Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

Senderisme, llengua i cultura || Pel País Valencià i Catalunya

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ARTIGA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Un cap de setmana a la Vall Fosca, el paradís

Fa unes setmanes vam visitar novament la Vall Fosca. La grata experiència viscuda l’estiu de 2014 ens va empènyer a tornar a aquest racó de Catalunya, situat al nord de la comarca del Pallars Jussà. Mapa de la Vall Fosca La nostra primera parada fou a Tremp, capital de la comarca. Allà aprofitàrem per tombar una mica pels seus carrers i, de passada, fer algunes compres a una botiga local, ubicada al carrer de Soldevila. Amb tot ja preparat, continuarem el nostre trajecte en direcció a la Pobla de Segur i Senterada, on ens desviàrem cap a la carretera que travessa la Vall Fosca, de la Pobleta de Bellveí a Sallente. Era dissabte, dotze del migdia, i el Sol il·luminava cada racó on arribava la nostra vista. No hi havien núvols i tot feia presagiar que podríem aprofitar ben bé el que restava de jorn. No tardàrem en arribar a la Plana de Mont-ros. Des d’allí fins a Castell-Estaó tan sols ens quedava pujar uns quatre quilòmetres per una pista estreta i plena de revolts. ...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: LLOSSAR

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. Es tracta del verb ‘llossar’ que, segons el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) vol dir “renovar el tall (d’un instrument d’acer)”. De manera pareguda, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) remet a la forma ‘llussiar’, més comuna al bloc occidental de la llengua junt a ‘llussar’, a l’hora de definir aquest terme: “renovar o arreglar el tall gastat (d'un instrument d'acer) per a deixar-lo a punt”. Com explica el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), quan algú llossa una ferramenta desgastada, la passa pel foc i, després, aplana a colps de martell el tall per tal de renovar-la i agusar-la novament. Amb tot, l’origen etimològic d’aquest verb no està massa clar (DCVB). Tot i això, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) defensa que deriva d’una base cèltica * leuci(d)are o * laucidare ...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: LLIGALLO

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual la protagonista és la paraula 'lligallo' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "comunitat ramadera de municipis d'una comarca encarregada d'arreplegar, custodiar i entregar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perdut o desbarriat". Així mateix, també la caracteritza com a sinònima de "assegador". Pràcticament de la mateixa manera, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) diu dels lligallos que són "comunitats ramaderes de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats" i, a banda, apunta que vol dir el mateix que el mot "carrerada". Tanmateix, el Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) únicament as...

Continueu llegint

Tírvia - Camí ral de la Vallferrera - Ermita de la Mare de Déu del Roser - Forques - Camí del Roser - Tírvia

Aquesta setmana us proposem un itinerari molt senzill, apte per tothom i de curta durada per la comarca del Pallars Sobirà. Es tracta d'una ruta circular de poc menys de tres quilòmetres amb inici i final al poble de Tírvia. En ella avancem vers el nord pel camí ral de la Vallferrera, fins a arribar a l'ermita de la Mare de Déu del Roser i al paratge on va estar el poble desaparegut de Forques. Després, pel camí del Roser, fem la tornada a Tírvia. Els pobles de Montesclado i Tírvia vistos des del mirador del Roser La ruta comença a l'església de sant Feliu de Tírvia. Aquest és un temple reformat íntegrament després de la Guerra civil espanyola com a conseqüència dels desperfectes greus que va sofrir durant aquest conflicte armat. De fet, tota la localitat va haver de ser reconstruïda a partir de 1939 pels efectes de la batalla que ací es va lliurar en aquell temps. I és que el nucli de Tírvia, com el seu nom indica, està situat en una cruïlla de camins estratègica. Explica...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: rata penada

Aquesta setmana ampliem el nostre vocabulari de la natura amb un bon nombre de paraules, les quals es refereixen a un únic ordre de mamífers: les rates penades o muricecs. Font: https://www.flickr.com/photos/69577456@N04/8405067837/ D'entrada, ens sorprén la riquesa terminològica que posseeix el conjunt de la llengua catalana per a referir-se a aquest animal. Tant en valencià com en català hi han un munt de sinònims, la majoria dels quals s'escapen a la normativa lingüística vigent. De segur que el llistat que vos presentem tot seguit no està complet. Comencem! ALMORSÍGOL Aquesta paraula la trobem a Ontinyent però no és recollida ni tan sols al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). La topetem com a variant dialectal al diccionari no normatiu de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). ASBULIAC Aquesta paraula està recollida al Vocabulari del Pla d'Urgell de Josep Reñé, però no apareix a cap altre diccionari/vocabulari convencional. A Interne...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CANYARET

Aquesta setmana incorporem a la sèrie El vocabulari de la natura una paraula més. Es tracta del terme 'canyaret', que apareix caracteritzat com a sinònim de 'cridòria', 'escàndol' o 'avalot' al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Tanmateix no és aquesta l'accepció que ací ens interessa. I és que aquest mot també és aplicat per a designar terrenys de reduïdes dimensions poblats per canyes. Els canyarets són parcel·les que reben el seu nom per l'abundància de canyes que hi apleguen. La toponímia és un bon testimoni de l'ús que li ha estat donat a la paraula 'canyaret' en aquest sentit. Trobem d'aquesta manera al terme de Suera, a la Plana Baixa, un paratge conegut com el canyaret de Bufa, vora el barranc de Castro. A Artesa, a la mateixa comarca, n...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ESPLUGA

Aquesta setmana incorporem al nostre vocabulari de la natura una nova paraula que, tot i ser molt coneguda, la majoria de vegades no és emprada més que com a topònim. Així és, el terme 'espluga', sovint dit en plural 'esplugues', dóna nom a nombrosos indrets de Catalunya, essent el més conegut d'ells la ciutat d'Esplugues de Llobretat, a la comarca del Baix Llobregat i dins de l'àrea metropolitana de Barcelona. Però també anomena a l'Espluga Calba, a les Garrigues; a les Esplugues, al terme de Querol, a l'Alt Camp; o a l'Espluga de Serra, a Tremp, al Pallars Jussà. Amb tot, allò que tenen en comú aquestes localitats no és altra cosa que la seua ubicació geogràfica. En efecte, hi paren a la vora d'una espluga, és a dir, d'una "cova, gran balma", tal i com assenyala el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En la mateixa línea, el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèm...

Continueu llegint

Tavascan - Noarre - Font de la Costa - Estany Xic - Estany del Port - Port de Tavascan - Quanca - Graus - Tavascan

Aquesta setmana us proposem una excursió de poc més de vint-i-sis quilòmetres per la comarca del Pallars Sobirà. Amb inici i final al poble de Tavascan, en ella ascendim al port de Tavascan, situat en el límit entre Catalunya i Occitània. De pujada passem per les bordes d'Esposi, per la d'Arenys i pel veïnat de bordes de Noarre, entre d'altres llocs. La baixada la fem per les bordes de Quanca i les de Graus, fins a fer cap al castell de Tavascan. Panoràmica de la presa de Graus i de les bordes de Quanca L'itinerari comença davant de l' església de sant Bartomeu de Tavascan. Segons explica el lingüista Joan Coromines al seu Onomasticon Cataloniae , el topònim de la localitat deriva de l'èuscar ata be azkan , "el del final, sota els ports". I és que, en efecte, Tavascan és l'últim poble de la vall de Cardós abans de la frontera amb Occitània. Més amunt encara estan Noarre, Ison, Quanca i Graus, però tots ells són veïnats de bordes que no ha...

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: GARRIGA

Aquesta setmana us presentem una nova edició de la sèrie El vocabulari de la natura en la qual la protagonista és la paraula 'garriga'. Els nostres diccionaris normatius remeten la seua definició a 'coscolla' o 'coscollar', en el cas del Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i a 'garric' en el del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans. A banda, el DIEC també la caractertiza com a "arbust perennifoli de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies, lluents i espinoses, i fruit en gla, que es fa a la regió mediterrània, sovint formant extenses garrigues". Tanmateix, el significat que a nosaltres ens interessa no apareix a cap d'aquests diccionaris, sinó que el trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). És ací on el mot 'garriga' és definit com un "terreny no conrat, poblat de mates i arbusts i d'arbres no gaire grossos...

Continueu llegint

La Sentiu de Sió - Castell de Bensa - Masia de Quim - Masia del Portet - Flix - Ermita de la Mare de Déu de Guardiola - La Sentiu de Sió

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca de la Noguera, amb inici i final a la localitat de la Sentiu de Sió. En ella, visitem les restes del castell de Bensa. També passem per Flix i pugem a l'ermita de la Mare de Déu de Guardiola. El poble de la Sentiu de Sió vist des del castell de Bensa L'excursió comença al carrer de Joan Solsona, tot just davant de l'edifici de l'Ajuntament. Des d'allà eixim en direcció nord, cap a la carretera LV-3025/C-352. La creuem i, a l'altra banda, girem cap a la dreta pel camí de l'Hostal, o de la serra de la Bassa, o de Cubells, o de les Quatre Creus. Casa de la Vila de la Sentiu de Sió Pilonet de sant Antoni de Pàdua Camí de l'Hostal En direcció nord-est, avancem per aquesta via fins que arribem a la partida de l'Eral, un parell de minuts després. Just quan trobem un agrupament reduït de edificacions, algunes en peu i d'altres en ruïnes, trenquem cap a la dreta. Per ac...

Continueu llegint