbi per la pista del camí de l'estany de la Gola, que es correspon aproximadament amb un pas ramader que, des de les bordes d'Aurós, mena cap als Tres Estanys. El planell de Sartari, al peu de la cascada del mateix nom Encetem la ruta a la partida de Passaplana, al peu de la carretera que, des d'Esterri d'Àneu i Unarre, mena cap a Gavàs i Cerbi. Poc després de deixar enrere el desviament cap a la primera de les poblacions, l'ajuntament de la Guingueta d'Àneu ha habilitat una aparcament per a visitants a fi de no saturar de vehicles forans els pocs llocs disponibles dels que disposa el veïnat d'ambdues localitats.

Continueu llegint

Eslida: itinerari per les alqueries d'època islàmica abandonades del seu terme

Aquesta setmana us proposem una excursió temàtica pel terme d'Eslida, localitat de la serra d'Espadà i que forma part de la comarca de la Plana Baixa. En aquest itinerari, de poc més de setze quilòmetres i mig, recorrem paratges d'aquest municipi que albergaren alqueries o llogarets durant l'època islàmica. En aquesta contrada del País Valencià, el periode mahometà va anar des de primeries de la huitena centúria després de Crist fins a més enllà de la conquesta cristiana de la dècada dels 30 del segle XIII, acabant definitivament amb l'expulsió dels moriscos l'any 1609. Precisament aquest últim fet, unit a la revolta de l'Espadà de 1526, contribuïren al buidatge d'aquests i altres pobles de la zona que, en alguns casos, mai més tornaren a ser habitats. Vista d'Eslida des del camí que puja cap al puntal de l'Aljub, també conegut com la Mesquita Eslida fou una localitat destacada durant l'època musulmana, si atenem a les consideracions

Continueu llegint

Seròs - Jaciment del molí de Roca Nou - Molí de Roca - Jaciment de Bovalar - Tossal de Ventafarines - Lo Desaigüe - Tossal de Genó - Tossal de Burgebut - Carratalà - Seròs

Aquesta setmana us proposem una eixida temàtica pels termes de Seròs i d'Aitona, a la comarca del Segrià. Durant l'itinerari, que és de vora vint-i-set quilòmetres, visitem alguns dels molts jaciments prehistòrics, ibers, romans i visigots que han estat localitzats en el marge esquerre del riu Segre a cavall entre les jurisdiccions d'aquests dos municipis. Hui dia, la zona on estan situats resta completament despoblada, i no té més que masos desperdigolats, uns quants d'ells abandonats i en ruïnes. En canvi, l'existència d'aquestes estacions arqueològiques revela que, segles enrere, el panorama era ben diferent i que nombrosos assentaments donaven vida a una contrada que, d'altra banda, va ser escenari de combats a les acaballes de l'any 1938, en el marc de la Guerra civil espanyola. Aitona des del tossal de Genó, al cim del qual va haver-hi un poble al llarg del segle IX abans de Crist i on també s'observen estructures de l'última Guerra civil e

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: TAPERAL

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una paraula nova. Es tracta del terme 'taperal', que no apareix al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) però que sí trobem al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Aquesta segona obra el defineix com a "terreny on abunda el tap". En aquest context, el tap és una "roca sedimentària composta de carbonat de calç i argila, de color blanc cendrós per fora i blavós per dins" (DNV). La partida del Taperal de Boicarent en el seu context (Visor TERRASIT) 'Taperal' és una paraula coneguda només a la meitat sud del País Valencià, tal com assenyalen els noms de lloc on és present. Trobem la partida del Taperal i la font homònima al terme de Bocairent, a la Vall d'Albaida. Al fil d'açò, els bocairentins usen l'expressió "estar en el Taperal" per a designar el retard davant l

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: PALA

Aquesta setmana incorporem al nostre particular vocabulari de la natura una nova paraula. Es tracta del terme 'pala', polisèmic i conegut arreu dels països en els quals es parla la nostra llengua. A nosaltres ens interessa, però, només una de les seues accepcions, que és aquella que fa referència al "vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical", en paraules del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En canvi, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no arreplega aquest significat, que sí que apareix, per contra, al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). En efecte, usem el terme 'pala' per a denominar una zona molt costeruda del vessant d'una muntanya. Ho fem perquè aquests paratges recorden, per la seua forma, a una pala, açò és, una "eina formada per una làmina de fusta o de ferro, de forma generalment rectangular o trapezial o sem

Continueu llegint

Tavascan - Noarre - Font de la Costa - Estany Xic - Estany del Port - Port de Tavascan - Quanca - Graus - Tavascan

Aquesta setmana us proposem una excursió de poc més de vint-i-sis quilòmetres per la comarca del Pallars Sobirà. Amb inici i final al poble de Tavascan, en ella ascendim al port de Tavascan, situat en el límit entre Catalunya i Occitània. De pujada passem per les bordes d'Esposi, per la d'Arenys i pel veïnat de bordes de Noarre, entre d'altres llocs. La baixada la fem per les bordes de Quanca i les de Graus, fins a fer cap al castell de Tavascan. Panoràmica de la presa de Graus i de les bordes de Quanca L'itinerari comença davant de l' església de sant Bartomeu de Tavascan. Segons explica el lingüista Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae , el topònim de la localitat deriva de l'èuscar ata be azkan , "el del final, sota els ports". I és que, en efecte, Tavascan és l'últim poble de la vall de Cardós abans de la frontera amb Occitània. Més amunt encara estan Noarre, Ison, Quanca i Graus, però tots ells són veïnats de bordes que no ha

Continueu llegint

Ludiente - Font del Barranco - Pozo Negro - Mas de la Noguereta - Casa dels Royos - Mas dels Ingleros - Corral del Río - Ludiente

Aquesta setmana us presentem una nova ruta pel municipi de Ludiente, a la comarca de l'Alt Millars. En ella anem a visitar el Pozo Negro, una piscina natural situada on conflueix el terme lludientí amb els de Toga i Torrechiva. Per tant, una eixida molt recomanable per a fer a l'estiu. Ara bé, no tracteu de fer-la en època de pluges, doncs caminem per dins i vora la rambla de santa Anna i podria ser perillós. Vista de Ludiente des del ramblar on s'uneix la rambla de santa Anna amb el riu de Villahermosa La ruta s'inicia a la plaça de l'Olmet de Ludiente, des d'on hem d'eixir en direcció oest per a anar a buscar el carrer Nueva. A mesura que avancem anirem perdent altura fins a deixar enrere les darreres cases del poble i fer cap a un pontet que creua el riu de Villahermosa, tot deixant a la nostra dreta el molí d'Abajo. Carrer a Ludiente El riu de Villahermosa des del pontet que el creua junt al molí d'Abajo Despré

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ORRI

Aquesta setmana us presentem una nova entrega del nostre particular vocabulari de la natura. Hui tenim com a protagonista la paraula 'orri'. D'entre tots els seus significats, quasi tots vinculats amb el formatge i la munyida, hem elegit el de "lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge", en paraules tant del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Un exemple d'orri al terme de Dorres, a la comarca de l'Alta Cerdanya Font: ca.gite-navarre.com Ara bé, aquesta caracterització que acabem de recollir es pot matisar, tal com ens revela el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) I és que als pobles pallaresos de la Vall d'Àneu i també al Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça, per 'orri' entenen la "barraca de fusta, bastida a la muntanya, dins la qual es porta la llet munyida i es fa el

Continueu llegint

Un cap de setmana a la Vall Fosca, el paradís

Fa unes setmanes vam visitar novament la Vall Fosca. La grata experiència viscuda l’estiu de 2014 ens va empènyer a tornar a aquest racó de Catalunya, situat al nord de la comarca del Pallars Jussà. Mapa de la Vall Fosca La nostra primera parada fou a Tremp, capital de la comarca. Allà aprofitàrem per tombar una mica pels seus carrers i, de passada, fer algunes compres a una botiga local, ubicada al carrer de Soldevila. Amb tot ja preparat, continuarem el nostre trajecte en direcció a la Pobla de Segur i Senterada, on ens desviàrem cap a la carretera que travessa la Vall Fosca, de la Pobleta de Bellveí a Sallente. Era dissabte, dotze del migdia, i el Sol il·luminava cada racó on arribava la nostra vista. No hi havien núvols i tot feia presagiar que podríem aprofitar ben bé el que restava de jorn. No tardàrem en arribar a la Plana de Mont-ros. Des d’allí fins a Castell-Estaó tan sols ens quedava pujar uns quatre quilòmetres per una pista estreta i plena de revolts. Pl

Continueu llegint