Passa al contingut principal

Cercar en aquest blog

Camins en la natura

#10AnysFentCamí

Subscriu-te a aquest blog

Follow by Email

Excursions per comarques
El vocabulari de la natura
Articles
10 anys fent camí

Tweets by caminsnatura

El vocabulari de la natura

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

A

ARRIMANÇA

ATZEMBLA

AVERIA

B

BARTAL

BASTONAGA

BECA

BILORDA

BINAR

BÒFIA

BOLDRÓ

BORRÀS

BRAGA

BROM

BUSTAL

C

D

E

F

G

GISCA

GLERA

GRELLA

GÚBIA

J

L

M

O

P

PEAL

PICAIO

PÒPIA

Q

R

RELLASCA

REREVERA

ROTA

ROTXA

S

T

U

V

X

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari

Amb la tecnologia de Blogger

Xarxes socials

Twitter
Facebook
Instagram

Llocs d'interès

Publicacions més visitades

Una taca al mig de les Valls: Sant Jaume de Benicalaf

Una mar de tarongerars era amenaçada per un estol de núvols foscos, per la remor llunyana dels trons d'una tempesta d'estiu. Amagat darrere de la negror, el Sol quedava. El vent bufava cada vegada més fort. No era doncs l'escenari més propici per a trepitjar camins. En qualsevol cas, allà hi érem nosaltres, entre camins, entre camps de conreu. Lluny a ponent i a migjorn albiràvem Benavites, Quartell, Benifairó i Faura. Cadascun dels pobles el distingíem per la seua torre campanar, no pas per altra cosa. Empegats com estan, se'ns feia difícil saber si arribàvem a veure o no Quart. El nostre objectiu, aquella vesprada del juliol de la pandèmia, no era visitar cap nucli habitat. Per camins buscàvem un element dissonant, cercàvem una construcció que trencara la monotonia dels tarongers que poblen tota la costa d'aquesta regió del País Valencià. Si haguérem anat per la carretera, indicada com estava per un senyal, l'haguérem trobada de seguida. Nosaltres, però, que

Continueu llegint

Cerbi - Ermita de sant Beado - Planell de Sartari - Estany de la Gola - Els Tres Estanys - Estany de Ventolau - Cerbi

Aquesta setmana us proposem una excursió pel Pallars Sobirà. L'itinerari comença molt a prop del poble de Cerbi. Des d'allà, pugem a l'ermita de sant Beado i remuntem la vall d'Unarre per a visitar l'estany de la Gola, els Tres Estanys i l'estany de Ventolau. Envoltem així el pic de la Gola. Després tornem a Cerbi per la pista del camí de l'estany de la Gola, que es correspon aproximadament amb un pas ramader que, des de les bordes d'Aurós, mena cap als Tres Estanys. El planell de Sartari, al peu de la cascada del mateix nom Encetem la ruta a la partida de Passaplana, al peu de la carretera que, des d'Esterri d'Àneu i Unarre, mena cap a Gavàs i Cerbi. Poc després de deixar enrere el desviament cap a la primera de les poblacions, l'ajuntament de la Guingueta d'Àneu ha habilitat una aparcament per a visitants a fi de no saturar de vehicles forans els pocs llocs disponibles dels que disposa el veïnat d'ambdues localitats.

Continueu llegint

Al voltant del topònim d'un mas de l'Alt Millars: el dels Frares

L'ésser humà té una tendència irrefrenable a opinar sobre qualsevol afer que li passa pel davant, siga o no siga expert en la matèria. Ara que vivim immersos en una pandèmia, de baix de les pedres han eixit munions d'entesos en immunologia, virologia i vacunes, que en febrer de l'any passat eren incapaços de definir què és una prova PCR. I així, en totes les coses de la vida. L'etimologia és un àmbit que no s'ha salvat d'aquesta inclinació del homo sapiens i, al llarg dels anys, molts ignorants atrevits, sense cap maldat, o amb ella, han dit la seua sobre d'on provenen certes paraules. Quant a la determinació de l'origen dels topònims, aquest atreviment ha arribat ben lluny, ja que som capaços d'imaginar-nos qualsevol història a fi de poder explicar el per què dels noms dels llocs que ens envolten. Açò, entre centenars d'exemples, ha dut a pensar durant molt de temps que la vila d'Onda, a la Plana Baixa, devia el seu nom a un tal Saoro, sup

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: CELLÓ

Aquesta setmana us presentem una nova incorporació al nostre particular vocabulari de la natura. En aquesta ocasió, la protagonista és 'celló', una paraula que no arrepleguen ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni tampoc el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). És per açò que el seu significat el trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), obra que, d'altra banda, recull accepcions diverses d'aquest terme. Així és que, d'entrada, un celló és "cadascun dels solcs que es fan a cada sis passes en el camp que s'ha de sembrar o llaurar, i serveix de guia al sembrador o llaurador perquè vagi dret en tirar la llavor o en donar la rella". Aquest significat és el primer que consigna el DCVB i assenyala que és propi de l'illa de Mallorca. Ara bé, tot seguit, explica que el mot es refereix, endemés, a un "espai de terra que es deixa entre dos

Continueu llegint

Alfés - Vinfaro - Cabana d'Aspa - Pintures rupestres d'Alfés - Molí de Fanxiquet - Alfés

Aquesta setmana us proposem una excursió per la comarca del Segrià. En ella caminem pràcticament tota l'estona pel terme d'Alfés, localitat on comencem i acabem l'itinerari. Ara bé, també trepitgem de manera molt breu els termes de Lleida, de Sunyer i de Montoliu de Lleida, i un poc més el d'Aspa. Al remat, una ruta de poc més de dèsset quilòmetres on visitem els tossals de Vinfaro, habitats en l'edat del Bronze i també en època islàmica, i les pintures rupestres d'Alfés, entre d'altres llocs d'interés. Lleida, la ciutat llunyana del poeta Màrius Torres, des del tossal nord de Vinfaro, que ha estat anomenat amb el topònim del tabac de Vinfaro L'excursió comença a la plaça de la Bassa d'Alfés, des d'on eixim cap al nord-oest a fi d'enllaçar amb l'avinguda de les Garrigues, que és la carretera L-700 i es correspon amb el traçat original de la carretera que uneix Tortosa amb Lleida. El topònim de la localitat és àrab, i segur

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: BASTONAGA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula al nostre particular vocabulari de la natura. I ho fem amb una pròpia de dos llocs del domini lingüístic de la nostra llengua ben allunyats, com són l'Alguer i Tortosa. Ni el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) se'n fan ressò del terme 'bastonaga'. És per açò que la seua definició l'agafem del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on s'explica que és el mateix que una pastanaga, és a dir, una safanòria, és a dir, una bastanaga, és a dir, una carrota, és a dir, una carlota, entre d'altres denominacions. Bastonagues Font: Viquipèdia I és que, en la llengua catalana, hi ha moltes paraules per a referir-se a aquesta hortalissa. En el cas que ens ocupa, el de la bastonaga, aquest mot, i tots els de la seua "família", com és el cas de 'pastanaga',

Continueu llegint

Barcelona - Turó de Collserola - Turó dels Penitents - Coll de la Mola - Coll s'Erola - Ermita de sant Medir - Can Puig - Font del Bacallà - Barcelona

Aquesta setmana us presentem una ruta per la serra de Collserola, entre els termes de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès. En ella ascendim als turons de Collserola i dels Penitents i als colls de la Mola i de l'Erola. Així mateix, baixem fins a l'ermita de sant Medir i passem per les fonts de can Borni i del Bacallà, i també per les masies de can Puig o de can Ribes. Vista posterior de l'ermita de sant Medir des del camp del Miracle La ruta comença a l'encreuament del carrer d'Anna Piferrer amb el passeig de la Vall d'Hebron, a Barcelona, fins on es pot accedir a través de la línia 3 del metro (estació de Penitents). Des d'allà anem cap a l'oest, tot creuant la ronda de Dalt i agafant la carretera de la Rabassada, que naix allà mateix. Carretera de la Rabassada Uns metres més endavant, girem a l'esquerra pel carrer de Gutemberg, per on guanyem ràpidament altura. En acabant, en eixir al carrer de Navata, tombem a la dreta

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: ESTEVENOI

Aquesta setmana vos presentem una nova paraula que incorporem al nostre vocabulari de la natura. Anem a parlar-vos del mot estevenoi , pràcticament desconegut a tot el domini de la llengua catalana i que només continua viu en xicotetes zones de les Terres de Ponent. D'acord amb la definició que dóna Josep Reñé al seu Vocabulari del Pla d'Urgell és el <<probable nom genuí de l'escorpí a la comarca>>. Estevenoi (Font: http://blocs.xtec.cat/aracnids/2009/05/08/escorpi-buthus-occitanus/ ) Estevenoi és una paraula que no està recollida a cap diccionari normatiu del català. No la trobem ni al Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans, ni al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, ni al Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ni tan sols l'arrepleguen Alcover i Moll al seu Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Estevenoi (Font: http://sargantanesidragons

Continueu llegint

Eslida - Almaxaraca - Aixoulín - Font de Sanxis - Corrals de la Lloma - Molí de Pelat - Berambuig - Forns de calç - Eslida

Aquesta setmana us presentem una nova excursió pel terme d'Eslida, a la serra d'Espadà. En ella, acompanyats pel nostre amic Òscar, visitem els despoblats moriscos d'Almaxaraca i d'Aixoulín, els corrals de la Lloma i el molí de Pelat, o de les Hortetes, entre d'altres llocs d'interés del nord-est del terme municipal eslider. Així mateix, ens endinsem breument al terme d'Artana per tal de veure els forns de calç de la partida de la Font. Vista parcial del poble d'Eslida des d'Almaxaraca L'excursió comença al camí Fondo d'Eslida, als afores del poble. Allà mateix tenim l ' arc de la Rambla , un aqüeducte medieval que creua la rambla d'Artana. Serveix per a regar els conreus de la partida de l'Horta del Bany, on es conserven les restes d'uns banys àrabs , i d'ací el topònim . L'arc de la Rambla amb la Costera de fons Des d'allà eixim en direcció nord pel camí d'Eslida a Tales, també conegut a

Continueu llegint

El vocabulari de la natura: PALAFANGA

Aquesta setmana incorporem una nova paraula a la sèrie El vocabulari de la natura . Hui, la protagonista és 'palafanga' que, d'acord amb el Diccionari Normatiu Valencià (DNV) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), vol dir "pala de fangar". Igualment, el Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC) de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) la defineix com a "pala usada per a fangar". Això no obstant, la caracterització que a nosaltres ens ocupa la trobem al Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB), on és definida com "sèquia o braçal profund per a escórrer l'aigua d'una terra humida o patamoll". De la mateixa manera, Emili Casanova, al seu article Aproximació a una toponímia d'aigües en català al País Valencià (1987), diu de les palafangues que són "llocs en pendent per on s'escorre l'aigua que va a parar al barranc" o "reguerots naturals per on va a parar l'aigua que després cau al barr

Continueu llegint