Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ARTIGA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Seròs - Jaciment del molí de Roca Nou - Molí de Roca - Jaciment de Bovalar - Tossal de Ventafarines - Lo Desaigüe - Tossal de Genó - Tossal de Burgebut - Carratalà - Seròs

Aquesta setmana us proposem una eixida temàtica pels termes de Seròs i d'Aitona, a la comarca del Segrià. Durant l'itinerari, que és de vora vint-i-set quilòmetres, visitem alguns dels molts jaciments prehistòrics, ibers, romans i visigots que han estat localitzats en el marge esquerre del riu Segre a cavall entre les jurisdiccions d'aquests dos municipis. Hui dia, la zona on estan situats resta completament despoblada, i no té més que masos desperdigolats, uns quants d'ells abandonats i en ruïnes. En canvi, l'existència d'aquestes estacions arqueològiques revela que, segles enrere, el panorama era ben diferent i que nombrosos assentaments donaven vida a una contrada que, d'altra banda, va ser escenari de combats a les acaballes de l'any 1938, en el marc de la Guerra civil espanyola. Aitona des del tossal de Genó, al cim del qual va haver-hi un poble al llarg del segle IX abans de Crist i on també s'observen estructures de l'última Guerra civil e

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: LLOSSAR

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta del verb ‘llossar’ que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) vol dir “renovar el tall (d’un instrument d’acer)”. De manera pareguda, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) remet a la forma ‘llussiar’, més comuna al bloc occidental de la llengua junt a ‘llussar’, a l’hora de definir aquest terme: “renovar o arreglar el tall gastat (d'un instrument d'acer) per a deixar-lo a punt”. Com explica el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), quan algú llossa una ferramenta desgastada, la passa pel foc i, després, aplana a colps de martell el tall per tal de renovar-la i agusar-la novament. Amb tot, l’origen etimològic d’aquest verb no està massa clar (DCVB). Tot i això, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) defensa que deriva d’una base cèltica * leuci(d)are o * laucidare

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CANYARET

Aquesta setmana incorporem a la sèrie El vocabulari de la natura una paraula més. Es tracta del terme 'canyaret', que apareix caracteritzat com a sinònim de 'cridòria', 'escàndol' o 'avalot' al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Tanmateix no és aquesta l'accepció que ací ens interessa. I és que aquest mot també és aplicat per a designar terrenys de reduïdes dimensions poblats per canyes. Els canyarets són parcel·les que reben el seu nom per l'abundància de canyes que hi apleguen. La toponímia és un bon testimoni de l'ús que li ha estat donat a la paraula 'canyaret' en aquest sentit. Trobem d'aquesta manera al terme de Suera, a la Plana Baixa, un paratge conegut com el canyaret de Bufa, vora el barranc de Castro. A Artesa, a la mateixa comarca, n

Continueu llegint

Les deu regles del senderisme

Aquesta setmana, com que ja som a les acaballes de la primavera i a les portes de l'estiu, hem decidit fer una parèntesi necessari de les nostres publicacions habituals. Així doncs, hui no us presentem ni una nova entrega de la sèrie El vocabulari de la natura ni cap nou Calaix d'interior , així com tampoc us proposem cap excursió. El que us volem ensenyar en aquesta ocasió, tal vegada molts ja ho sapigueu. Tanmateix, no està de més recordar-ho, ara que és temps que molta gent, que no ho fa habitualment, isca a la muntanya a fer senderisme. LES DEU REGLES DEL SENDERISME Ser conscient de les limitacions físiques de cadascú . A la muntanya s'hi va a gaudir i no a tirar el lleu. Per tant, cal que adapteu les excusions a la vostra preparació. No us heu d'adaptar vosaltres a l'exigència d'una ruta per molt entestats que estigueu en fer-la. Fer la sortida en grup . El senderisme, d'entrada, no és un esport per a practicar en solitari. D'acord, hom p

Continueu llegint

El Nadal en valencià

Si al cap de l'any hi ha una data assenyalada que la nostra cultura identifica amb l'alegria, la germanor i la pau, aquesta és el Nadal. Un temps per a reunir-se amb la família, retrobar a amics i coneguts, i, sovint també, participar en llargs debats de sobretaula. Ja ho diu la dita que per Nadal, cada ovella al seu corral. En aquest marc inconfusible de bonhomia que embolcalla a tothom és tradicional també que, els més inclinats a fer servir la veu, s'animen a esprémer les cordes vocals i delecten als presents amb algunes cançons de Nadal. En efecte, les nadales, com el seu nom indica, formen part de l'imaginari d'aquestes festes que ara celebrem. Bé a la vora del Naixement, bé a taula, bé al carrer, i amb independència de ser o no creient, gran o menut, alguna vegada tots les hem entonades. I de fet, aquesta tradició nostra de cantar-li al Nadal, i en general a l'hivern, es remunta segles enrere. Joan Amades assenyala que les primeres nadales documentade

Continueu llegint

San Vicente - El Pron - Mas del Plano Herrera - El Rull - L'Albereda - San Vicente

Aquesta setmana us proposem una excursió per l'Alt Millars, una de les comarques xurres del País Valencià i que ja hem visitat en nombroses ocasions. Entre masos abandonats alguns i encara habitats d'altres, recorrem una dotzena de quilòmetres entre els pobles de San Vicente de Piedrahita, o de Cortes, o San Vicente sense cognom, i Zucaina en un trajecte sense massa dificultats. Passem pel Plano Herrera i pel Rull, pel Pron i per la casa de Canya, entre d'altres indrets. Vista llunyana del mas del Rull des de la lloma del Sabinar La ruta comença a la plaça de l'Església de San Vicente. Hi destaca ací el temple del poble, dedicat a sant Vicent Ferrer i documentat des del segle XVII. L'actual edifici és fruit de les successives reformes efectuades durant la centúria següent i que acabaren l'any 1802. Des d'allà eixim en direcció nord-est pel carrer de Miguel Garrido Marín, via que ens fa guanyar un poc d'altura. Després, enllacem amb el

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: rata penada

Aquesta setmana ampliem el nostre vocabulari de la natura amb un bon nombre de paraules, les quals es refereixen a un únic ordre de mamífers: les rates penades o muricecs. Font: https://www.flickr.com/photos/69577456@N04/8405067837/ D'entrada, ens sorprén la riquesa terminològica que posseeix el conjunt de la llengua catalana per a referir-se a aquest animal. Tant en valencià com en català hi han un munt de sinònims, la majoria dels quals s'escapen a la normativa lingüística vigent. De segur que el llistat que vos presentem tot seguit no està complet. Comencem! ALMORSÍGOL Aquesta paraula la trobem a Ontinyent però no és recollida ni tan sols al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). La topetem com a variant dialectal al diccionari no normatiu de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). ASBULIAC Aquesta paraula està recollida al Vocabulari del Pla d'Urgell de Josep Reñé, però no apareix a cap altre diccionari/vocabulari convencional. A Interne

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: PALAFANGA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la sèrie El vocabulari de la natura . Hui, la protagonista és 'palafanga' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "pala de fangar". Igualment, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) la defineix com a "pala usada per a fangar". Això no obstant, la caracterització que a nosaltres ens ocupa la trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on és definida com "sèquia o braçal profund per a escórrer l'aigua d'una terra humida o patamoll". De la mateixa manera, Emili Casanova, al seu article Aproximació a una toponímia d'aigües en català al País Valencià (1987), diu de les palafangues que són "llocs en pendent per on s'escorre l'aigua que va a parar al barranc" o "reguerots naturals per on va a parar l'aigua que després cau al barr

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CATXULL

Aquesta setmana incorporem al nostre vocabulari de la natura una paraula nova que, literalment, ens obliga a ficar-nos les botes de faena i els guants, arromangar-nos les mànegues i enfonsar les mans en una d'eixes pasterades que, de la pudor que fan, generen la necessitat de fugir cames ajudeu-me d'allà on estiguen. Tal vegada aquesta no siga la millor invitació per a continuar llegint la publicació, però us prometem que, a través de la xarxa, ni sentireu l'olor ni notareu el tacte del catxull. Però, què és un catxull? La resposta ens la proporciona el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), ja que ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) inclouen aquest terme. Així és que 'catxull' és un mot sinònim de 'fangutxer' i, segons el DCVB, fa referència "especialment" al "fanguet molt clar del fem dels co

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: SESTADOR

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari en la natura . Hui la protagonista és la paraula 'sestador' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "lloc on sesta el bestiar", és a dir, on fa la sesta, on fa la migdiada. Per la seua banda, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) remet en l'entrada d'aquest mot al sinònim 'amorriador", que és l'"indret on s’amorria el bestiar", o siga, on dorm al migdia. Així mateix, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) afina més les definicions, ja que especifica que a Morella, a la comarca dels Ports, per sestador, o assestador, s'entèn "qualsevol arbre o roca que fa ombra i és aprofitat per a sestar-hi". Igualment, a Mallorca, un sestador és "estable o corral cobert" (DCVB). A banda d'aquestes caracteritzacions, mo

Continueu llegint